Aussac-Vadalle
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Auçac (e) Vadale(s) | ||
---|---|---|
Mairariá a Vadale(s). | ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 45° 49′ 02″ N, 0° 13′ 17″ E | |
Superfícia | 17,61 km² | |
Altituds · Maximala · Minimala |
163 m 84 m | |
Geografia politica | ||
Region istorica | Engolmés ![]() | |
Parçan | Rufequés, Charanta Occitana | |
Estat | ![]() | |
Region 75 |
Nòva Aquitània ![]() | |
Departament 16 |
Charanta ![]() | |
Arrondiment | Engoleime | |
Canton | Saint-Amant-de-Boixe | |
Intercom 241600352 |
de la Boixe | |
Cònsol | Gérard Liot (2008-2014) | |
Geografia umana | ||
Populacion Populacion totala (2013) |
508 ab. 520 ab. | |
Densitat | 28,85 ab./km² | |
Autras informacions | ||
Gentilici | (en francés) | |
Còde postal | 16560 | |
Còde INSEE | 16024 |
Probablament Auçac o Auçac (e) Vadale(s) (veire la toponimia)[1] (Aussac-Vadalle en francés) es una comuna francesa, situada dins lo departament de Charanta e la region de Novela Aquitània, ancianament de Peitau-Charantas.
Geografia[modificar | modificar la font]
La comuna se tròba dins la Charanta Occitana au limite sud de Rufequés. Confronta Òrta e Tardoira.[2]
Comunas limitròfas[modificar | modificar la font]
Toponimia[modificar | modificar la font]
Las atestacions ancianas son, per luec:
- Auçac - de Alterio ecclesia (non datat); de Aussac (non datat); de Auterio terra, Dauterii terra en 1060-1075; Auterio (non datat); Dauter (non datat)[3]; Alciagus en 914[4]; Auciacum en 1308[5]; Aussac au segle XII[6][Nòta 1]; Ansac au segle XIII (Cassini)[7]; Aussac au segle XIX (Estat Major)[8]; Aussac entre 1878 e 1879[9].
L'origina dau nom d'Auçac remontariá a un personatge galloroman Alcius au quau es apausat lo sufixe -acum, çò que correspondriá au "domeni d'Alcius"[10][11]. - Vadale(s) (nom probable) - Vadales, quae est juxta Estrepeda au segle XII[12][13]; apud Vadales en 1296[14]; benleu li Vadales (non datat...citat coma autre luec? Mesma parròfia)[15]; Vadales en 1308[5]; Vadalle en 1737[16]; Valade au segle XVIII (Cassini)[7]; Vadalle au segle XIX (Estat Major)[8]; Vadales entre 1878 e 1879[9].
L'etimologia de Vadales es pas conegut. Sabem que:
- Existisson dins las sorsas medievalas mai d'un Valada pels luecs en proximitat, adoncas "Vadales" es benleu pas una deformacion de "Valadas".
- Un nom similar es atestat en Catalonha: Vadalas en 1291, originalament Las Canal dels Vadalas en latin, tradusit en les Canals de Vadalas en catalan[17]. Vadalà es, tanben, un nom de familha italian d'origina araba. Pr'amor que lo nom catalan es masculin, benleu la mesma origina araba?
- -as es atestat dins las mesmas sorsas (forestas mas Vadales), adoncas Valades es probablament un plurau masculin.
- Vadales venguet pas Vadaux, adoncas s'es un plurau masculin, lo singular es probablament Vadale e non Vadal (->Vadau). Benleu una origina galloromana? O relacion a vedela/vedelet (lat. vitelacius[18]) o badalh? - Estrepeda (nom moderne desconegut) - Estrepeda au segle XII[12].
Istòria[modificar | modificar la font]
Entre 1801 e 1985, son nom foguet solament Auçac.
Administracion[modificar | modificar la font]
Lista daus maires[modificar | modificar la font]
Intercomunalitat[modificar | modificar la font]
Demografia[modificar | modificar la font]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
747 | 728 | 775 | 874 | 698 | 861 | 854
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
840 | 807 | 710 | 724 | 769 | 728 | 667 | 567 | 519
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
515 | 596 | 454 | 400 | 421 | 359 | 330 | 427 | 323
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
292 |
320 |
315 |
333 |
387 |
385 |
400 |
402 |
411 428 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
424 442 |
449 460 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE |
Luecs e monuments[modificar | modificar la font]
Personalitats liadas a la comuna[modificar | modificar la font]
Veire tanben[modificar | modificar la font]
Liams connexes[modificar | modificar la font]
Liams externes[modificar | modificar la font]
Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ "Vadale" (benleu "Vadala" o "Vadales") segon la carta de Cassini
- ↑ Segon la carta d'encontradas dau Jornalet.
- ↑ Nanglard, Cartulaire de l'église d'Angoulême, t. IX, Bulletins et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente, imprimerie G.Chasseignac, (1èra ed. 1180), 296 p.
- ↑ Terracher, Les aires morphologiques dans les parlers populaires du nord-ouest de l'Angoumois (1800-1900), vol. 212, Bibliothèque de l'École des hautes Études, éd. Honoré Champion, Paris, , 450 p., p. 57
- ↑ 5,0 et 5,1 Nanglard, Livre des fiefs de Guillaume de Blaye, évêque d'Angoulême [« Liber feodorum »], t. 5, Société archéologique et historique de la Charente, (1èra ed. 1273), 404 p., p. 114
- ↑ Nanglard, Cartulaire de l'église d'Angoulême, t. IX, Bulletins et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente, imprimerie G.Chasseignac, (1èra ed. 1180), 296 p., p. 190
- ↑ 7,0 et 7,1 « Carte de Cassini », Géoportail
- ↑ 8,0 et 8,1 « Carte de l'état-major (1820-1866) », Géoportail
- ↑ 9,0 et 9,1 (en) Mémoires pour l'années 1878-1879, Société archéologique et historique de la Charente (legir en linha), p. 183 e 361
- ↑ Jean Talbert, Origine des noms de lieux, 1928
- ↑ Albèrt Dauzat e Carles Rostanh, Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France, París, Librariá Guénégaud, , 738 p. (ISBN 2-85023-076-6).
- ↑ 12,0 et 12,1 (fr) André Debord, Cartulaire de l'abbaye de Saint-Amant-de-Boixe, Société archéologique et historique de la Charente, ([#p_257 legir en linha]), p. 257
- ↑ (fr) André Debord, Cartulaire de l'abbaye de Saint-Amant-de-Boixe, Société archéologique et historique de la Charente, ([#p_321 legir en linha]), p. 321
- ↑ Nanglard, Livre des fiefs de Guillaume de Blaye, évêque d'Angoulême [« Liber feodorum »], t. 5, Société archéologique et historique de la Charente, (1èra ed. 1273), 404 p., p. 118
- ↑ Nanglard, Livre des fiefs de Guillaume de Blaye, évêque d'Angoulême [« Liber feodorum »], t. 5, Société archéologique et historique de la Charente, (1èra ed. 1273), 404 p., p. 121
- ↑ Registre de la paroisse d'Aussac, Archius departamentalas.
- ↑ Els hospitalers al Pallars i a l'Urgell (segles XII-XIII). Diplomatari. Comandes i societat p. 327
- ↑ https://forgottenbooks.com/it/download/BulletindelaSocieteDepartementaledArcheologieEtdeStatistiquedelaDrome1901_10385916.pdf
Error de citacion : La balisa <ref>
existís per un grop nomenat « Nòta », mas cap de balisa <references group="Nòta"/>
correspondenta pas trobada