Angeac-Champagne

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Anjac
Angeac-Champagne

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Angeac-Champagne1.JPG
Mairariá d'Anjac.
Blason ville fr Angeac-Champagne 16.svg
Armas
Geografia fisica
Occitania Map2.svg
geolocalizacion
Coordenadas 45° 36′ 30″ N, 0° 17′ 47″ O
Superfícia 14,27 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
84 m
17 m
Geografia politica
Estat França
Region
75
Nòva Aquitània BlasonNouvelleAquitaine.svg
Departament
16
Charanta Blason département fr Charente.svg
Arrondiment Conhac
Canton Segonzac
Intercom
241600493
de Grande Champagne
Cònsol Gérard Faurie (2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
509 ab.
Evolucion de la populacion

522 ab.
Densitat 35,67 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Angeacais (en francés)
Còde postal 16130
Còde INSEE 16012

Probablament Anjac (de Champanha?) (Angeac-Champagne en francés) es una comuna francesa, situada dins lo departament de Charanta e la region de Novela Aquitània, ancianament de Peitau-Charantas.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas limitròfas[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son Andiacum avant lo segle VIII[1], Angiaco en 1150[2][3], Angeaco in Campania (a datar)[4].

Angeac seriá eissit dau latin Andiacum o villa Andii çò que significa que lo vilatge seriá estat bastit autorn de la proprietat d'un ric galloroman nommat Andius[5]. Lo terme Champagne es estat ajostat au nom de la comuna en 1801 per la diferenciar de son omonim Angeac-Charente. En Sentonge, lo terme champanha designa una plana calcària fertila. Es eissit dau latin campus que significa champ o plana.

Roissac seriá eissit dau latin Riatacum o villa Riatii çò que significa que lo vilatge seriá estat bastit autorn de la proprietat d'un ric galloroman nommat Riatus, emb lo sufixe -acum indicant lo luec[6].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista daus maires[modificar | modificar la font]

Lista daus maires successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Gérard Faurie    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Intercomunalitat[modificar | modificar la font]

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 509, totala: 522
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
315 319 293 279 300 396 400 409

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
429 887 912 878 845 666 634 606 607

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
594 589 606 528 523 508 504 493 493

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
498
489
470
439
473
479
497
499
510
521
2009 2010
510
521
507
520
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luecs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats liadas a la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Liams connexes[modificar | modificar la font]

Liams externes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Cartulaire de Saint-Jean-d'Angély
  2. Nanglard, Cartulaire de l'église d'Angoulême, t. IX, Bulletins et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente, imprimerie G.Chasseignac, (1èra ed. 1180), 296 p., p. 172
  3. Cholet, Cartulaire de l'abbaye de Saint-Étienne de Baigne, Niort, L.Clouzot, , 382 p., p. XIII
  4. Nanglard, Pouillé historique du diocèse d'Angoulême, t. III, Angoulême, imprimerie Despujols, , 582 p., p. 334
  5. Albèrt Dauzat e Carles Rostanh, Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France, París, Librariá Guénégaud, , 738 p. (ISBN 2-85023-076-6).
  6. Cassagne e Seguin, Origine des noms de villes et villages de Charente, Jean-Michel Bordessoules, , 311 p. (ISBN 978-2-913471-06-1), p. 14 et 229