Vejatz lo contengut

Correnç

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Correnç
Correns
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista de Correnç
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 29′ 16″ N, 6° 04′ 42″ E
Superfícia 37,06 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
561 m
190 m
139 m
Geografia politica
País  Provença
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença-Aups-Còsta d'Azur
Departament
83
Var Armas deu Departament de Var
Arrondiment
833
Brinhòla
Canton
8309
Brinhòla (Cotinhac avans 2015)
Intercom
248300527
CA de la Provènça Vèrda
Cònsol Nicole Rullan
(2020 - 2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
912 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

920 ab.
Densitat 23,42 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 83570
Còde INSEE 83045

Correnç (Correns en francés) es una comuna provençala. Es un borg rurau que si situa dins lo centre de Var au nòrd de Brinhòla.

L'existéncia dau vilatge actuau es atestada dempuei 920, mai la region èra ja poblada durant la Preïstòria e lo periòde roman. Sa populacion demorèt totjorn limitada, mai Nòstra-Dòna de Correns aguèt la particularitat de venir un centre de romavatge locau gràcias ais indulgéncias acordadas per lo papa Sèrgi IV (1009-1012). Aquò menèt a de recampaments populars importants dins lo borg. Per exemple, en 1613, 53 235 confessions foguèron enregistrats per 500 prèires. A partir deis ans 1860, l'exòde rurau toquèt la populacion que passèt de 1 500 estatjants en 1860 a 414 en 1975. Dempuei aquela data, la demografia s'es leugierament redreiçada que lei recensaments deis ans 2000-2010 trobèron aperaquí 900 abitants dins la comuna.

L'economia locala es fondada sus l'agricultura e lo torisme. Correnç s'es ansin autoproclamat « premier vilatge bio de França » après la transicion de la màger part deis agricultors e vinhairons locaus vèrs aquela forma d'agricultura tre leis ans 1980-1990. Aquela vision contunha de constituïr un modèl locau. Leis activitats toristicas son sostengudas per lo patrimòni arquitecturau e naturau locau. Seis elements pus importants son la glèisa de Nòstra-Dòna de Correnç e lei vestigis dau castèu medievau bastit per lei representants de l'abadiá de Montmajor.

Liames intèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  • Charles-Laurent Salch, Dictionnaire des châteaux et fortifications de la France au Moyen Âge, Estrasborg, Publitotal, 1991, p. 367.

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]