Sent Joan d'Eiraud

Quest article es redigit en lemosin.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Sent Joan d'Airaud)

Vila d'Occitània
Sent Joan d'Eiraud
Saint-Jean-d'Eyraud
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La gleisa de Sent Joan Baptista.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 57′ 20″ N, 0° 27′ 15″ E
Superfícia 10,05 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
168 m
90 m
74 m
Geografia politica
País Perigòrd Armas de Perigòrd
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novela Aquitània
Departament
24
Dordonha Armas del Departament de la Dordonha
Arrondiment
241
Periguers (Brageirac davant 2017)
Canton
2445
Perigòrd centrau, Vilamblard davant 2015
Intercom
242401107
CC d'Eila e Cremsa en Perigòrd (2017 --->)
Cònsol Jean-Paul Villepontoux (delegat)
(2020-2026)
Geografia umana
Densitat 18,51 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Saint-Jean-d'Eyrois (en francés)
Còde postal 24140
Còde INSEE 24427
Divèrs comuna delegada d'Eiraud-Cremsa-Maurens

Sent Joan d'Eiraud[1] (Saint-Jean-d'Eyraud en francés) es una anciana comuna occitana dins la region istorica de Perigòrd, administrada per lo departament de Dordonha e la region de Novela Aquitània, ancianament d'Aquitània. Dempuei 2019 es comuna delegada d'Eiraud-Cremsa-Maurens.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [ʂɛ̃n’zɑ̃m] [dɛj’raw] [1]. Lo nom de la paròfia es atestat en latin, en 1380, Sanctus Johannes d'Eyraut, puei lo nom dau riu es escrit Eyrault en 1382 [2].

  • Sent Joan es Sent Joan Baptista, coma de costuma [2].
  • Eiraud es un afluent de la Dordonha que nais a Chadelaygue (Tanet e Hordé escriven Chef-de-l'eau !), donc Chap de l'Aiga (chap, deu latin caput, au sens de començament d'una aiga; cf. Capdròt). Lo nom dau riu es atestat en 1117, Rivulus Eyrau, escrit tanben Euraut. L'origina seriá una raiç idronimica preceltica, *ar-, « riu, flume, aiga », en passar per *aravus, que dona tanben Erau [3] (sembla una error, Erau deriva de Arauris, nom supausat celtic[4].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus cònsols delegats successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2019 ? 2020 fin 2026 Jean-Paul Villepontoux    
Totas las donadas son pas encara conegudas.
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 fin 2018 Raymond Cuvelier sense etiqueta retirat d'oficier de gendarmaria
març de 2001 2008 Pierre Vandenberghe    
març de 1965 2001 Gabriel Bordas    
1944 1965 Albert Laurière    
1925 1944 Pierre Jacquet    
  1925      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 186, totala: 199

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
500 507 512

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 431 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 353 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
223



Cercar
185
194
195
194
202
2009 2010
192
200
190
203
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 175 abitants.

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas emb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Sit del Conselh Generau de Dordonha
  2. 2,0 et 2,1 Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 330
  3. Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des Noms de Lieux du Périgord, ed. Fanlac, segonda edicion, 2000, p. 151
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 55 e 349