Masamet

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Masamet
Mazamet
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Masamet.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 29′ 34″ N, 2° 22′ 27″ E
Superfícia 72,08 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 176 m
241 m
213 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Montanha Negra
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
81
Tarn Armas del departament de Tarn
Arrondiment
812
Castras
Canton
8199
Masamet
Intercom
248100430
Comunautat d'aglomeracion de Castras - Masamet
Cònsol Olivier Fabre
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
10 033 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

10 456 ab.
Densitat 140,37 ab./km²
Autras informacions
Gentilici masametòl
Còde postal 81200
Còde INSEE 81163

Masamet[1],[2],[3],[4] (Mazamet en francés) es una comuna lengadociana en Montanha Negra situada dins lo departament Tarn e la region Occitània. La vila coneguèt un ric passat industrial entre los sègles XIX e XX, especialament mercé a l'industria de deslanatge, que foguèt una vertadièra especialitat masametana, coneguda internacionalament.

Lo gentilici es masametòl -a, var. m. masametòu[5].

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comuna situada al pè de la Montanha Negra, Masamet, es cap luòc de canton del departament de Tarn.
Es asagada per Toret e Arneta, beneficia d'un clima umid temperat e bufan dins las vals d'Arn e de Arneta, los vents del nòrd e d'Autan.

Lac de Montanhés a 7 km de la vila

La vila de Masamet es a proximitat de nombroses lacs e bacins : lac de Montanhés, lac de La Prada Bassa, bacin du Lampi nòu, lac de Camases, lac del pas de las bèstias, lac de Sant Pèire, lac de la Ravieja, lac del Mèrle .

Mapa

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

La vila seriá estat fondada d'en primièr a Autpol, en 413 pel rei visigòt Ataülf, sus un puèg rocós que domina l'emplaçament de la vila actuala. En 1212 pendent la crosada dels albigeses, Simon IV de Montfòrt assegèt la ciutadèla convertida al catarisme. Après quatre jorns de sèti, prenguèt la plaça e faguèt desròcar la fortalesa. Los abitants d'Autpol aguèron de s'installar dins la val, e fondèron un vilatjòt a la broa d'Arneta: Lo Mas d'Arneta, que vendriá pus tard Masamet. A partir de 1685 : l'Edicte de Fontainebleau obliguèt los protestants mazametans, forabandits de nombrosas professions, de se consagrar a l'industria e al negòci. En 1790 : Jean-Baptiste Meyer foguèt elegit primièr conse de la vila. La comunautat comptava 5 474 armas. En 1807 David Cabibel e nòu industrials van formar lo primièr ostal de negòci que portarà coma rason sociala, lo nom de Société des Casernes. Sens o saupre, venián de fondar las basas d'un esperit de comèrci que durariá 200 ans. En 1851 : Pierre-Elie Houlès importèt 2 balas de pèl de feda de Buenos Aires per ensajar de ne recoltar la lana. Tempativa qu'anava iniciar un saber-far novèl : la lana mòrta veniá utilizabla. Lo deslanatge èra nascut qu'anava assegurar una prosperitat economica extraordinària a la vilòta de Masamet entrò dins lo darrièr terç del sègle XX.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2020 Olivier Fabre    
2014 2008 Laurent Bonneville    
2002 2008 Suzanne Monteil    
1991 2002 Michel Bourguignon    
1977 1991 Michel Montlaur    
1953 1977 Pierre Barraillé    
mai1953 octobre1953 Charles Cazenave    
1949 1953 Joseph Strehaiano    
1944 1949 Henri Gardet    
1934 1944 Charles Cazenave    
1919 1934 Georges Tournier    
1912 1919 Louis Maffre    
mai1912 octobre1912 Albert Vidal    
1908 1912 Philippe Bonnafous    
1906 1908 Georges Tournier    
1900 1906 Albert Rouvière    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 10118, totala: 10587

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
5 474 5 474 6 055 6 101 7 098 8 151 8 584 9 662 9 894

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
10 368 10 924 12 864 13 968 14 168 14 429 14 666 14 361 13 712

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
13 978 14 386 14 764 13 748 14 615 15 428 15 447 15 083 17 070

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
17 251
16 171
14 440
12 840
11 481
10 544
10 158
10 055
9 963
10 422
2009 2010
9 975
10 413
9 995
10 437
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

  • La ciutat medievala d'Autpol : roinas del castèl e vilatge medieval d'Autpol, vestigis d'encencha e de dos castèl ; pèire funerària gravada.
  • Menir dels Prats : menir pus enauçat de Tarn (3,70 m), es lo pus grand de la region. Veire tanben Menirs de Tarn.
  • Ostal de las Memòrias de Masamet, ancian Ostal Fuzier assostant l'Ofici de Torisme, dels salons réaménagés dins l'estil del sègle XIX, lo Musèu « Memòria del catarisme occitan », de las mòstras sus l'istòria locala e los archius municipals.
  • Las gèisas e temples protestants :
    • Glèisa de Sant Sauvador, sègle XVIII (1740)
    • Glèisa de Nòstra Dòna, sègle XIX (1872)
    • Glèisa del Sacrat Còr, art modèrne, sègle XX (1959)
    • Monastièr Santa Clara du Sacrat Còr fondat al sègle XIX (1887)
    • Glèisa aroinada del vilatge medieval d'Autpol del sègle XV
    • Capèla de Roquerlan del sègle XIX (1846)
    • Capèla de Sant Pèire dels Plans del sègle XIX (1824)
    • Temple de Sant Jaume (sègle XVI)
    • Temple Nòu
    • Temple Rovièra

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. http://toscanoreinat.chez-alice.fr/dicom.pdf