Geografia d'Occitània

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La geografia d'Occitània es la d'un espaci lingüistic entre mar Grana (l'ocean Atlantic tanben apelat peugue en gascon) e mar Nòstra (la mar Mediterranèa), dels Aups e del Massís Central als Pirenèus, en Euròpa Occidentala.

Composicion territoriala[modificar | modificar la font]

Quatre estats[modificar | modificar la font]

Occitània: lo Puèi de la Crotz, en Auvèrnhe, dins lo Massís Centrau
Vilas principalas d'Occitània

Occitània es partejada entre quatre estats contemporanèus :

  • França : Occitània correspond aperaquí a la nocion vaga de "Miègjorn" ; compren l'essencial del Massís Central e quasi totas las regions del sud de l'estat (levat Corsega, Catalonha e lo Bascoat). Aquela part d'Occitània qu'es en França es sonada l’Occitània Granda pels occitans d'Itàlia. Es cobèrta per 6 regions e 39 departaments.

Regions istoricas o culturalas[modificar | modificar la font]

Parçans d'Occitania

Las regions istoricas o culturalas que compausan Occitània son las seguentas:

Tretze regions administrativas[modificar | modificar la font]

Las regions administrativas que cuèrbon Occitània son las seguentas :

Pels departaments franceses e per las províncias dels estats italian e espanhòl que cuèrbon Occitània, vejatz Divisions administrativas d'Occitània.

Dinamica del territòri[modificar | modificar la font]

Occitània: Valença, en Daufinat, amb la riba de Ròse

Existís una dinamica de l'espaci occitan qu'es pro constanta dins l'istòria, segon las analisis geograficas, istoricas e sociolingüisticas de Robèrt Lafont[2].

Un "espaci de relacions" ancian existís dempuèi la Preïstòria, que correspond mai o mens a l'Occitània actuala, e aquò explica l'aparicion d'una lenga occitana dins aquel espaci e, per consequent, d'un país nommat Occitània. L'espaci occitan pren sa coesion a partir dels elements seguents.

A la crosada d'aisses europèus[modificar | modificar la font]

Occitània: Bordèu, en Gasconha, dab lo son tramvai ultramodèrne

Occitània es lo rescontre de mai d'un ais de circulacion :

  • L'Arc Latin, que seguís lo nòrd de la Mediterranèa Occidentala e que jonh Itàlia, Occitània e los Païses Catalans. Aquò plaça Occitània al centre dels païses latins e dona a l'occitan (amb lo catalan) una plaça centrala dins las lengas romanicas.
  • L'Arc Atlantic, que seguís las còstas atlanticas d'Euròpa, de Portugal a las illas Britanicas en passant pel golf de Gasconha, que lo litoral atlantic occitan se tròba a son fons.
  • L'ais Ròse-Ren, que fa de la val de Ròse lo corredor natural de penetracion vèrs (o dempuèi) l'Euròpa del Nòrd. Connècta Occitània amb los païses renans, que son lo centre de l'Euròpa del Nòrd.

Las tombadas e los aisses interiors[modificar | modificar la font]

Occitània: Marselha, en Provença, es la vila mai granda dau país, aicí lo baloard d'Atenas

Occitània es un ensems de zonas autas e de zonas bassas que son complementàrias: aquò se sona lo fenomèn de las tombadas. Occitània s'estructura a l'entorn:

  1. de tres montanhas grandas: los Alps, lo Massís Central e los Pirenèus
  2. e de las zonas bassas que religan aquelas montanhas: lo corredor rodanenc, lo litoral mediterranèu e lo Bacin Aquitan.
  • Las zonas bassas articulan un grand ais interior de circulacion, de l'oèst a l'èst, de Bordèu a Niça, ont las vilas pus gròssas d'Occitània s'entièran coma una cadena (entre parentèsis indicam de vilas pus pichonas): Bordèu - (Agen) - Tolosa - (Carcassona) - (Narbona) - Montpelhièr - Nimes - Avinhon - (Arle) - Ais de Provença - Marselha - Tolon - Niça - Mónegue. Aquel ais interior se religa gràcias a d'aisses transversals amb d'autras capitalas regionalas, que son Baiona-Anglet-Biàrritz, Pau, Lemòtges, Clarmont-Ferrand e Valença.
  • Las zonas bassas fan en particular un istme entre la mar Mediterranèa e l'ocean Atlantic e donc, automaticament, un espaci de passatge obligat entre la Peninsula Iberica e la rèsta d'Euròpa.
  • Las zonas autas, los Alps, lo Massís Central e los Pirenèus, son tanben d'espacis de coesion e de relacion. Existisson de dinamicas ancianas de solidaritat entre las vals montanhòlas que garentisson en particular l'occitanitat culturala e lingüistica del Massís Central e dels Alps del Sud. Aquò explica que lo Massís Central siá quasi entièrament occitan, e orientat vèrs l'ais interior occitan, malgrat l'inclinason fisica d'una part de sas valadas e de sos replanats vèrs lo Bacin Parisenc. Aquò explica tanben que totes los Alps del Sud sián orientats vèrs l'ais interior occitan (amb son embrancament rodanenc), malgrat l'inclinason fisica de las Valadas Occitanas vèrs la planura de Pò.

