Occitanisme
L'occitanisme, au sens larg, es l'ensems de totei lei movements que fan la promocion de la lenga occitana e que defendon leis interès d'Occitània, de sa populacion e de sa cultura. L'occitanisme pòt recampar d'accions e de movements fòrça divèrs, de tipe lingüistic, culturau, sòcioeconomic o politic.
Definicion[modificar | modificar la font]
Definicion larga[modificar | modificar la font]
Segon aqueu sens larg, occitanisme es sinonim de renaissentisme occitan (var. renaishentisme occitan) e coïncidís doncas amb lo movement istoric de la Segonda Renaissença Occitana (var. Segonda Renaishença Occitana), entre 1800 e uei (la Primiera Renaissença Occitana es lo movement literari barròc de la fin dau sègle XVI e dau començament dau sègle XVII).
Ansin l'occitanisme recampa de sensibilitats divèrsas. Especialament, dins lo problèma pron controversiat de la maniera d'escriure l'occitan, lo concèpte d'occitanisme reünís lei diferents corrents qu'utilizan de grafias variadas per notar l'occitan (grafia classica subretot, mai tanben grafia mistralenca, grafia bonaudiana, grafia de l'Escòla dau Pò...).
Aquesta definicion larga es utilizada:
- Per diferents especialistas qu'an fach una analisi scientifica de la question, coma lo lingüista Jòrdi Kremnitz[1].
- Per una partida importanta dau renaissentisme occitan, en particular dins lei Valadas Occitanas.
- Dins lei movements culturaus occitans principaus. Es sovent lo cas dins l'Institut d'Estudis Occitans. Tanben es lo cas dau Felibritge qu'utiliza lei tèrmes "occitan" e "Occitània" dins sa pensada tradicionala, especialament dins seis estatuts de 1911, çò qu'es ben una forma d'occitanisme.
- Per certanei movements politics (sustot lo PNO e Iniciativa per Occitània).
Definicion restrictiva[modificar | modificar la font]
Existís una definicion pus restrictiva dau tèrme. Occitanisme se ditz de còps per designar lo corrent dau renaissentisme occitan qu'utiliza la grafia classica per notar l'occitan, per oposicion a d'autrei corrents qu'utilizan elei de grafias diferentas per notar l'occitan (grafia mistralenca, grafia bonaudiana, grafia de l'Escòla dau Pò...).
Aquesta definicion restrictiva l'utilizan tanben lei partisans dau secessionisme lingüistic: en restrénher l'"occitanisme" a la grafia classica, e en pretendent que la "lenga occitana" existiriá pas, cèrcan d'exclure la grafia classica de l'usatge de certanei dialèctes occitans e doncas, cèrcan d'alonhar aquestei dialèctes dau foncionament unitari de la lenga.
Occitanisme politic[modificar | modificar la font]
- Movements actuals
- Aligança Liura Europèa / Partit democratic dels pòbles d’Euròpa (ALE/PDPE), inclutz lo PÒC dins una confederacion de partits al nivel d'Euròpa
- Assemblada Occitana, laboratòri politic, cultural e social; independentista, d'esquèrra
- Bastir!, moviment social estacat à la cultura, l'istòria d'Occitània
- Convergéncia Democratica Aranesa-Partit Nacionalista Aranés, autonomista, centrista, implantat en Aran
- Libertat!, grop d'accion, independentista, d'extrèma esquèrra, implantat en Bearn
- Movement Regionalista Lengadocian, coalicion electorala pròcha del PNO, implantada en Lengadòc
- Occitània Libertària, grop d'accion, libertari, implantat en Lengadòc
- Organizacion Democratica del Pòple Occitan, grop d'accion, independentista, d'extrèma esquèrra
- País Nòstre, grop electoral regionalista, implantat en Lengadòc
- Paratge, laboratòri d'idèas politicas, implantat dins las Valadas Occitanas e en Provença
- Partit de la Nacion Occitana (PNO), independentista
- Partit Occitan (PÒC), autonomista, entre l'esquèrra e lo centrisme
- Regions e Pòbles Solidaris (RPS), inclutz lo PÒC dins una confederacion de partits al nivèl de l'estat francés
- Unitat d'Aran, autonomista, socialdemocrata, implantat en Aran
- Unitat d'Òc, coalicion electorala pròcha del PNO, implantada sustot en Aquitània
- Movements ancians
- Anaram Au Patac (AAP), grop d'accion, independentista, d'extrèma esquèrra, implantat en Bearn
- Comitat Occitan d'Estudis e d'Accion (COEA), autonomista, d'esquèrra
- Comitats d'Accion Occitana (CAO), d'esquèrra
- Corrent Revolucionari Occitan (CRÒC), independentista, d'extrèma esquèrra, inclusiá AAP
- Entau País, autonomista, puslèu d'esquèrra, implantat en Gasconha
- Esquèrra Republicana Occitana, d'esquèrra, implantat en Aran
- Federacion Anarquista-Comunista d'Occitània (FACO), independentista, comunista libertària
- Gardarem la Tèrra, grop d'accion altermondialista
- Hartèra, grop d'accion, d'esquèrra, orientat vèrs la joventut, implantat en Bearn
- Iniciativa per Occitània, laboratòri politic, cultural e social; independentista
- Linha Imaginòt, revista e grop d'accion e de reflexion, antiindependentista, anticentralista e partisan d'una Occitània francesa
- Lucha Occitana, autonomista, d'extrèma esquèrra
- Movement Autonomista Occitan (MAO), autonomista, implantat dins las Valadas Occitanas, pròche del PNO
- Partit Provençau, autonomista
- Pòble d'Òc, independentista, libertari
- Volèm Viure Al País (VVAP), autonomista, d'esquèrra
Vejatz tanben[modificar | modificar la font]
Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]
- Paginas Occitanas, l'art del bon trobar Annuari Internet dels actors de la cultura occitana
Nòtas[modificar | modificar la font]
- ↑ KREMNITZ Jòrdi (1974) = KREMNITZ Georg, Versuche zur Kodifizierung des Okzitanischen seit dem 19. Jh. und ihre Annahme durch die Sprecher, coll. Tübinger Beiträge zur Linguistik, Tübingen: Narr