Les Gras
Les Gras
Les Gras | ||
---|---|---|
![]() | ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 46° 59′ 42″ N, 6° 32′ 42″ E | |
Superfícia | 14,99 km² | |
Altituds · Maximala · Minimala |
1 290 m 782 m | |
Geografia politica | ||
Estat | França | |
Region 27 |
Borgonha Franca Comtat | |
Departament 25 |
Dobs ![]() | |
Arrondiment | Pontarlier | |
Canton | Morteau | |
Intercom 242504116 |
du Canton de Morteau | |
Cònsol | Jean-Paul Bulliard (2008-2014) | |
Geografia umana | ||
Autras informacions | ||
Gentilici | Rosillardes,Rosillards (en francés) | |
Còde postal | 25790 | |
Còde INSEE | 25296 |
Les Gras es una comuna francesa, situada dins lo departament de Dobs e la region de Borgonha Franca Comtat.
Geografia[modificar | modificar la font]
Los Grasses se situa a mens d'unitat|5|km de la frontièra Soïssa, #çò que ludut val d'èsser un vilatge atractiu pels trabalhadors termierèrs. Mas es tanben a unitat|10|km}} de Morteau e a unitat|20|km de Pontarlier.
CaseriuX en fasent partida de la comuna : Lo Nin del Fol (1 064 m) en figurant ja sus la mapa de Cassini, e sovent citat per Laurence Semonin alias la Madeleine Proust, Los Seignes (1 079 m), Lo Rozet (983 m), Las Jean-Jacquot (800 m), Lo Saport, Los Saules, lo dessus de la fin, Charopey, Los camps Thomas, Champagne (dessus e dessous), Lo theverot, Los épaisses, Lo Mont Châteleu a unitat|1302|m domina lo vilatge e los caserius vesins. Aquel mont d'ont se jouit d'una magnifica vista sus las Alpes suisses, e lo Val de Morteau, es tanben una sortida de la federacion francesa de panatòri liure.
Les Gras se situe à moins de 5 km de la frontière Suisse, ce qui lui vaut d'être un village attractif pour les travailleurs frontaliers. Mais il est aussi à 10 km de Morteau et à 20 km de Pontarlier.
Hameaux faisant partie de la commune : Le Nid du Fol (1 064 m) figurant déjà sur la carte de Cassini, et souvent cité par Laurence Semonin alias la Madeleine Proust, Les Seignes (1 079 m), Le Rozet (983 m), Les Jean-Jacquot (800 m), Le Saport, Les Saules, le dessus de la fin, Charopey, Les champs Thomas, Champagne (dessus et dessous), Le theverot, Les épaisses, Le Mont Châteleu à 1 302 m domine le village et les hameaux voisins. Ce mont d'où l'on jouit d'une magnifique vue sur les Alpes suisses, et le Val de Morteau, est aussi un départ de la fédération française de vol libre.
Comunas vesinas[modificar | modificar la font]











Istòria[modificar | modificar la font]
L'aucupacion umana del Val de Morteau remonta a la s-|XII|e}}. Cap de element en lo cas del Val a pas conegut abans aquela data. La populacion de Morteau serà affranchie l'an 1188 per las abbés-prieurs #que lo pòble li a somés a el.
Fins en 1780, Los Grasses verse de las taxas, #dire e dreches divèrses al prieuré de Morteau doncas qu'aquel darrièr es lo sieu senhor fonzièr e justicier. Los Suisses del comtat de Valangin se liurèron batalha entre senhors, atraches per la pichona municipalitat enclavée entre los bens dels Montbéliard-Montfaucon e aqueles dels Neuchâtel.
Pendent la guèrra de Trenta ans las tropas del pòrti de Porcellana-Weimar i #far estralls. Lo pòble en essent situat sus una de las vias de passatge entre la Soïssa e Pontarlier, los abitants del pòble #decidir de resistir, portats per lo sieu curé #que #far establir una embussa de rochers a l'intrada de la combe. Los Suedeses excedida cara a aquela resisténcia #saquejar lo pòble. #Preparar un forn banal amb la fin de cremar lo curé, mas aquel darrièr i aguèt salvat in-extremis. Amb la fin d'escapar a aquel pillage, la campana de la glèisa i aguèt portat a la Brévine.
La patz dins lo pòble #arribar a Modèl:La s-. Los contrebandiers de pichons e de gròsses volums #reprene e #melhorar l'ordinari de las familhas de la comuna.
Es del temps que #sobrevenir la Revolucion francesa. #Tustarrar los fervents catòlicos mas #amassar de personalitats. Los douaniers e los representants del Vilatge #prosseguir los sacerdòts rebèls amagats pels abitants dels dos costats de la frontièra. I i aviá pas alavetz de limits.
