Chalanhac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca


Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Chalanhac
Chalagnac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Chalagnac village.JPG
Lo borg de Chalanhac
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 45° 05′ 36″ N, 0° 40′ 41″ E
Superfícia 14,15 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
238 m
210 m
124 m
Geografia politica
País Perigòrd Armas de Perigòrd
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novela Aquitània, ancianament d'Aquitània Escut d'Aquitània
Departament
24
Dordonha Lògo del Departament de la Dordonha
Arrondiment
243
Periguers
Canton
2443
Perigòrd Centrau, ancianament de Vern
Intercom
242401057
Comunautat d'Aglomeracion dau Grand Periguers 200040392
Cònsol Jean-Paul Garrigue
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
404 ab.
Evolucion de la populacion

411 ab.
Densitat 28,55 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 24380
Còde INSEE 24094

Chalanhac (en francés: Chalagnac) es una comuna d'Occitània, dins la region istorica de Perigòrd, administrada per lo departament de Dordonha de la region de Novela Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | modificar la font]

Perimètre dau territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Chalanhac
Corsac Nòstra Dama de Sanilhac (com. nov. de Sanilhac)
Sent Pau de Serra Chalanhac Gleisanueva de Vern
Creissençac e Pissòt Vern

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son Chalapnacum, latinizacion dau segle XIII, Chalanhacum, autra latinizacion a la fin dau segle XV, Chalaignac, francizacion dau segle XVIII. La prononciacion es [ɕɒlɒ’ɲa]. I a pas de discussion sus la finala -ac, de acum, fòrma latinizada dau sufixe gallés -āco(n), associada a un nom de propietari. Aqueu nom pòt èsser *Calanius, derivat de Calanus (*Calanacum auriá donat *Chalanac e pas Chalanhac), segon Tanet e Hordé, puei Boyrie-Fénié, o lo nom latin Calinius, segon Dauzat (après Petar Skok), mas que demanda una assimilacion vocalica (i > a) [1],[2],[3]; pasmens Delamarre pensa que *Calinos pòt èsser eventualament celtic.[4]

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2014 2020 Jean-Paul Garrigue   retirat
aost 2003 2014 Jean Manein   retirat
març de 2001 2003      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton de Vern; es ara del canton du Périgord Central (en francés), donc dau Perigòrd Centrau.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 404, totala: 411
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
596 569 741 584 628 566 696 647 652

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
620 650 593 609 574 540 533 511 503

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
438 447 408 381 318 314 324 298 243

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
257
237
222
281
338
338
377
383
383
388
2009 2010
386
391
392
399
{{{2 014}}}
{{{2 014tot}}}
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas emb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 92
  2. http://communes-oc.cg24.fr/cantons/vergt/CHALAGNAC.htm
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 132, a Calignac
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 97