Vejatz lo contengut

Castèudoble (Var)

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


Vilatge d'Occitània
Castèudoble
Châteaudouble
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Castèudoble, encimelat sus las gòrgas de Nartubi.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 35′ 50″ N, 6° 27′ 01″ E
Superfícia 40,91 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 039 m
540 m
210 m
Geografia politica
País  Provença
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença-Aups-Còsta d'Azur
Departament
83
Var Armas deu Departament de Var
Arrondiment
831
Draguinhan
Canton
8306
Flaiòsc (Calàs avans 2015)
Intercom
248300493
Draguinhanenc Provènça Verdon Aglomeracion
Cònsol Jòrdi Rovier (en francés Georges Rouvier)
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
474 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

490 ab.
Densitat 11,17 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 83300
Còde INSEE 83038

Castèudoble (Châteaudouble en francés) es una comuna provençala situada dins lo departament de Var e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Situat a l'intrada dei gòrgas de Nartubi au nòrd de Draguinhan, lo site de Castèudoble èra ja ocupat durant l'Antiquitat per de sites fortificats. Lo vilatge actuau foguèt citat per lo premier còp dins un document de 1027 sota lo nom de Castellum diaboli (« castèu dau diable ») en causa de sa posicion quasi inexpugnabla. Durant lo sègle XIII, foguèt lo sèti d'una installacion dei templiers. Pasmens, lo bastit actuau data puslèu dau sègle XV car leis abitants migrèron a l'entorn d'una glèisa bastida a la cima dei bauç. Au sègle XVI, lo luòc èra pron conoissut per figurar dins una profecia de Nostradamus. Pasmens, demorèt un centre segondari dins la region. En 1793, lo premier recensament raportèt una populacion de 990 estatjants. Demorèt establa fins ais ans 1860 puei conoissèt un lòng declin. En 1975, li aviá solament 194 abitants dins lo vilatge, mai despuei leis ans 1970-1980, la populacion aumenta lentament. S'es estabilizada vèrs 470 abitants despuei la fin dau sègle XX. Lo torisme e l'agricultura son la basa de l'economia locala.

Liames intèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]