Saint-Gervais (Isèra)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Saint-Gervais (Isèra)
Saint-Gervais
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 12′ 09″ N, 5° 28′ 58″ E
Superfícia 13,15 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
1 536 m
178 m
Geografia politica
Region istorica  Daufinat
Arpitània Armas de Savòia
Estat França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
38
Isèra Armas del Departament d'Isèra
Arrondiment Grenoble
Canton Vinay
Intercom
243800968
de Vinay
Cònsol Mme Monique Faure (2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
553 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

571 ab.
Densitat 42,05 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 38470
Còde INSEE 38390
St-gervais.sud-gresivaudan.org

Nom desconegut en arpitan (Saint-Gervais en francés) es una comuna arpitana dau Daufinat administrada per lo departament d'Isèra de la region de Ròse-Aups.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Saint-GervaisSaint-Gervais
Comuna amb 585 abitants (2000)Rovon (1,7km)
Comuna amb 1069 abitants (2000)L'Albenc (4,1km)
Comuna amb 551 abitants (2000)La Rivière (4,5km)
Comuna amb 1076 abitants (2000)Poliénas (5,4km)
Comuna amb 293 abitants (2000)Chantesse (5,5km)
Comuna amb 1672 abitants (2000)Autrans (5,6km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

La fonderie de canons de marina

Alimentée per las minas de fèrre de la region de Allevard en provenent sul luòc pel riu (Isère) dempuèi lo pòrt de Goncelin, la fonderie reiala de canons de marina de Sant-Gervais a creat l'an 1679 per la presidenta de Sant-André, marquise de Virieu e madama de Sant-Gervais, sus una iniciativa del ministre Jean-Baptiste Colbert aconselhat per Samuel Dalliès del Torn, receveur e trésorier general del Dauphiné, procedent de Montauban e presentador de la Companhiá de las Indes. Aquel darrièr i aviá conegut de nombrós échecs en las siás temptativas per crear una fonderie pels canons de la marina reiala (Bourgogne - Franca-Comtat - Nivernais). Sant-Gervais serà lo sieu succès : "Prossegueix la siá quête del luòc #perfièch #que, per la natura del minaré de fèrre e la performance de las infrastructuras procurariá matériaux de irreprotxable qualitat. O trobarà fin finala dins la siá província d'eleccion : la bourgade de Sant-Gervais a quatre llegües de Grenòble. Ailà lo sieu testarditge paga fin finala. Sant-Gervais #que met en marcha serà un dels fleurons de la métallurgie francesa[1]" L'interès per la marina de Louis XIV èra de poder beneficiar d'un armement mens doncas que que los canons tradicionales de marina en bronze e mai fisable. Fòrça rapidament un autentic consortium se met en marcha reagrupant qualques familhas dauphinoises "illuminadas", sovent aliadas : los Virieu, Prunier, Sautereau, Barral, Tencin e de Herculais. Lo bòsc necessari al carbon i aurà porgit pels bòsques prèps, #que lo bòsc dels Ecouges, domenis apertenentes al capítol de Grenòble - protecteur de Daliès l'avesque de Grenòble, lo futur cardinal Etienne Lo Camus n'èra un cosin de Colbert - e a la familha de Sassenage. La primièra pèira de la fonderie a mes lo 14 de genièr de 1679. De 1680 a 1690 la produccion annala es de près de 200 pèças en mejana per an. Lo pic es arribat a l'an 1683, an de la mòrt de Colbert, lo protecteur de Daliès, amb 272 canons porgits a la Marina, la majoritat en portant lo celèbre lèma : "Ultima ratio regum" ("la darrièra rason dels reis"). Los canons fluïts a Sant-Gervais an encaminat cap al pòrt e lo Tolon per via fluviale. La siá qualitat es considerabla e la siá reputacion a a aquela de la fonte "las fontes grisas e truitées fabricadas amb lo minaré spathique dels Alpes - aquel de las fòssas minaires de Pinsot, près de Allevard - avián dotat n'efièch d'una resisténcia considerabla a la ruptura" (Ernest Chabrand). Ligada a las comandas de l'Estat, somesa a de fòrça nombroses cambiaments d'entrepreneires, la produccion es fòrça irregulara perque sovent frenada per las penúries de carbons de bòsques. Lo redémarrage de la fonderie de Sant-Gervais se farà al primièr temps de l'Empèri amb la mesa a fuòc progressiu dels foguets. En 1862, l'establiment recebrà una comanda de 250 canons de 30 en se cargant per la culasse, de contunh, dos ans mai tard, d'una darrièra comanda de 200 canons[2].

