Castèlnòu de Montmiralh

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Castèlnòu de Montmiralh
Castelnau-de-Montmiral
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La plaça de Castèlnòu de Montmiralh.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 57′ 59″ N, 1° 49′ 18″ E
Superfícia 88,81 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
485 m
267 m
153 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada País d'Albi Armas del País d'Albi
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
81
Tarn Armas del departament de Tarn
Arrondiment
811
Albi
Canton
8107
Vinhals e Bastidas, , ancianament de Canton de Castèlnòu de Montmiralh
Intercom
248100075
Galhac Graulhet Aglomeracion
Cònsol Paul Salvador
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 027 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 052 ab.
Densitat 11,59 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 81140
Còde INSEE 81064

Castèlnòu de Montmiralh[1],[2],[3],[4] (Castelnau-de-Montmiral en francés) es una comuna lengadociana en País d'Albi situada dins lo departament de Tarn e la region d'Occitània.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]


Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Castèlnòu. Lo nom es citat en 1257, de Castro novo. Ambe castèl, mot vengut del latin castellum (e abans de castrum), l'adjectiu nòu, de novum, e sas fòrmas pus evolucionadas nau e nuèu, es lo que se tròba mai sovent en toponimia [5]. En mai del sens literal, lo nom de castèlnòu/castèlnau designava de pichonas aglomeracions apiejadas sus una fortalesa que las aparava, de borgs castrals medievals (sègles XI a XIII) [6] qu'estudièt per exemple Benoît Cursente[7].
  • Montmiralh a lo sens de mirador [8].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Tot a l'entorn de la selva de Gresinha son levadas de pèiras de l'Edat del Bronze e Oppidums/Oppida (plaças fòrtas) de l'Edat de la Pèira. La bastida albigesa foguèt fondada en 1222 per Ramon VII, comte de Tolosa. Son nom primitiu èra Castellum Novum Montis Mirabilis.

Pendent la Guèrra de Cent Ans, los angleses menats pel prince Negre, envasiguèron Albigés en 1345. Mas se retirèron sens se riscar d'atacar la vila... Pendent las guèrras de religion, Castèlnòu de Montmiralh aderiguèt pas jamai al protestantisme e aculhissiá los catolics de Galhac, qu'èran forabandits de la vila pels protestants majoritaris. En genièr de 1587, una ataca del capitani protestant Borniquèl foguèt rebutada. Segon la legenda, una femna que tornava de posar d'aiga a la font del Teron auriá donat l'alèrta. Loís XIII passèt a Castèlnau de Montmiralh le 24 de junh de 1622, lotjat dins l'ostal de "Totnac". Foguèt tanben l'ostal de la celèbra familha Privat.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1989 2020 Paul Salvador    
1977 1989 Gérard Marroulle    
1965 1977 Pierre Boulous    
1955 1965 Léon Bombal    
1945 1955 Gabriel AYME    
1944 1945 Sylvain Murat    
1944 1944 Gabriel AYME    
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra canton; es ara del canton de Vignobles et Bastidas (en francés), donc Vinhals e Bastidas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1029, totala: 1051

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 452 2 523 2 716 2 758 3 104 3 108 3 086 3 116 3 066

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
3 019 3 021 2 901 2 569 2 507 2 532 2 559 2 563 2 058

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 771 1 777 1 682 1 522 1 508 1 502 1 419 1 315 1 284

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 238
1 215
1 037
958
910
895
940
946
952
976
2009 2010
950
976
957
982
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Cròtz reliquaire, començament del sègle XIV
  • Vilatge classat coma "mai bèl vilatges de França"
  • Plaça de las Arcadas amb lo pilòri
  • Glèisa de Nòstra Dama de l'Assompcion (campana de 1554)
  • Pòrtas fortificadas (Portas dels Garrics, de Tolza)
  • Ostals de pèira e de colondrat
  • muralhas
  • Castèl de Gaita roïnat en 1819 que se trapa dins l'escut del vilatge
  • Cròte reliquaire dicha de Montmiralh, de 1341.
  • De Glèisas e capèlas dins los caps (de Sant Martin, de Sant Jiròni, de Brunhac...)
  • De castèls sul territòri de la comuna: Corduriés, Fesembat, Masièras, Meiragas
  • De sosterrens refugi
  • Selva de la Gresinha

Cultura[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 154
  6. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 226
  7. http://www.persee.fr/doc/ccmed_0007-9731_1984_num_27_105_2261_t1_0166_0000_3
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 248