Correnç
| Vilatge d'Occitània |
|
Correnç Correns | ||
|---|---|---|
Vista de Correnç | ||
|
| ||
| ||
| Geografia fisica | ||
| Coordenadas | 43° 29′ 16″ N, 6° 04′ 42″ E | |
| Superfícia | 37,06 km² | |
| Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
561 m 190 m 139 m | |
| Geografia politica | ||
| País | ||
| Estat | ||
| Region 93 |
Provença-Aups-Còsta d'Azur | |
| Departament 83 |
Var | |
| Arrondiment 833 |
Brinhòla | |
| Canton 8309 |
Brinhòla (Cotinhac avans 2015) | |
| Intercom 248300527 |
CA de la Provènça Vèrda | |
| Cònsol | Nicole Rullan (2020 - 2026) | |
| Geografia umana | ||
| Populacion Populacion totala (2018) |
912 ab. 920 ab. | |
| Densitat | 23,42 ab./km² | |
| Autras informacions | ||
| Còde postal | 83570 | |
| Còde INSEE | 83045 | |
Correnç (Correns en francés) es una comuna provençala. Es un borg rurau que si situa dins lo centre de Var au nòrd de Brinhòla.
L'existéncia dau vilatge actuau es atestada dempuei 920, mai la region èra ja poblada durant la Preïstòria e lo periòde roman. Sa populacion demorèt totjorn limitada, mai Nòstra-Dòna de Correns aguèt la particularitat de venir un centre de romavatge locau gràcias ais indulgéncias acordadas per lo papa Sèrgi IV (1009-1012). Aquò menèt a de recampaments populars importants dins lo borg. Per exemple, en 1613, 53 235 confessions foguèron enregistrats per 500 prèires. A partir deis ans 1860, l'exòde rurau toquèt la populacion que passèt de 1 500 estatjants en 1860 a 414 en 1975. Dempuei aquela data, la demografia s'es leugierament redreiçada que lei recensaments deis ans 2000-2010 trobèron aperaquí 900 abitants dins la comuna.
L'economia locala es fondada sus l'agricultura e lo torisme. Correnç s'es ansin autoproclamat « premier vilatge bio de França » après la transicion de la màger part deis agricultors e vinhairons locaus vèrs aquela forma d'agricultura tre leis ans 1980-1990. Aquela vision contunha de constituïr un modèl locau. Leis activitats toristicas son sostengudas per lo patrimòni arquitecturau e naturau locau. Seis elements pus importants son la glèisa de Nòstra-Dòna de Correnç e lei vestigis dau castèu medievau bastit per lei representants de l'abadiá de Montmajor.
Liames intèrnes
[modificar | modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | modificar lo còdi]- Charles-Laurent Salch, Dictionnaire des châteaux et fortifications de la France au Moyen Âge, Estrasborg, Publitotal, 1991, p. 367.


