Montbenoît
Montbenoît | ||
---|---|---|
Église et abbaye de Montbenoît | ||
| ||
| ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 46° 59′ 37″ N, 6° 27′ 46″ E | |
Superfícia | 5,03 km² | |
Altituds · Maximala · Minimala |
1 125 m 762 m | |
Geografia politica | ||
Estat | França | |
Region 27 |
Borgonha Franca Comtat | |
Departament 25 |
Dobs ![]() | |
Arrondiment | Pontarlier | |
Canton | Montbenoît | |
Intercom 242500320 |
du Canton de Montbenoît | |
Cònsol | Frédéric Bourdin (2008-2014) | |
Geografia umana | ||
Autras informacions | ||
Gentilici | Saugets (en francés) | |
Còde postal | 25650 | |
Còde INSEE | 25390 | |
www.montbenoit.fr |
Montbenoît es una comuna francesa, situada dins lo departament de Dobs e la region de la Franca Comtat.
Geografia[modificar | modificar la font]
Montbenoît Es cap de-luòc de costat del arrondissement de Pontarlier e dich capital de la Republica del Saugeais. Es tanben lo banc de la Comunitat de municipalitats del costat de Montbenoît. Montbenoît Fa partida del País del Saugeais.
Situada a 783 m d'altitud en aval (al nivèl de la départementale #que connècta Pontarlier a Morteau), a 850m al nivèl de la siá part Nòrd e a unitat|14|km al Nòrd-Es de la vila de Pontarlier, lo vilatge a situat sul marge esquèrre del Doubs, al void del Val del Sauget. La municipalitat ocupa 5,1 km2 (503 a #que 338 li cal bòsc) e compte un pauc mai de 200 abitants.
La part istorica del pòble, ne fond de vallée, a traversat pel riu del Doubs. La municipalitat a vorejat, al Nòrd per la bordure escalonada d'una doça montanha, al Sud pel prolongement d'un anticlinal aplanat del Larmont, fòrtament boisé, #que puja a 1 020 m. La siá escòla primària, intercommunale, a situat sus la municipalitat limitrophe de la Longeville. Las autras municipalitats vesina son Vila-de detlo-Pont, Montflovin, Ostals-de detlo-Bòsc e Hauterive-la-Fresse.
- Fila:Montbenoît. Lo Doubs e, a esquèrra, lo parc del Castèl de Morand-Val..JPG
Montbenoît N'ivèrn. Lo Doubs e, a esquèrra, lo parc del Castèl de Morand-Val.
- Fila:Montbenoît. Crepuscle "pastel" Sul Doubs..JPG
Montbenoît N'ivèrn. Crepuscle "pastel" Sul Doubs.
- Fila:Montbenoît. Lo Doubs davant lo Castèl de Morand-Val..JPG
Montbenoît N'ivèrn. Lo Doubs davant lo Castèl de Morand-Val.
- Fila:Montbenoit. Lo Doubs al crepuscle..JPG
Montbenoit N'ivèrn. Lo Doubs al crepuscle.
Montbenoît est chef-lieu de canton de l'arrondissement de Pontarlier et dit capitale de la République du Saugeais. C'est aussi le siège de la Communauté de communes du canton de Montbenoît. Montbenoît fait partie du Pays du Saugeais.
Située à 783 m d'altitude en aval (au niveau de la départementale qui relie Pontarlier à Morteau), à 850m au niveau de sa partie Nòrd et à 14 km au Nord-Est de la ville de Pontarlier, le village est situé sur la rive gauche du Doubs, au creux du Val du Sauget. La commune occupe 5,1 km2 (503 ha dont 338 ha de bois) et compte un peu plus de 200 habitants.
La partie historique du village, en fond de vallée, est traversée par la rivière du Doubs. La commune est bordée, au Nord par la bordure étagée d'une douce montagne, au Sud par le prolongement d'un anticlinal aplani du Larmont, fortement boisé, qui monte à 1 020 m. Son école primaire, intercommunale, est située sur la commune limitrophe de La Longeville. Les autres communes voisines sont Ville-du-Pont, Montflovin, Maisons-du-Bois et Hauterive-la-Fresse.