En 1805, de las hitas aguèron installat mas Los Grasses #arribar a conservar de proprietats al delà de la frontièra politica, dins la zòna del Pas Mans's Land e meteissa a Soïssa. En 1948, la Soïssa #demandar la supression de l'unitat|2|mètres de bòsques entre las hitas frontièras. Lo traçat de la frontièra prepausada la longitud del Doubs i aguèt fixat sul mont après l'intervencion del coronèl Simon-Vermot.
Lo industrialisation bascula de contunh las costums dels Grasses. L'agricultura e la artisanat #èsser las doas activitats dominants e #far la reputacion dels Grasses a travèrs del Euròpa.
En 1870, lo passatge de l'armada de Bourbaki #marcar un autre periòde disturbi als Grasses. Los soldats afeblits per la camina en la nèu aurián abandonat d'armas en las tutas a lo-dessus del pòble (tresaur de Bourbaki), sul Grand-Mont.
En lo moment de la Segonda Guèrra mondiala, los Alemands #susvelhar la zòna termierèra. Los abitants dels alentours e los maquisards #reprene alavetz los ancians traçats de contrebande coneguts pels abitants dels Grasses amb la fin de poder melhor viure continuament a las privacions impausadas pels Alemands.
La bona entente franco-suisse i aviá celebrat en lo moment de la celèbra del Sant-Jean pendent #lo que los abitants dels Grasses e de la Brévine s'amassavan als dos cafès del Helvetia, situats sus la frontièra.
L'occupation humaine du Val de Morteau remonte au sègle XII. Aucun élément à propos du Val n'est connu avant cette date. La population de Morteau sera affranchie en 1188 par les abbés-prieurs auxquels le village est soumis.
Jusqu'en 1780, Les Gras verse des taxes, dîmes et droits divers au prieuré de Morteau puisque ce dernier est son seigneur foncier et justicier. Les Suisses du comté de Valangin vont se livrer bataille entre seigneurs, attirés par la petite commune enclavée entre les biens des Montbéliard-Montfaucon et ceux des Neuchâtel.
Pendant la guerre de Trente ans les troupes du duc de Saxe-Weimar y firent des ravages. Le village étant situé sur une des voies de passage entre la Suisse et Pontarlier, les habitants du village décidèrent de résister, emmenés par leur curé qui fit établir une barricade de rochers à l'entrée de la combe. Les Suédois excédés face à cette résistance pillèrent le village. Ils préparèrent un four banal afin de brûler le curé, mais ce dernier fut sauvé in-extremis. Afin d'échapper à ce pillage, la cloche de l'église fut amenée à la Brévine.
La paix dans le village arriva au sègle XVIII. Les contrebandiers de petits et gros volumes reprirent et améliorèrent l'ordinaire des familles de la commune.
C'est alors que survint la Révolution française. Elle heurta les fervents catholiques mais rallia des personnalités. Les douaniers et les représentants du Peuple poursuivirent les prêtres réfractaires cachés par les habitants des deux côtés de la frontière. Il n'y avait alors pas de limites.
En 1805, des bornes furent installées mais Les Gras parvint à conserver des propriétés au-delà de la frontière politique, dans la zone du No Mans's Land et même en Suisse. En 1948, la Suisse demanda la suppression des 2 mètres de bois entre les bornes frontières. Le tracé de la frontière proposé le long du Doubs fut fixé sur le mont après l'intervention du colonel Simon-Vermot.
L'industrialisation bascula ensuite les habitudes des Gras. L'agriculture et l'artisanat furent les deux activités dominantes et firent la renommée des Gras à travers l'Europe.
En 1870, le passage de l'armée de Bourbaki marqua une autre période trouble aux Gras. Les soldats affaiblis par la marche dans la neige auraient abandonné des armes dans les grottes au-dessus du village (trésor de Bourbaki), sur le Grand-Mont.
Lors de la Seconde Guerre mondiale, les Allemands surveillèrent la zone frontalière. Les habitants des alentours et les maquisards reprirent alors les anciens tracés de contrebande connus par les habitants des Gras afin de pouvoir mieux vivre suite aux privations imposées par les Allemands.
La bonne entente franco-suisse était célébrée lors de la fête de la Saint-Jean pendant laquelle les habitants des Gras et de la Brévine se réunissaient aux deux cafés de l'Helvetia, situés sur la frontière.
Administracion[modificar | modificar la font]
Demografia[modificar | modificar la font]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
645 | 693 | 711 | 713 | 831 | 850 | 826 | 881 | 905
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
997 | 1 015 | 1 008 | 1 022 | 1 070 | 1 024 | 979 | 873 | 883
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
859 | 836 | 864 | 797 | 795 | 746 | 675 | 628 | 682
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
739 |
727 |
649 |
585 |
601 |
654 |
721 |
731 |
740 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
736 757 |
745 766 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE ![]() |