Cistèls

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Cistèls
Sistels
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'ostau de comuna.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 03′ 40″ N, 0° 47′ 04″ E
Superfícia 13,57 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
199 m
180 m
98 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Brulhés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
82
Tarn e Garona Armas deu Departament de Tarn e Garona
Arrondiment
821
Los Sarrasins
Canton
8201
Garona Lomanha Brulhés (Autvilar abans 2015)
Intercom
248200016
CC de las Duas Ribas
Cònsol Christophe Boisseau
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
209 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

213 ab.
Densitat 15,55 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 82340
Còde INSEE 82181

Cistèls[1],[2],[3],[4] (Sistels en francés) es una comuna gascona de Brulhés situada dins lo departament de Tarn e Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de Sistuèlhs
Dunas Donzac quadripunt
Gimbreda
(Gers)
Sistuèlhs Sent Cirici
Miradors
(Gers)
Flamarens
(Gers)
Sent Antòni deu Pont d'Arrats
(Gers)

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

L'origina deu nom es ipotetica. Las fòrmas ancianas son Sestelh (1271), Cestulh, Cestuylh (1279), Cestelh (1280), Cestulh (1604), çò qui assegura pas pro la natura de l'iniciala. La prononciacion modèrna es en si-, çò qui es confòrme a la grafia de Cassini, Sistels, com a la grafia francesa oficiala. La finala anciana en -lh es mèi segura e ua prononciacion en sistèis es atestada a data recenta [5]. L'alternància anciana entre -u- e -e- (comprene -è- ?) hè pensar aus mots en -uè- (tipe puèg/ puei, uèlh/uelh), dambe diftongason e reduccion posteriora deu diftongue, çò que la situacion deu vilatge a la devesa entre lengadocian e gascon infirma pas.

La causida grafica francesa es benlèu devuda a ua analogia dambe'us mots lengadocians en -lh prononciats -l en finala. La prononciacion actuala es sistèls o sistèts [5]. L'istòria deu toponime e las evolucions foneticas normalas en gascon senhalan dambe evidéncia aquera darrèra e tardiva prononciacion com analogica, explicada per de cases nombroses deu tipe castèl/castèth. La pèrda de la palatalisacion de l (-lh- > l ) o de sa varianta iodizada (-i-), benlèu deguda a la fòrma oficiala, es necessària a la reinterpretacion, gasconizanta per analogia, en -th. L'èssa, pas apareguda graficament abans Cassini, es un plurau de sens collectiu : indistinccion de la parròpia (la comuna, lo vilatge) e deus abitants.

Sembla pas que se pòsca reténer l'explicacion de Dauzat per cisthus (de grèc cisthos), "moja, massuga", dambe sufixe -ellum [6], per de rasons de clima e de preséncia anciana versemblabla de -o- dens lo sufixe. Lo sistèl prepausat per Negre e représ per Burgan e Lafon (nom atestat a Donzac, 4,5 Km), o sistèth (conegut tanben dens la comuna) "paèr de vime" [5]es ua solucion comòda. Una grafia prudenta seré Sistuèlhs (quan i a pas de certitud sus s o c, vau mèi causir la grafia pus simpla).

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

A la revolucion, la comuna èra disputada entre Gèrs e Òut e Garona[7]. Estót fin finala restacada au darrèr, dens lo canton d'Autvilar e lo districte de Valença. En 1808, estó annexada au Tarn e Garona.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Christophe Boisseau    
junh de 1995 2020 Alain Delpech    
abans 1981 ? Henri Chambert divèrs esquèrra  
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton d'Autvilar; es adara deu canton de Garòna Lomanha Brulhés.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 211, totala: 218

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
457 484 527 541 642 508 477 505 479

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
457 433 437 390 395 375 357 341 329

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
325 299 267 212 218 232 272 238 212

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
203
205
149
146
142
142
180
185
191
193
2009 2010
201
203
205
207
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas dambe la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Paul BURGAN, André LAFON, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Montalban, Association Antonin Perbosc, 2006.
  • Albert DAUZAT, Charles ROSTAING, Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France, Paris, Guénégaud, 2nda edicion, 1984.
  • Ernest NEGRE, Toponymie générale de la France, Genève, Droz, 1990-1998.

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. 5,0 5,1 et 5,2 Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 32
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 658
  7. Notes sur la formation du département du Gers, p. 23