Comunas vesinas[modificar | modificar la font]






Istòria[modificar | modificar la font]
Monbenoît S'es desvolopat a l'entorn d'una abbaye #que #ocupar un papièr local important. Cap a 1050, un ermita del nom de Benoît ven s'installar sus un territòri alavetz inhabité e cobèrt de bòsques. I fonda una abbaye amb l'ajuda de Landry de Joux, aquel ostal participava per las siás donations a la enrichissement de la abbaye. Una comunitat de chanoines regulars meses jos la nòrma de Sant Augustin, sortida de la abbaye de Sant-Maurici ne Valiá, ven a la s|XII|e}} s'i installar e engrandeix la abbaye a partir de 1141, #que ven pel continuament una distincion eclesiastica, fins a la Revolucion.
Aquela comunitat impòrta en la vallée, en divèrsas ondas, dels colons venguts de Savoie, dels costats dels Grisons e sustot del Valiá (ja trucats Saugets), #que se repartisson sus tot lo territòri aital nomenat Saugeais a l'entorn de Montbenoît, centre istoric e religiós. Aquelas aportacions e un relatiu isolament favorisson a partir de la Modèl:Ligam sègle la constitucion d'un patois local issu de l'anautita-vallées suisses, longtemps parlat, e una tradicion conservadora.
Lo abbaye, édifiée del sègle XI fins al sègle XX (campanal, voûte en bòsc, parts contigües), es considerabla per l'evolucion architecturale #que presenta (cloître de la Modèl:S mini-Modèl:Ligam sègle sègles, chœur gotic flamboyant de la Modèl:Ligam sègle, stalles sculptées Renaissance tardana, pinturas, doas capèlas, voûtes en caireforc de ogives e en berceau, cosina voûtée...) L'interior #èsser vandalisé a Modèl:La s per las armadas de Bernard de Porcellana-Weimar (telefonadas "los Suedeses", ne fa recrues alemandas), mobilizadas per Richelieu per temptar de s'apoderar de la Bourgogne. En rason de guèrras e d'incendis, es lo solelh amassa religiós medieval conservat en lo Doubs.
Monbenoît s'est développé autour d'une abbaye qui occupa un rôle local important. Vers 1050, un ermite du nom de Benoît vient s'installer sur un territoire alors inhabité et couvert de forêts. Il y fonde une abbaye avec l'aide de Landry de Joux, cette maison participait par ses donations à l'enrichissement de l'abbaye. Une communauté de chanoines réguliers placés sous la règle de Saint Augustin, issue de l'abbaye de Saint-Maurice en Valais, vient au Modèl:Ligam sègle s'y installer et agrandit l'abbaye à partir de 1141, qui devient par la suite une seigneurie ecclésiastique, jusqu'à la Révolution.
Cette communauté importe dans la vallée, en plusieurs vagues, des colons venus de Savoie, des cantons des Grisons et surtout du Valais (déjà appelés Saugets), qui se répartissent sur tout le territoire ainsi nommé Saugeais autour de Montbenoît, centre historique et religieux. Ces apports et un relatif isolement favorisent à partir du Modèl:Ligam sègle la constitution d'un patois local issu des haute-vallées suisses, très longtemps parlé, et une tradition conservatrice.
L'abbaye, édifiée du sègle XI jusqu'au sègle XX (clocher, voûte en bois, parties attenantes), est remarquable par l'évolution architecturale qu'elle présente (cloître des Modèl:S mini-Modèl:Ligam sègle siècles, chœur gothique flamboyant du Modèl:Ligam sègle, stalles sculptées Renaissance tardive, peintures, deux chapelles, voûtes en croisée d'ogives et en berceau, cuisine voûtée...) L'intérieur fut vandalisé au Modèl:Ligam sègle par les armées de Bernard de Saxe-Weimar (appelées "les Suédois", en fait des recrues allemandes), mobilisées par Richelieu pour tenter de s'emparer de la Bourgogne. En raison de guerres et d'incendies, c'est le seul ensemble religieux médiéval conservé dans le Doubs.
Administracion[modificar | modificar la font]
Demografia[modificar | modificar la font]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
113 | 85 | 97 | 109 | 121 | 154 | 150 | 150 | 150
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
199 | 203 | 221 | 182 | 238 | 238 | 283 | 248 | 252
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
220 | 217 | 196 | 153 | 173 | 174 | 169 | 174 | 190
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
180 |
205 |
182 |
163 |
238 |
219 |
329 |
347 |
365 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
383 392 |
391 400 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE |