Salvatèrra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Salvatèrra
Sauveterre

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 16′ 01″ N, 1° 16′ 21″ E
Superfícia 17,4 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
270 m
237 m
133 m
Geografia politica
Region istorica Carcin Armas de Carcin
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.
Departament
82
Tarn e Garona Armas deu Departament de Tarn e Garona
Arrondiment Los Sarrasins
Canton País de Sèrras Carcin Sud, ancianament de Lausèrta
Intercom
248200149
Comunautat de comunas del País de Sèrras en Carcin SIREN 200040418
Cònsol Jean-Marc Belvèze (2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
171 ab.
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 9,83 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 82110
Còde INSEE 82177

Salvatèrra[1],[2],[3] (Sauveterre en francés) es una comuna carcinòla, situada dins lo departament de Tarn e Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

Perimètre del territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Salvatèrra
Sent Laurenç de l'Òrmia com. nov. de Lendou-en-Quercy
(Òut)
Sent Çabrian com. nov. de Lendou-en-Quercy
(Òut)
Truèjols Salvatèrra Castèlnau de Montratièr e Senta Alàusia
(Òut)
Cases e Montdenard Vaserac

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son Salvaterra, en 1103, Salvaterra, en 1237 e 1257, ballivia de Salvaterra, en 1259, hospitali... castri de Salvaterra, en 1269, castri de Salvaterra, en 1271, Sanctus Joannes Salvaterra, en 1580, Sauveterre, sus la mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII. La prononciacion es [,salbɔ'tɛrrɔ]. Segon Dauzat e Rostaing o Negre, ls noms del tipe salva tèrra son los d'una tèrra que beneficia del drech d'asil, acordat per la Glèisa. Salvatèrra seriá un sinonime de salvetat. Mès Jacques Astor considèra qu'aquel nom, aparegut al sègle XIII, correspond a d'airals que servián de proteccion a las raras de divèrs territòris o jurisdiccions. La definicion de du Cange es castrum cuius munimentis ab externa vi defendi et salvari possunt incolae, « castèl que gràcias a sas fortificacions los abitants pòdon èsser defenduts e aparats », çò que conten pas cap de nocion d'origina religiosa [4],[5].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2020 Jean-Marc Belvèze    
1984 2014 André Ballesio    
  1984      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Lausèrta; es ara del canton de Pays de Serres Sud-Quercy (en francés), donc del País de Sèrras Carcin Sud.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 171, totala:
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
702 796 743 767 708 783 738 734 703

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
707 655 677 652 638 646 565 521 543

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
504 501 464 381 395 402 378 356 342

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
285
254
244
226
204
194
171
167
167
169
2009 2010
167
169
167
169
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
  2. Sit Toponimia occitana
  3. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana.
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 646
  5. Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 173