Sent Andriu de Dobla

Quest article es redigit en lemosin.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Sent Andriu de Dobla
Saint-André-de-Double
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La gleisa de Sent Andriu de Dobla.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 08′ 48″ N, 0° 19′ 08″ E
Superfícia 27,61 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
144 m
111 m
73 m
Geografia politica
País Perigòrd Armas de Perigòrd
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novela Aquitània
Departament
24
Dordonha Armas del Departament de la Dordonha
Arrondiment
243
Periguers
Canton
2425
Rabairac (Nuòuvic davant 2015)
Intercom
242400901
CC dau Perigòrd Rabairagués
Cònsol Pierre Guigné
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
177 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

179 ab.
Densitat 5,94 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 24190
Còde INSEE 24367

Sent Andriu de Dobla[1] (Saint-André-de-Double en francés) es una comuna d'Occitània, dins la region istorica de Perigòrd, situada dins lo departament de Dordonha de la region de Novela Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [ʂɛ̃ntɔ̃n’driw] [de’dublɒ][1]. Lo nom es atestat en latin au segle XIII, Sanctus Andreas, en latin, en 1556[2]. Andreas es lo nom grec d'un daus dotze apòstols e de mai d'un sent. Lo determinant fuguet pas ajustat davant lo segle XVIII[2],[3],[1].

Dobla[modificar | Modificar lo còdi]

La Dobla es mençonada aus segles VII o VIII, Silva Edobola, puei Saltus de Dobla en 1212, Dupla, Duppla, etc, nom sens explicacion clara[4]. Delamarre escriu Dubulā, « la negròta »[5], de dubnos, dumnos, « negre ». La color de la forest pòt justificar lo nom, mas quauqua ren de la simbolica nos eschapa beleu : dubnos o dumnos es associat au monde d'en-bas[6].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Pierre Guigné    
març de 2001 2014 Nicole Fallacher sens retirada
març de 1983 2001 Maxime Gauthier sens  
març de 1971 1983 Hector Queyret sens  
març de 1965 1971 Michel Liza sens regent
1949 ? 1965 Hector Queyret sens  
1929 1949 ? Raoul Darène    
  1929      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 164, totala: 169

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
518 548 596

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 508 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 531 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
283



Cercar
147
154
155
160
165
2009 2010
159
164
161
166
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas emb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 1,1 et 1,2 https://web.archive.org/web/20160303203504/http://communes-oc.cg24.fr/cantons/neuvic/SAINT-ANDRE-DE-DOUBLE.htm
  2. 2,0 et 2,1 Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 296
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 585
  4. Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 136-138
  5. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 143
  6. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2008, p. 150-151