Lo Puget d'Argenç

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Lo Puget d'Argenç
Puget-sur-Argens
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La comuna.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 27′ 23″ N, 6° 40′ 58″ E
Superfícia 26,9 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
180 m
20 m
0 m
Geografia politica
País  Provença
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença-Aups-Còsta d'Azur
Departament
83
Var Armas deu Departament de Var
Arrondiment
831
Draguinhan
Canton
8337
Ròcabruna d'Argenç (Lo Muei avans 2015)
Intercom
000000009
Comunautat d'aglomeracion de Var Esterèu Mediterranèa
Cònsol Paul Boudoube
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
8 064 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

8 172 ab.
Densitat 264,54 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 83480
Còde INSEE 83099

Lo Puget d'Argenç (Puget-sur-Argens en francés, oficiosament Le Puget-sur-Argens) es una comuna de Provença administrat per lo departament de Var e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur. Situat au nòrd-oèst de l'aglomeracion de Frejús, es vengut una puchona vila periferica de l'aglomeracion de Frejús Sant Rafèu.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Puget d'Argenç es un vilatge, vengut una pichona vila, situat a una crosiera entre la vau d'Argenç, lo massís de l'Esterèu a l'èst e lo massís dei Mauras a l'oèst. Son territòri sembla a un rectangle de 8 × 4 km orientat vèrs lo nòrd. Son ocupacion es fòrça inegala. Au sud, si tròba lo còr istoric dau vilatge, seis extensions recentas e lo liech d'Argenç. Au nòrd, si tròban quauquei zònas agricolas e de seuvas. Lo clima locau es de tipe mediterranèu, es a dire que leis estius son cauds e eissuchs e leis ivèrns doç e umids. La comuna es protegida dau magistrau per lei montanhas. En revènge, lei vents maritims coma lo levant o lo siròc bofan regularament dempuei l'èst e lo sud.

Durant de sègles, lo Puget foguèt un vilatge de quauquei centenaus d'abitants. Puei, après la Segonda Guèrra Mondiala, conoissèt una creissença rapida de sa populacion en causa de l'installacion de retirats francés dins la region, dau desvolopament dau periurbanisme e dau desvolopament pus generau dei vilas dau litorau mediterranèu. Pasmens, la demografia de la vila presenta de particularitats. Situada dins la periferia de l'aglomeracion de Frejús Sant Rafèu, interessa pauc lei retirats, çò que permet a de populacions pus jovas de s'i installar. En 2018, lo taus de mens de 30 ans i èra ansin de 33% (còntra 30,2% dins la populacion generala dau departament)[cal referéncia].

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

La mencion pus vièlha dau Puget data de 940 dins un document depintant lei vilatges destruchs dins la region per lei Sarrasins. Puei, foguèt tornarmai mencionada en 973 quand lo còmte Guilhèm Ièr donèt la mitat dau domeni a l'evesque de Frejús après sa victòria còntra lei Sarrasins. En 1203, l'evescat obtenguèt la segonda mitat, donacion confiermada en 1225 per Ramon Berenguier.

L'istòria dau vilatge durant l'Edat Mejana es mau coneguda. En revènge, durant la Renaissença, foguèt destruch per leis abitants en 1536 per i empachar l'installacion de l'armada espanhòla qu'aviá atacat Provença. Puei, durant lei Guèrras de Religion, lo vilatge foguèt fortificat. En 1599, un an après lo restabliment de la patz per Enric IV, l'evesque de Frejús acceptèt d'abandonar una partida de sei drechs feodaus. Lo Puget venguèt alora una comuna. Pasmens, durant lo sègle XVIII, lo vilatge foguèt pulhat dos còps, en 1707 e en 1747, per d'armadas austrianas.

En 1886, la comuna adoptèt son nom actuau, lo Puget d'Argenç, per si diferenciar dau Puget Vila. Durant la Premiera Guèrra Mondiala, l'armada installèt un camp dins la vila. Puei, après la Segonda Guèrra Mondiala, l'endrech conoissèt un desvolopament demografic important que foguèt sostengut per lo desvolopament dau torisme, l'arribada de retirats e lo periurbanisme. Passèt de 1 558 abitants en 1946 a 8 062 en 2018. Aquò entraïnèt l'extension dau bastit tradicionau. A partir de 1961, la dubertura de l'autorota A8, que passa sus lo territòri de la comuna, entraïnèt tanben la creacion d'una zòna industriala e comerciala.

Cultura[modificar | Modificar lo còdi]

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

En causa de sa febla importància e de sa destruccion en 1746, lo vilatge a un patrimòni arquitecturau limitat a quauqueis edificis religiós. Lo pus ancian es la glèisa gotica de Sant Jaume lo Major que foguèt edificada entre 1572 e 1577. Mai d'un mòble a l'interior dau bastiment es tanben classat car foguèt fabricat avans la Revolucion.

Personalitats liadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Liames extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]