Vejatz lo contengut

Regions e Pòbles Solidaris

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Modifica el valor a Wikidata
Infotaula d'organizacionRegions e Pòbles Solidaris
AbreviacionRPS Modifica el valor a Wikidata
Donadas
Tipepartit politic
Ideologiaregionalisme
Administracion
PresidentGustau Aliròl (1995–2022)
François Alfonsi (ca) Traduire (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Equipa
Union Democratica Bretona (1994–)
Femu a Corsica (ca) Traduire (2018–)
Sí al País Català (ca) Traduire (2016–)
Euskal Herria Bai (ca) Traduire (2021–)
Esquèrra Republicana de Catalonha
Unser Land (ca) Traduire (2010–)
Unitat Catalana (ca) Traduire (2023–)
Partit Nacionalista Basc (1997–)
Partit de la Nacion Còrsa (2002–)
Eusko Alkartasuna (1994–)
Partit Occitan (1994–)
Movement Region Savòia (1994–)
Reagrupament del Poble Franc-Comtès (ca) Traduire (1995–1999)
Unió del Poble Cors (ca) Traduire (1994–2002)
Liga savoiana (2003–2005)
Bloc Català (ca) Traduire (–2006)
Fer's Elsass (ca) Traduire (2007–2008)
Frankiz Breizh (fr) Traduire (1994–2008)
Unió del Poble Alsacià (ca) Traduire (1994–2009)
Convergéncia Democratica de Catalonha (2006–2016)
Abertzaleen Batasuna (ca) Traduire (–2022)
Istòria
Fondacion1995 Modifica el valor a Wikidata

Site webfederation-rps.org Modifica el valor a Wikidata

Regions e Pòbles Solidaris (RPS) es una federacion de partits politics autonomistas del centre e del centre-esquèrra sus lo territòri de l'Estat francés.

Revendicacions

[modificar | Modificar lo còdi]

A son congrès que s'acampèt a Brinhogan, en Bretanha, lo 25 d'agost de 2005, adoptèt las proposicions seguentas :

  • Ratificacion per França de la Carta europèa per las lengas minorizadas, modificacion de l'article 2 de la Constitucion estatala e oficializacion de las lengas concernidas dintre lor espaci territorial.
  • Segon las disposicions novèlas balhadas per l'article 72 de la Constitucion estatala, creacion de regions amb estatut especific en Savòia, al País Basc e Catalonha, establiment d'un airal administratiu de Bretanha inclusent lo departament del Léger Atlantic, e creacion d'una interregion occitana.
  • Enançada e mesa en plaça d'un règlament politic per las revendicacions autonomistas, notablament en Corsega ont vòl instaurar un procèssus de patz coma foguèt lo cas en Grand Bretanha e en Espanha.
  • Aveniment d'una Republica federala en França.
  • Drech de rapròchament pels presonièrs còrses, basques, bretons e occitans.

Partits membres

[modificar | Modificar lo còdi]

Vejatz tanben

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]