Semalens

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Flag of Occitania.png Vila d’Occitània Blason Languedoc.svg

Semalens
Sémalens

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Semalens La Mairie.JPG
Blason ville fr Sémalens2 (Tarn).svg
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 35′ 32″ N 2° 06′ 42″ E / 43.5922222222, 2.11166666667 / 43.5922222222; 2.11166666667
Superfícia 11,12 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
280 m
160 m
146 m
Geografia politica
País LengadòcArmas de Lengadòc
Estat França Flag of France.svg
Region
76
Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus
Departament
81
Tarn Armas del departament de Tarn
Arrondiment
812
Castras
Canton
8135
Vièlhmur
Intercom
248100158
Comunautat de comunas Sòr e Agot
Cònsol Alex Bousquet (2014-2020)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Sémalensois(e)s (en francés)
Còde postal 81570
Còde INSEE 81281

Semalens[1][2] ( Sémalens en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament de Tarn e la region de Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

La comuna es situada sus Agot e Sòr, que travèrsa lo centre del vilatge, a 12 km a l'oèst de Castras.

Es vesina de las comunas de Vièlhmur, Frejavila, Cambonet de Sòr, e Sant German dels Prats.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Semalens seriá un nom d'origina germanica, format de Semela, del grèc Ζεμελώ, nom de divinitat frigiana, e del sufixe germanic -ing, indicant une proprietat, donant «lo Domeni de Semele». Semelingus èra citat al començament del sègle IX, puèi Semalenx en 1277[3]. En general, se cal malfisar dels sits de competéncia toponimica limitada, encara mai quand prepausan un equipatge tant improbable coma una divinitat grèga e un sufixe germanic !

Las atestacions datadas precedentas semblan sortir de la Toponymie générale de la France d'Ernèst Negre, que prepausa pus normalament un nom de persona germanic Siemel, associat al sufixe -ingos[4]. Dauzat e Rostaing, que fornissián pas cap d'atestacion, postulavan lo nom d'òme germanic *Samilo, de Samo, amb sufixe -ing[5].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2020 Alex Bousquet    
1989 2008 Michel Albert    
1971 1989 Raymond Magne    
1945 1971 Fernand Aussaresses    
1944 1945 Fernand Aussaresses   President del Comitat de Liberacion
1935 1944 Zozime Barthès    
1919 1935 Albert Escout    
1912 1919 Elie Gasc    
1896 1912 Paul Fabre    
1892 1896 Victor Fabre    
1884 1892 Victor Pesteil    
1878 1884 Armand Serbat    
1877 1878 Louis Fabre    
1865 1877 Joseph Migioulle    
1858 1865 Jean Raynaud    
1855 1858 Joseph-François Roques    
1848 1855 Joseph Puginier    
1848 1848 François Rouch   President de la Comission municipala
1843 1848 Jacques-Hyacinthe Massabiau    
1840 1843 Joseph-Augustin Fabre    
1830 1840 Louis Jean-Baptiste Migioulle    
1823 1830 Pierre Rouch    
1821 1823 Jean-Antoine Jauzion    
1815 1821 Jean-Pierre Massabiau    
1813 1815 Jean-Antoine Jauzion    
1800 1813 Barthélémy Sirven    
1797 1800 Martin Fabre    
1796 1797 Jean Jauzion    
1792 1796 Augustin Fabre    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 Donadas
d · m
 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
628 788 915 955 959 1 068 1 165 1 323 1 326
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 345 1 443 1 582 1 914 1 894 1 753 1 670 1 513 1 335
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 169 1 150 1 083 880 933 858 908 885 953
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
977
1 004
1 232
1 412
1 651
1 843
2 011
1 999
1 988
2 040
2009 2010
1 976
2 027
1 979
2 029
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2013 : 2023 abitants

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

  • glèisa de Sant Miquèl del sègle XV amb benechièr Renaissença. Una voïvre sus un dels capitèls de la nau es nomenada "la pèira del diable" [6].
  • Las Passejadas: plaça amb platanas bastida a l'entorn del centre de l'ancian vilatge fortificat.
  • Lo pont Antonieta, dich pont de l'Aiguilhon, bastit per Paul Séjourné en 1884 sus Agot per la linha de camin de fèrre de Montalban a Castras.
  • Prèp de Semalens i a una importanta Sèrva Ornitologica Naturala.


Personas ligadas a la commune[modificar | modificar la font]

  • Alexandrine Rose "Liberté" Barreau (1773-1843), originària de Semalens, femna-soldat de l'an II.

Especialitats gastronomicas[modificar | modificar la font]

  • Lo pompet de Semalens es una còca amb pasta fulhetada e sucrada coma basa, de citron e a la graissa d'auca.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
  2. Sit Toponimia occitana
  3. Communes du Tarn – Archives et Patrimoine, Conselh General de Tarn - Archius departamentals
  4. Ernèst Negre, Toponymie générale de la France - Formations non romanes, formations dialectales, Librairie Droz, 1996, volume 2, pagina 801, legir en linha=http://books.google.fr/books?id=jbpVLN1tRNoC&pg=PA801&dq=s%C3%A9malens&hl=fr&sa=X&ei=zEhnT_iLEoja8APs1uGtCA&ved=0CFYQ6AEwBjha#v=onepage&q=s%C3%A9malens&f=false (consultat lo 27 de febrièr 2016)
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984
  6. Monts et piémont pyrénéens - Fédération des sociétés académiques et savantes Languedoc-Pyrénées-Gascogne, Actes du 48e congrès d'études tenu à Lannemezan et Saint-Plancard les 24, 25 et 26 juin 1994.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]