Minzac (Charanta)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Minzac
Mainzac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Mainzac mairie.JPG
Mairariá de Minzac.
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 45° 33′ 10″ N, 0° 29′ 11″ E
Superfícia 11,29 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
192 m
160 m
119 m
Geografia politica
País Engolmés Armas d'Engoleime, Perigòrd Armas de Perigòrd
Parçan País d'Òrta e Tardoira,
Charanta Occitana
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novela Aquitània BlasonNouvelleAquitaine.svg
Departament
16
Charanta Blason département fr Charente.svg
Arrondiment
161
Engoleime
Canton
1619
Vau de Tardoira
Intercom
200012136
La Ròcha Focaud e Pòrta de Perigòrd
Cònsol Patrice Dominici
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
112 ab.
Evolucion de la populacion

112 ab.
Densitat 8,41 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Mainzacois (en francés)
Còde postal 16380
Còde INSEE 16203

Minzac[1][2] (en francés Mainzac) es una comuna d'Occitània, situada dins lo departament de Charanta e la region de Novela Aquitània.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas limitròfas[modificar | modificar la font]

Distanças e posicion relativa
MinzacMinzac
Comuna amb 113 abitants (2000)Autafaia (1,8km)
Comuna amb 126 abitants (2000)Sofrinhac (4,9km)
Comuna amb 319 abitants (2000)Charreç (5,4km)
Comuna amb 82 abitants (2000)Conasac (6,1km)
Comuna amb 303 abitants (2000)Folhada (6,2km)
Comuna amb 414 abitants (2000)Varanha (6,3km)
Comuna amb 189 abitants (2000)Baussat (6,5km)
Comuna amb 81 abitants (2000)Los Grauges (7,1km)
Comuna amb 275 abitants (2000)Graçac (7,4km)
Comuna amb 597 abitants (2000)Marton (7,6km)


Toponimia[modificar | modificar la font]

Lo nom de Minzac (atestacion de Minziaco en 1272, en latin, Minzac, Minzaco, Minzacum au segle XIV[3], vendriá d'un nom gallés d'òme Magentius, o d'un nom latin d'òme *Mannitus (de Mannius), emb lo sufixe -acum[4], latinizacion dau sufixe celtic -*acon. Minzac seriá donc una ancian grand domeni antic.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista daus maires[modificar | modificar la font]

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2020 Patrice Dominici Sens etiqueta Ensenhaire
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 95, totala: 97
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
402 431 437 418 445 438 448 443

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
417 405 387 363 327 353 318 324 283

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
274 265 308 252 272 238 223 196 198

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
177
157
121
110
121
102
110
111
115
116
2009 2010
121
122
113
115
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luecs e monuments[modificar | modificar la font]

  • L'egleisa parrofiala Sent Mauresi (fòrma supausada), data dau segle XII, e sa cripta dau segle X[5].
  • lo vielh chasteu de Remondias (nom francés)

Personalitats liadas a la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Liams connexes[modificar | modificar la font]

Liams externes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. « Los noms de las comunas en Charanta occitana », Confolontés occitan
  2. « Charanta », Toponimiaoccitana.
  3. Jean Nanglard, Livre des fiefs de Guillaume de Blaye, évêque d'Angoulême [« Liber feodorum »], t. 5, Société archéologique et historique de la Charente, 1905, 404 p, paginas 173,174,182,183
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 424
  5. Siti de la comuna