Auçac e Vadales

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Auçac (e) Vadales
Aussac-Vadalle

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
AussacV6.JPG
Mairariá a Vadales.
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 45° 49′ 02″ N, 0° 13′ 17″ E
Superfícia 17,61 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
163 m
84 m
Geografia politica
Region istorica Engolmés Armas d'Engoleime
Parçan Rufequés,
Charanta Occitana
Estat França
Region
75
Nòva Aquitània BlasonNouvelleAquitaine.svg
Departament
16
Charanta Blason département fr Charente.svg
Arrondiment Engoleime
Canton Saint-Amant-de-Boixe
Intercom
241600352
de la Boixe
Cònsol Gérard Liot (2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
508 ab.
Evolucion de la populacion

520 ab.
Densitat 28,85 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 16560
Còde INSEE 16024

Probablament Auçac o Auçac (e) Vadales (veire la toponimia; Aussac-Vadalle en francés) es una comuna francesa, situada dins lo departament de Charanta e la region de Novela Aquitània, ancianament de Peitau-Charantas.

Geografia[modificar | modificar la font]

La comuna se tròba dins la Charanta Occitana au limite sud de Rufequés. Confronta Òrta e Tardoira.[1]

Aussac-Vadalle 16 Éoliennes 2013.jpg

Comunas limitròfas[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las atestacions ancianas son, per luec:

  • Auçac - de Alterio ecclesia (non datat); de Aussac (non datat); de Auterio terra, Dauterii terra en 1060-1075; Auterio (non datat); Dauter (non datat)[2]; Alciagus en 914[3]; Auciacum en 1308[4]; Aussac au segle XII[5][N 1]; Ansac au segle XIII (Cassini)[6]; Aussac au segle XIX (Estat Major)[7]; Aussac entre 1878 e 1879[8].
    L'origina dau nom d'Auçac remontariá a un personatge galloroman Alcius au quau es apausat lo sufixe -acum, çò que correspondriá au "domeni d'Alcius"[9][10].
  • Vadales (nom probable) - Vadales, quae est juxta Estrepeda au segle XII[11][12]; apud Vadales en 1296[13]; benleu li Vadales (non datat...citat coma autre luec? Mesma parròfia)[14]; Vadales en 1308[4]; Vadalle en 1737[15]; Valade au segle XVIII (Cassini)[6]; Vadalle au segle XIX (Estat Major)[7]; Vadales entre 1878 e 1879[8].
    L'etimologia de Vadales es pas conegut. Sabem que:
    - Existisson dins las sorsas medievalas mai d'un Valada pels luecs en proximitat, adoncas "Vadales" es benleu pas una deformacion de "Valadas".
    - Un nom similar es atestat en Catalonha: Vadalas en 1291, originalament Las Canal dels Vadalas en latin, tradusit en les Canals de Vadalas en catalan[16]. Vadalà es, tanben, un nom de familha italian d'origina araba. Pr'amor que lo nom catalan es masculin, benleu la mesma origina araba?
    - -as es atestat dins las mesmas sorsas (forestas mas Vadales), adoncas Valades es probablament un plurau masculin.
    - Vadales venguet pas Vadaux, adoncas s'es un plurau masculin, lo singular es probablament Vadale e non Vadal (->Vadau). Benleu una origina galloromana? O relacion a vedela/vedelet (lat. vitelacius[17]) o badalh?
  • Estrepeda (nom moderne desconegut) - Estrepeda au segle XII[11].

Istòria[modificar | modificar la font]

Entre 1801 e 1985, lo nom de la comuna foguet solament Auçac.

Vadales[modificar | modificar la font]

"Queu vilatge, que se trobava alara enclavat dins la Boissa, foguet, vers 1124, lo luec chausit per un duel judiciari entre l'abat de Sent Amanç e una familha que li contestava una donacion. Dos cents personas s'amasseron a l'escasença de queu afar, que parava s'esser acabada per una transaccion."[8]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista daus maires[modificar | modificar la font]

Lista daus maires successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Gérard Liot    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Intercomunalitat[modificar | modificar la font]

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 508, totala: 520
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
747 728 775 874 698 861 854

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
840 807 710 724 769 728 667 567 519

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
515 596 454 400 421 359 330 427 323

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
292
320
315
333
387
385
400
402
411
428
2009 2010
424
442
449
460
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luecs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats liadas a la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Liams connexes[modificar | modificar la font]

Liams externes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Las fòrmas Alterio, Auterio dau segle XII, dins çò mesme cartulari, identificadas tanben a Auçac, pòdon tanben identificar Altier, un personatge.
  1. Segon la carta d'encontradas dau Jornalet.
  2. Nanglard, Cartulaire de l'église d'Angoulême, t. IX, Bulletins et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente, imprimerie G.Chasseignac, (1èra ed. 1180), 296 p.
  3. Terracher, Les aires morphologiques dans les parlers populaires du nord-ouest de l'Angoumois (1800-1900), vol. 212, Bibliothèque de l'École des hautes Études, éd. Honoré Champion, Paris, , 450 p., p. 57
  4. 4,0 et 4,1 Nanglard, Livre des fiefs de Guillaume de Blaye, évêque d'Angoulême [« Liber feodorum »], t. 5, Société archéologique et historique de la Charente, (1èra ed. 1273), 404 p., p. 114
  5. Nanglard, Cartulaire de l'église d'Angoulême, t. IX, Bulletins et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente, imprimerie G.Chasseignac, (1èra ed. 1180), 296 p., p. 190
  6. 6,0 et 6,1 « Carte de Cassini », Géoportail
  7. 7,0 et 7,1 « Carte de l'état-major (1820-1866) », Géoportail
  8. 8,0 8,1 et 8,2 Société archéologique et historique de la Charente. Mémoires pour l'années 1878-1879, p. 183 e 361. 
  9. Jean Talbert, Origine des noms de lieux, 1928
  10. Albèrt Dauzat e Carles Rostanh, Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France, París, Librariá Guénégaud, , 738 p. (ISBN 2-85023-076-6).
  11. 11,0 et 11,1 (fr) André Debord, Cartulaire de l'abbaye de Saint-Amant-de-Boixe, Société archéologique et historique de la Charente, ([#p_257 legir en linha]), p. 257
  12. (fr) André Debord, Cartulaire de l'abbaye de Saint-Amant-de-Boixe, Société archéologique et historique de la Charente, ([#p_321 legir en linha]), p. 321
  13. Nanglard, Livre des fiefs de Guillaume de Blaye, évêque d'Angoulême [« Liber feodorum »], t. 5, Société archéologique et historique de la Charente, (1èra ed. 1273), 404 p., p. 118
  14. Nanglard, Livre des fiefs de Guillaume de Blaye, évêque d'Angoulême [« Liber feodorum »], t. 5, Société archéologique et historique de la Charente, (1èra ed. 1273), 404 p., p. 121
  15. Registre de la paroisse d'Aussac, Archius departamentalas.
  16. Els hospitalers al Pallars i a l'Urgell (segles XII-XIII). Diplomatari. Comandes i societat p. 327
  17. https://forgottenbooks.com/it/download/BulletindelaSocieteDepartementaledArcheologieEtdeStatistiquedelaDrome1901_10385916.pdf