La Bastida de Roairós

Pels articles omonims, vejatz La Bastida (omonimia).

Vilatge d'Occitània

La Bastida Roairós
Labastide-Rouairoux

Campanar de Sant Sarnin.

Armas

Geografia fisica

Coordenadas

43° 28′ 34″ N, 2° 38′ 23″ E

Superfícia

2 3,67 km²

Altituds
· Maximala
· Mejana
· Minimala

940 m
420 m
364 m

Geografia politica

França

Castras

Comunautat de comunas de la Nauta Val de Toré

Cònsol

Francoise Fabre
(2008-2014)

Geografia umana

Populacion
Populacion totala
(2018)

1 414 ab.

1 439 ab.

Autras informacions

Còde postal

81270

Còde INSEE

81115

La Bastida Roairós^[1]^,^[2]^,^[3]^,^[4] (Labastide-Rouairoux en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de Tarn e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

La comuna es situada sus las doas ribas del Toret e es al còr del Pargue Natural Regional del Naut Lengadòc . Es tanben situat entre los Monts de La Cauna al Nòrd e la Montanha Negre al sud

Meteorologia[modificar | modificar la font]

En raiçon de son posicionament, la meteorologia de la comuna es força important dins la vida de tot los jorns perque recep lo vent de l'ocean atlantic, de la mar mediterranèa e mai que mai de las montanhas ( Monts de La Cauna e de la Montanha Negre ) . A causa de tot aquò, lo vilatge a la reputacion de recebre força pluèja tot lo long de l'an .

La Bastida Roairós recep en mejana 1.323 mm d'aiga per an ( 1.800mm per La Cauna e 800mm per Castras )

Infrastructura rotièra[modificar | modificar la font]

La comuna es desservit per la linha de bus 762 entre Castras e Sant Ponç e la ruta D612 la traversa sus tota sa longor .

Istòria[modificar | modificar la font]

Creacion de La Bastida Roairós[modificar | modificar la font]

Entre las annadas 1166 e 1167, Ramon V, comte de Tolosa d'aquel epòca s'es decidit a bastir una Bastida per s'opausar a las envejas de conquistas dels Trencavel sus lo territòri del Toret . Lo posicionament de la Bastida era ideal perqué, al Nòrd èra protegit per los Monts de La Cauna, al Sud per las Montanhas Negras e a l'Oèst pel riu del Toret .

Lèu aprèp la creacion de la Bastida, los abitants dels vilatges de la zona que son uèi lo jorn desaparegut, se son regropat per la proteccion que podia lor donar mas an contunhat de cultivar las terras que ja possediguèron .

En 1202, aquel endrech era conegut còssi " Bastida la Rovoirosa " simplament perque era construit sus una dependéncia del vilatge de Roairós ( 8 quilòmetres de distancia entre los dos endrech )

Las tension entre los catolics e los protestant dins lo diocèsi de Sant Ponç[modificar | modificar la font]

La difusion de la religion crestiana protestanta dins lo reialme de França per Martín Luther en 1523 ( es tanben lo creador d'aquela varianta del crestianisme ) e los ensenhament de Joan Calvin en 1535 se son aisidament inserit dins lo país Castrès e lo val del Toret mercès a l'éresia latantaque i habia dins aquel territòri . En 1551, la majoritat dels abitants del País Castrès era ja convertit a la novela reforma .

Per paur de las menaças d'interdiccion sul Calvinisme, los protestants del val del Tòret an atacat la vila de Sant Ponç lo 1 octobre de 1567 en destruïssent lo monasteri de las religiosas, la glèisa parroquial e en pilhant la catedrala fins al julhet de 1568 . Se passarà malaürosament una causa parièra per la glèisa de La Bastida Roairós .

L'impact de las tensions sus lo vilatge[modificar | modificar la font]

Aprèp totes lo eveniment de las guerras de religions, las doas comunautats se son separadas per paur d'un nou conflicte . Per aquela raiçon, los protestants se son instalat sus la riba esquèrra del Toret e los crestians sus la riba de drecha . Es pr'aquòs que uèi, los ostals son ligierament desparièrs entre las doas parts del Toret .

Aprèp la destruccion de la glèisa de La Bastida Roairòs en 1567, los crestians an demorat dins lo vilatge sens glèisa per mai o mens 90 ans . En 1658, la glèisa s'es fach reconstruir en utilisant las pèiras de la bastida del vilatge . Per fin en 1686, dos campanas se son fach refondre ( una per la novèla glèisa e l'autra a l'ostal de las comunas .

La Revolucion Francesa[modificar | modificar la font]

L'Istoria del vilatge durante aquel periode es pauc conegut uèi perque coma per qualques comunas, cap de rapòrt de son escrich de 1789 a 1808 . Çaquela, es força probable que i avia pas tròp de violencia . Dins aquel territòri, defòra dels membres de la glèisa de Sant Ponç, i avia solament una noblesa de mens importancia .

Cambiament de departament[modificar | modificar la font]

Tre la fin de la revolucion, La Bastida Roairós s'es fach restacar al departament de l'Erau simplament perque era ligat istóricament a la comuna de Sant Ponç mas lo 16 febrièr de 1797 es passat al departament del Tarn e restacat dins lo district de La Cauna .

L'arma de la comuna[modificar | modificar la font]

L'arma de la comuna es recent ( creat en 1942 ) e representa 2 causas : l'escritura S.S.B son las inicialas de Sant Saturnin de Bison un martyr mort a Tolosa e lo castèl es una representacion de l'ancian bastida del vilatge