Aqueste article es redigit en òc provençau.

Lòrgas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Flag of Occitania (with star).svg Vila d'Occitània Blason Languedoc.svg

Lòrgas
Lorgues

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lorgues1.JPG
Blason ville fr Lorgues.svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 29′ 42″ N, 6° 21′ 40″ E
Superfícia 64,37 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
343 m
200 m
70 m
Geografia politica
País Provença Armas de Provença
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença-Aups-Còsta d'Azur
Departament
83
Var Armas deu Departament de Var
Arrondiment
831
Draguignan
Canton
8316
Canton de Vidauban (capluec dau Canton de Lòrgas avans 2015)
Intercom
248300493
Draguinhanenc Provènça Verdon Aglomeracion
Cònsol Claudi Alemanha
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
9 001 ab.
Evolucion de la populacion

9 289 ab.
Densitat 142,81 ab./km²
Autras informacions
Gentilici lorguenc, lorguenca
Còde postal 83510
Còde INSEE 83072

Lòrgas, probablament Lòrgues ancianament (Lorgues en francés) es una comuna provençala situada dins lo departament de Var e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Frederic Mistral dona las variantas Lorgo e Lorgue, dins aqueu òrdre (la grafia mistralenca escriu pas -s finala muda). Tots los noms e exemples que cita (Plant de Lorgo, Micoulau de Lorgo, Oulivié de Lorgo, Qu sara pas countènt, vague a Lorgo) son ambé la primiera fòrma [1]. Lo diccionari dau CREO aima mai Lorgues [2].

Las fòrmas ancianas son Lonicus, en 986, de Loneges, au sègle XI, de Lonicis, vèrs 1200, Loregues, en 1478 [3],[4],[5]. Lei Féniés, coma Dauzat e Rostaing, explican lo nom per un nom gallic d'òme, Lonus e lo sufixe -icum / -icus [4],[3], Xavier Delamarre per Lonicon o Lonicā, la proprietat de Lonicos[5]. Delamarre resèrva donc la possibilitat que lo nom siá Lòrgas, mas las fòrmas ancianas fan puslèu supausar Lòrgues. Se ne'n cresèm Mistral, lo nom modèrne seriá majoritàriament Lòrgas.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dei cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2026 Claude Alemagna UMP, LR quadre dau sector privat, conselhier regionau (2015-)
març de 1983 2008 Barthélemy Mariani PS retirat de professor, conselhier generau (1998-2015)
març de 1965 1983 André Négrel   mètge
mai de 1953 1965 Pierre Viton   notari
mai de 1945 1953 Antoine Caille    
  1945      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 9193, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
4 196 4 603 4 705

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 4 210 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 3 062 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 865
3 401
4 173
5 193
6 340
7 319
8 550
8 846
8 909
9 240
2009 2010
8 948
9 251
8 976
9 278
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 9001 abitants.

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats liadas ambé la comuna[modificar | modificar la font]

Vèire tanben[modificar | modificar la font]

Liames extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Fr. Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, reedicion Culture Provençale et Méridionale, Raphèle-lès-Arles, 1979, volum 2, p. 226
  2. Jòrgi Fettuciari, Guiu Martin, Jaume Pietri, Dictionnaire Provençal-Français, Diccionari Provençau-Francés, l'Escomessa, C.R.E.O.-Provença, diffusion Édisud, 2003, p. 550
  3. 3,0 et 3,1 Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 412
  4. 4,0 et 4,1 Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 141
  5. 5,0 et 5,1 Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 181, 300, 354