Amainatjament del territòri[modificar | modificar la font]

Occitània: Montluçon, en Borbonés

Dins los esquèmas actuals d'amainatjament del territòri, l'espaci occitan apareis de manièra indirècta.

  • Dins l'estat francés, i a totjorn agut la consciéncia d'una diferéncia entre lo "Miègjorn" (Occitània) e lo "Nòrd", çò que los istorians an confirmat (per exemple Fernand Braudel). Dempuèi los ans 1980, la dinamica de la "descentralizacion" dins l'estat francés dessenha un dinamisme economic e demografic del "Miègjorn" e de la faciada Atlantica que fan un pauc contrapés a l'Illa de França.
  • A l'escala europèa, l'Arc Latin e l'Arc Mediterranèu son d'elements de reflexion per l'amainatjament del territòri e per los projèctes de cooperacion transfrontalièrs.
Vejatz tanben rius d'Occitània.

Populacion[modificar | modificar la font]

Lo gentilici es occitan -a.

La populacion estimada d'Occitània es de 15,6 milions d'abitants.

Populacion detalhada[modificar | modificar la font]

Departament, província o comarca Comunas occitanas Populacion occitana % comunas occitanas % populacion occitana Nombre total de comunas Populacion totala
Alèir 195 221 377 60,94% 62,50% 320 354 231
Aups d'Auta Provença 200 154 501 100,00% 100,00% 200 154 501
Aups Auts 177 130 752 100,00% 100,00% 177 130 752
Aups Maritims[3] 158 1 067 706 96,93% 99,49% 163 1 073 184
Ardecha 330 300 410 97,35% 98,11% 339 306 185
Arièja 332 146 289 100,00% 100,00% 332 146 289
Aude 438 341 022 100,00% 100,00% 438 341 022
Avairon 304 273 377 100,00% 100,00% 304 273 377
Bocas de Ròse 119 1 937 405 100,00% 100,00% 119 1 937 405
Chantau 260 149 682 100,00% 100,00% 260 149 682
Charanta 125 70 871 30,94% 19,68% 404 360 170
Char 11 5 938 3,79% 1,89% 290 314 675
Corresa 286 240 363 100,00% 100,00% 286 240 363
Cruesa 260 123 401 100,00% 100,00% 260 123 401
Dordonha 554 400 618 99,46% 99,15% 557 404 052
Droma 332 430 288 89,97% 91,82% 369 468 608
Gard 353 683 169 100,00% 100,00% 353 683 169
Nauta Garona 588 1 186 330 100,00% 100,00% 588 1 186 330
Gers 463 181 375 100,00% 100,00% 463 181 375
Gironda 430 1 287 681 79,34% 92,39% 542 1 393 758
Eraur 343 1 001 041 100,00% 100,00% 343 1 001 041
Indre 17 6 865 6,88% 2,95% 247 232 959
Isèra 72 26 632 13,51% 2,28% 533 1 169 491
Lanas 331 362 827 100,00% 100,00% 331 362 827
Léger 43 39 540 13,15% 5,33% 327 741 269
Naut Léger 260 219 484 100,00% 100,00% 260 219 484
Òlt 340 169 531 100,00% 100,00% 340 169 531
Òut e Garona[4] 311 320 104 97,49% 99,32% 319 322 292
Losera 185 76 800 100,00% 100,00% 185 76 800
Puèi de Doma 470 623 463 100,00% 100,00% 470 623 463
Pirenèus Atlantics[5] 406 497 616 74,22% 78,14% 547 636 849
Hauts Pirenèus 474 227 736 100,00% 100,00% 474 227 736
Pirenèus Orientals 28 7 334 12,39% 1,66% 226 440 885
Tarn 323 365 335 100,00% 100,00% 323 365 335
Tarn e Garona 195 226 849 100,00% 100,00% 195 226 849
Var 153 985 099 100,00% 100,00% 153 985 099
Vauclusa 151 534 291 100,00% 100,00% 151 534 291
Vinhana 7 3 318 2,49% 0,79% 281 418 460
Nauta Vinhana 201 367 156 100,00% 100,00% 201 367 156
Occitània en França 10 031 16 147 560 Abitants
Mónegue 1 37 800 100,00% 100,00% 1 37 800
Turin 39 67 363 12,38% 2,94% 315 2 288 614
Còni 76 136 276 30,40% 23,32% 250 584 467
Cosença 1 1 578 0,65% 0,22% 155 733 408
Occitània en Itàlia 116 175 277 Abitants
Val d'Aran 9 9 926 100,00% 100,00% 9 9 926
Totau 10 156 comunas 5 224 554 Abitants