Tèxte originau de l'article francés

La fonderie de canons de marine

Alimentée par les mines de fer de la région d'Allevard provenant sur le site par la rivière (Isère) depuis le port de Goncelin, la fonderie royale de canons de marine de Saint-Gervais est créée en 1679 par la présidente de Saint-André, marquise de Virieu et dame de Saint-Gervais, sur une initiative du ministre Jean-Baptiste Colbert conseillé par Samuel Dalliès de La Tour, receveur et trésorier général du Dauphiné, originaire de Montauban et animateur de la Compagnie des Indes. Ce dernier avait connu de nombreux échecs dans ses tentatives pour créer une fonderie pour les canons de la marine royale (Bourgogne - Franche-Comté - Nivernais). Saint-Gervais sera sa réussite : "Il poursuit sa quête du site parfait qui, par la nature du minerai de fer et la performance des infrastructures procurerait des matériaux d'irréprochable qualité. Il le trouvera enfin dans sa province d'élection : la bourgade de Saint-Gervais à quatre lieues de Grenoble. Là son entêtement paie enfin. Saint-Gervais qu'il met en oeuvre sera un des fleurons de la métallurgie française[3]" L'intérêt pour la marine de Louis XIV était de pouvoir bénéficier d'un armement moins cher que les canons traditionnels de marine en bronze et plus fiable. Très rapidement un véritable consortium se met en place regroupant quelques familles dauphinoises "éclairées", souvent alliées : les Virieu, Prunier, Sautereau, Barral, Tencin et d'Herculais. Le bois nécessaire au charbon sera fourni par les forêts proches, dont la forêt des Ecouges, domaines appartenant au chapitre de Grenoble - protecteur de Daliès l'évêque de Grenoble, le futur cardinal Etienne Le Camus était un cousin de Colbert - et à la famille de Sassenage. La première pierre de la fonderie est posée le 14 janvier 1679. De 1680 à 1690 la production annuelle est de près de 200 pièces en moyenne par an. Le pic est atteint en 1683, année de la mort de Colbert, le protecteur de Daliès, avec 272 canons fournis à la Marine, la plupart portant la célèbre devise : "Ultima ratio regum" ("la dernière raison des rois"). Les canons coulés à Saint-Gervais sont acheminés vers le port et l'Tolon par voie fluviale. Leur qualité est remarquable et leur réputation tient à celle de la fonte "les fontes grises et truitées fabriquées avec le minerai spathique des Alpes - celui des fosses minières de Pinsot, près d'Allevard - étaient douées en effet d'une résistance considérable à la rupture" (Ernest Chabrand). Liée aux commandes de l'État, soumise à de très nombreux changements d'entrepreneurs, la production est très irrégulière car souvent freinée par les pénuries de charbons de bois. Le redémarrage de la fonderie de Saint-Gervais se fera au premier temps de l'Empire avec la remise à feu progressive des fourneaux. En 1862, l'établissement recevra une commande de 250 canons de 30 se chargeant par la culasse, puis, deux ans plus tard, d'une dernière commande de 200 canons[4].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Mme Monique Faure    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 553, totala: 571

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
469 531 557 569 628 690 709 716 610

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
659 657 591 483 504 432 525 431 399

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
389 412 406 388 345 325 336 341 324

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
366
298
256
288
295
377
512
532
551
551
2009 2010
566
573
574
581
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Daniel Dessert :"Los Daliès de Montauban" Perrin 2005
  2. Alain Blaise : "Una granda entrepresa dins lo XVII° sègle, la fonderie reiala de canons de marina de Sant-Gervais" in Quasèrns del Peuil n° 5 - 2003 -
  3. Daniel Dessert :"Les Daliès de Montauban" Perrin 2005
  4. Alain Blaise : "Une grande entreprise au XVII° siècle, la fonderie royale de canons de marine de Saint-Gervais" in Cahiers du Peuil n° 5 - 2003 -