Plancher-les-Mines

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Plancher-les-Mines
Plancher-les-Mines
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 47° 45′ 42″ N, 6° 44′ 35″ E
Superfícia 25,59 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
1 215 m
483 m
Geografia politica
Estat França
Region
27
Borgonha Franca Comtat
Departament
70
Nauta Sòna Armas del Departament de Nauta Garona
Arrondiment Lure
Canton Champagney
Intercom
247000821
Rahin et Cherimont
Cònsol Michel Galmiche (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 70290
Còde INSEE 70414

Plancher-les-Mines es una comuna francesa, situada dins lo departament de la Nauta Sòna e la region de la Franca Comtat.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Plancher-les-Mines
Comuna amb 68 abitants (2000)Belfahy (2,9km)
Comuna amb 474 abitants (2000)Auxelles-Bas (4,1km)
Comuna amb 1834 abitants (2000)Plancher-Bas (4,6km)
Comuna amb 87 abitants (2000)Miellin (5,9km)
Comuna amb 1203 abitants (2000)Lepuix (6,0km)


Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Niché En una vallée a 500 m d'altitud al pè dels Vòges saônoises e al extremitat es del departament lo vilatge a conegut una epòca mai faste amb fins a 3 000 abitants al començament de la sègle XX e en protegint d'indústrias de transformacion dels metals (vivi, rodam, crémones, serrures, fonderies, brosserie).

Lo essor industrial al sègle xix tròba la siá origina a la XVIIen en l'espleitacion de minas de sòus, de fèrre, de molybdène e de plomb.

A la fin del sègle xviii, lo vilatge de Plancher-las-Minas a un talhièr de rellotgeria en emplegant mai d'una quinzena de personas[1].

Dempuèi los ans 1960 las entrepresas antany florissantes (fins a 1 500 trabalhs drainant las populacions activas de 20 comunas avoisinantes) son en déclin del fach de la desaparicion progressiua d'avantatjas estrategics :

  • de Matèrias primièras : las minas an barrat a la fin de la sègle XIX !
  • Man-de œuvre expèrta, modèsta e valenta : la competéncia de Peugeot/Alsthom de contunh la èxode rurala cap a las vilas an redusit a néant aquela caractéristique. Lo pòble compta pas mai gaire #qu'un centenat de trabalhs industriales. Vertat es que lo país tot entièr a conegut una evolucion en lo meteis sens (e mai se mendre) doncas que la taxa dels trabalhs industriales e passat de 30 a 15 % dempuèi 1960.

Es uèi un pòble de jubilats o dortoir. Los ostals a vendre tròban encara acquéreurs près de Belfortains quitament de Mulhousiens #que pas vacil·len mai a complir 50 a 100 km jornalièrs per retre's a lo sieu trabalh.

Tèxte originau de l'article francés

Niché dans une vallée à 500 m d'altitude au pied des Vosges saônoises et à l'extrémité est du département le village a connu une époque plus faste avec jusqu'à 3 000 habitants au début du sègle XX et abritant des industries de transformation des métaux (vis, boulons, crémones, serrures, fonderies, brosserie).

L'essor industriel au sègle xix trouve son origine au XVIIen dans l'exploitation de mines d'argent, de fer, de molybdène et de plomb.

À la fin du sègle xviii, le village de Plancher-les-Mines a un atelier d'horlogerie employant plus d'une quinzaine de personnes[2].

Depuis les années 1960 les entreprises autrefois florissantes (jusqu'à 1 500 emplois drainant les populations actives de 20 communes avoisinantes) sont en déclin du fait de la disparition progressive d'avantages stratégiques :

  • Matières premières : les mines ont fermé à la fin du sègle XIX !
  • Main-d'œuvre experte, modeste et courageuse : la concurrence de Peugeot/Alsthom puis l'exode rural vers les villes ont réduit à néant cette caractéristique. Le village ne compte plus guère qu'une centaine d'emplois industriels. Il est vrai que le pays tout entier a connu une évolution dans le même sens (bien que moindre) puisque le taux des emplois industriels et passé de 30 à 15 % depuis 1960.

Aujourd'hui c'est un village de retraités ou dortoir. Les maisons à vendre trouvent encore acquéreurs auprès de Belfortains voire de Mulhousiens qui n'hésitent plus à accomplir 50 à 100 km quotidiens pour se rendre à leur travail.


Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Michel Galmiche    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
895 878 942 995 1 384 1 394 1 480 1 537 1 541

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 514 1 730 1 887 1 874 2 007 2 339 2 435 2 623 2 683

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 685 2 786 2 843 2 116 2 343 2 244 2 146 1 863 1 877

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 715
1 584
1 452
1 414
1 178
1 064
1 086
1 089
1 092
2009 2010
1 097
1 109
1 092
1 104
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. "La França industriala a las XVIe, XVIIe, XVIIIe sègles", per Paul Delsalle, pagina 105
  2. "La France industrielle aux XVIe, XVIIe, XVIIIe siècles", par Paul Delsalle, page 105