Fonts:

  1. per França, populacion legala 2006 segond l'INSEE[6]
  2. per Itàlia, populacion en setembre de 2008 segond l'ISTAT[7]
  3. per la Val d'Aran, populacion en 2008 segond l'IDESCAT[8]

Capitala[modificar | modificar la font]

Occitània pas ges de capitala particulara perque dins l'istòria, Occitània es totjorn estada una entitat lingüistica e culturala mas pas jamai una entitat politica. Tanpauc lo movement occitanista a pas jamai decidit de manièra convencionala quina vila seriá la capitala d'Occitània. Ça que la qualques consideracions an existit sus la question.

  • Albi - Francés Fontan, fondador del PNO, prepausèt Albi en 1969 coma capitala d'una futura Occitània liura, pr'amor de la posicion centrala d'aquela vila e del ròtle de reequilibratge que poiriá jogar en fàcia de las vilas pus grandas e excentradas[9].
  • Tolosa - L'escrivan Enric Espieut evoquèt Tolosa en 1968 coma capitala d'una Occitània emancipada, pr'amor dels temptatius del comtat de Tolosa a l'Edat Mejana (als sègles XII e XIII) per arribar a una unificacion politica d'Occitània[10].
  • Marselha e Tolosa - De partisans de la Linha Imaginòt, en particular lo musician Claudi Sicre, parlan dins de declaracions publicas dels ans 1990 de las "capitalas" al plural, en mençonant especialament Marselha e Tolosa perque son de pòls de la creacion culturala occitana a l'ora d'ara. Mas aquel concèpte de "capitalas" pòt inclure tanben d'autras vilas. Tanben cal precisar que Marselha es la vila pus granda d'Occitània.
  • Montpelhièr - Valèri Larbaud, escrivan occitan d'expression francesa, prepausèt Montpelhièr en 1927, qu'imaginava aquela vila coma una granda metropòli dinamica, de dimension internacionala, coma capitala d'una futura Occitània independenta[11].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. L'inclusion de Mónegue dins Occitània es objècte de controvèrsia
  2. Vejatz mai que mai :
    *LAFONT Robèrt (1987) Clefs pour l’Occitanie, coll. Clefs, París: Seghers? [1a ed. 1971b]
    *LAFONT Robèrt (2003) Petita istòria europèa d’Occitània, coll. Istòria, Canet : Trabucaire
  3. Comptam pas las comunas de lenga padana
  4. Comptam pas las 8 comunas de la Petita gavacheria
  5. Amb lo Baish Ador
  6. http://www.insee.fr/fr/ppp/bases-de-donnees/recensement/populations-legales/
  7. http://www.demo.istat.it/bilmens2008gen/index03.html
  8. http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=2&V1=39
  9. FONTAN Francés (2002) = FONTAN François, La nation occitane: ses frontières, ses régions, numèro especial Lo Lugarn 81 [1a ed. 1969, tèxt revisat en 1997 segon las instrucctions laissadas par l’autor]
  10. ESPIEUT Enric (1968) Istòria d'Occitània, coll. Viure 1, Lavit: Lo Libre Occitan
  11. LARBAUD Valèri (1927) = LARBAUD Valery, Jaune bleu blanc, coll. L’imaginaire, sl.: Gallimard