La Bastida Roairós

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi La Bastida de Roairós)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz La Bastida (omonimia).
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

La Bastida Roairós
Labastide-Rouairoux

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Labastide-Rouairoux clocher St-Saturnin.JPG
Campanar de Sant Sarnin.
Blason ville fr Labastide-Rouairoux (Tarn).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 28′ 34″ N, 2° 38′ 23″ E
Superfícia 2 3,67 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
940 m
420 m
364 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
81
Tarn Armas del departament de Tarn
Arrondiment
812
Castras
Canton
8128
Sant Amanç de Solt
Intercom
248100745
Comunautat de comunas de la Nauta Val de Toré
Cònsol Francoise Fabre
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 414 ab.
Evolucion de la populacion

1 439 ab.
Autras informacions
Còde postal 81270
Còde INSEE 81115

La Bastida Roairós[1],[2],[3],[4] (Labastide-Rouairoux en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de Tarn e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

La comuna es situada sus las doas ribas del Toret e es al còr del Pargue Natural Regional del Naut Lengadòc . Es tanben situat entre los Monts de La Cauna al Nòrd e la Montanha Negre al sud

Meteorologia[modificar | modificar la font]

En rason de son posicionament, la meteorologia de la comuna es fòrça importanta dins la vida de tot los jorns perque recèp lo vent de l'ocean atlantic, de la mar mediterranèa e mai que mai de las montanhas ( Monts de La Cauna e Montanha Negra ) . A causa de tot aquò, lo vilatge a la reputacion de recebre fòrça pluèja tot lo long de l'an .


La Bastida Roairós recèp en mejana 1.323 mm d'aiga per an ( 1.800mm per La Cauna e 800mm per Castras )

Infrastructura rotièra[modificar | modificar la font]

La comuna es desservida per la linha de bus 762 entre Castras e Sant Ponç e la rota D612 la traversa sus tota sa longor .

Istòria[modificar | modificar la font]

Creacion de La Bastida Roairós[modificar | modificar la font]

Entre las annadas 1166 e 1167, Ramon V, comte de Tolosa d'aquela epòca decidiguèt de bastir una Bastida per s'opausar a las envejas de conquistas dels Trencavèls sul territòri de Toret . Lo posicionament de la Bastida èra ideal perqué, al nòrd èra protegit per los Monts de La Cauna, al Sud per la Montanha Negra e a l'oèst pel riu de Toret .

Lèu aprèp la creacion de la Bastida, los abitants dels vilatges de la zona que son uèi lo jorn desaparegut, se son regropat per la proteccion que podiá lor donar mas an contunhat de cultivar las tèrras que ja possedissián .

En 1202, l'endrech èra conegut coma " Bastida la Rovoirosa " simplament perque èra construit sus una dependéncia del vilatge de Roairós ( 8 quilòmetres de distància entre los dos endreches )

Las tensions entre los catolics e los protestant dins lo diocèsi de Sant Ponç[modificar | modificar la font]

La difusion de la religion crestiana protestanta dins lo reialme de França per Martin Luther en 1523 ( es tanben lo creador d'aquela varianta del cristianisme ) e los ensenhament de Joan Calvin en 1535 se son aisidament inserit dins lo país Castrés e la val de Toret mercès a l'eresia latanta que i aviá dins aquel territòri . En 1551, la majoritat dels abitants del País Castrès èra ja convertit a la novèla reforma .


Per paur de las menaças d'interdiccion sul Calvinisme, los protestants de la val de Toret an atacat la vila de Sant Ponç lo 1èr d'octobre de 1567 en destruïssent lo monasteri de las religiosas, la glèisa parroquiala e en pilhant la catedrala fins a julhet de 1568 . Se passarà malaürosament una causa parièra per la glèisa de La Bastida Roairós .

L'impacte de las tensions sus lo vilatge[modificar | modificar la font]

Aprèp totes lo eveniment de las guerras de religions, las doas comunautats se son separadas per paur d'un nou conflicte . Per aquela raiçon, los protestants se son instalat sus la riba esquèrra del Toret e los crestians sus la riba de drecha . Es pr'aquòs que uèi, los ostals son ligierament desparièrs entre las doas parts del Toret .


Aprèp la destruccion de la glèisa de La Bastida Roairòs en 1567, los crestians son demorat dins lo vilatge sens glèisa per mai o mens 90 ans . En 1658, la glèisa foguèt rebastida amb las pèiras de la bastida del vilatge . Per fin en 1686, dos campanas son estat refondudas ( una per la glèisa novèla e l'autra a l'ostal de las comunas .

La Revolucion Francesa[modificar | modificar la font]

L'istòria del vilatge durant aquel periòde es pauc coneguda uèi perque coma per qualques comunas, cap document escrich demòra entre 1789 e 1808 . Çaquela, es fòrça probable que i aviá pas tròp de violéncia . Dins aquel territòri, en defòra dels membres de la glèisa de Sant Ponç, i aviá solament una noblesa de mendre importancia .

Cambiament de departament[modificar | modificar la font]

Tre la fin de la revolucion, La Bastida Roairós s'es fach restacar al departament de l'Erau simplament perque era ligat istóricament a la comuna de Sant Ponç mas lo 16 febrièr de 1797 es passat al departament del Tarn e restacat dins lo district de La Cauna .

Las armas de la comuna[modificar | modificar la font]

Lo blason de la comuna es recent ( creat en 1942 ) e representa 2 causas : l'escritura S.S.B son las inicialas de Sant Saturnin de Bison un martir mòrt a Tolosa e lo castèl es una representacion de l'anciana bastida del vilatge

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Francoise Fabre    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1418, totala: 1443
Picto infobox character.png


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
3 103
3 208
2 858
2 301
2 027
1 753
1 631
1 614
1 605
1 626
2009 2010
1 587
1 608
1 539
1 566
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Referéncias[modificar | modificar la font]


  1. Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
  2. Sit Toponimia occitana
  3. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana
  4. IEO_BdTopoc - Toponimia Occitana [Institut d'Estudis Occitans].