Vejatz lo contengut

Braçac (Tarn e Garona)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Braçac
Brassac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Sent Seurin de Braçac.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 12′ 56″ N, 0° 58′ 25″ E
Superfícia 20,37 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
233 m
203 m
87 m
Geografia politica
País Carcin Armas de Carcin
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
82
Tarn e Garona Armas deu Departament de Tarn e Garona
Arrondiment
821
Los Sarrasins
Canton
8203
Valence d'Agen (Lo Borg Devisac abans 2015)
Intercom
248200131
CC del País de Sèrras en Carcin
Cònsol Jean-Pierre Flourens
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
245 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

248 ab.
Densitat 12,52 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 82190
Còde INSEE 82024

Braçac[1],[2],[3],[4] (Brassac en francés) es una comuna carcinòla, situada dins lo departament de Tarn e Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.


Segon Dauzat e Rostaing, Braçac ven de la fòrma latinizada, *Braccius, del nom d'òme gallés *Braccius, ambe'l sufixe -acum[5]. Se tracta donc d'una propietat rurala d'origina gallo-romana.

Paul Burgan e André Lafon donan un grand nombre d'atestacions : de Braciaco (961), Brassaco (1195, 1271, 1323, 1357, 1385, 1580, 1640), Barchaco (1311), Bressaco (1326, 1400), en latin; Brassac (1135, 1197, 1246, 1269, 1361, 1526 e mapa de Cassini), Bressagues (1294), Brassagues (1294, 1447, 1448), Bressac (1400, sègle XVII). Los meteisses autors citan las solucions d'autres toponimistas : Biracius per Ernèst Negre, seguit dels Feniés [6], Braceus, derivat de Bracus, per Astor, e se pronóncian per Braccius o Bracius; i a pas de dobte sul sufixe -acum [7], latinizacion del sufixe celtic -*acon'.

La varietat de las atestacions per la primièra sillaba, per la vocala (Bra- o Bre-) o quitament per la posicion de -r- pòt menar a far de comparasons ambe Briçac (de Briccius + acum) e Pitit Braçac (de Bercius + acum). Las fòrmas pus ancianas son en Bra- çaquelà, çò qu'assegura l'etimologia supausada.

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Jean-Pierre Flourens    
març de 2001 2020 Jean-Claude Ajas PRG  
abans 1981 ? André Messines MRG  
Totas las donadas son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 255, totala: 260

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 116 1 107 1 085 1 110 1 194 1 227 1 170 1 204 1 200

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 121 1 050 998 954 881 830 816 723 716

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
648 646 608 535 544 528 507 492 424

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
433
368
315
307
261
248
263
265
265
269
2009 2010
261
265
260
265
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas ambe la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 109, a Brachay
  6. Bénédicte Boyrie-Fénié et Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, Edicions Sud-Ouest, novembre 2007, p. 121
  7. Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 63