Santa Anha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Sant Anh
Sainte-Agnès
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 48′ 05″ N, 7° 27′ 44″ E
Superfícia 9,37 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 238 m
640 m
66 m
Geografia politica
País Comtat de Niça
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença Aups e Còsta d'Azur
Departament
6
Aups Maritims Armas deu Departament deus Aups Maritims
Arrondiment
062
Niça
Canton
0652
Menton Oest
Intercom
240600551
de la Riviera Française
Cònsol Albert Filippi
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
1 338 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 365 ab.
Autras informacions
Gentilici Agnésois
(en francés)
Còde postal 06500
Còde INSEE 06113

Sant Anh[1] (Sainte-Agnès en francés) es una comuna occitana dau Comtat de Niça, situada dins lo departament dei Aups Maritims e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

La municipalitat a constituit en tres sectors géographiques desparièrs :

  • lo vilatge en datant del sègle xi
  • la vallée (Los Castagnins, lo Pescaïre, lo Figourne...) : Expedís d'accès dins lo vilatge (RD 22)
  • los Cabrolles al sud-es, contigu a Menton.

Accès : dempuèi Menton, prene la RD 22, prene la vallée del Borrigo #que pòrta a Santa-Agnès.

Tèxte originau de l'article francés

La commune est constituée en trois secteurs géographiques distincts :

  • le village datant du sègle xi
  • la vallée (Les Castagnins, le Pescaïre, le Figourne...) : route d'accès au village (RD 22)
  • les Cabrolles au sud-est, attenant à Menton.

Accès : depuis Menton, prendre la RD 22, rejoindre la vallée du Borrigo qui mène à Sainte-Agnès.

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Santa Anha Sant Anh
Comuna amb 1295 abitants (2000)Gòrbi
(2,0 km)
Comuna amb 944 abitants (2000)Castelar
(2,9 km)
Comuna amb 326 abitants (2000)Castilhon
(3,8 km)
Comuna amb 28683 abitants (2000)Menton
(4,3 km)
Comuna amb 2271 abitants (2000)Pelha
(4,7 km)


Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Segon la legenda, una princessa italiana en viatge, @dénommer « Agnès », en fugent un violent orage, i auriá trobat refugi en una tuta del pòble.

Perché A 800m sus un piton rocós, lo castèl poiriá datar de 1180. Après las descobèrtas dels registres de 1993, las segudas del torn remontan a la fin del sègle x o al començament del sègle xi. Los Agnesois en avent encoratjat a la resisténcia la siá bourg vesin de Peille, lo chevalier de la Fare, governador del comtat de Louis XIV #far destruir lo chateau l'an 1691. Mas aquela destruccion pas #èsser pas totala e la fortalesa #jogar de nòu un papièr en la guèrra de Succession de Autrice de 1744 a 1749[notes 1].

A tanben #èsser l'objècte de nombrosas convoitises de la part de las comtes de Vintimille, dels Ostal de Hauteville e Ostal de Candie, e de las comtes de Provence, de la Ostal de Savoie e meteissa de las Grimaldi.

En dependent del reialme de Piémont-Sardenha, Santa-Agnès i aguèt pas ligat a la França #qu'en 1860.

En 1932, debuta lo bastiment de la Labor de Santa-Agnès creusé en lo rocher e dotada d'una temibla artillerie. Ultime maillon De la linha Maginot, la siá fòrça de fuòc #permetre de stopper las tropas italianas.

Tèxte originau de l'article francés

Selon la légende, une princesse italienne en voyage, dénommée « Agnès », fuyant un violent orage, aurait trouvé refuge dans une grotte du village.

Perché à 800m sur un piton rocheux, le château pourrait dater de 1180. Après les découvertes des fouilles de 1993, les assises de la tour remontent à la fin du sègle x ou au début du sègle xi. Les Agnesois ayant encouragé à la résistance leur bourg voisin de Peille, le chevalier de la Fare, gouverneur du comté de Louis XIV fit détruire le chateau en 1691. Mais cette destruction ne fut pas totale et la forteresse joua de nouveau un rôle dans la guerre de Succession d'Autrice de 1744 à 1749[notes 2].

Il a aussi été l'objet de nombreuses convoitises de la part des comtes de Vintimille, des Maison de Hauteville et Maison de Candie, et des comtes de Provence, de la Maison de Savoie et même des Grimaldi.

Dépendant du royaume de Piémont-Sardaigne, Santa Anha ne fut rattachée à la France qu'en 1860.

En 1932, débute la construction de l'Ouvrage de Sainte-Agnès creusé dans le rocher et dotée d'une redoutable artillerie. Ultime maillon de la ligne Maginot, sa force de feu permit de stopper les troupes italiennes.


Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dei cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Albert Filippi    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
378 393 420 533 568 621 -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
583 551 516 534 539 547 547 532 525

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
525 519 527 371 368 372 409 305 278

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
312
304
361
455
944
1 094
1 179
1 191
1 189
2009 2010
1 212
1 223
1 197
1 223
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lenga[modificar | Modificar lo còdi]

Lo parlar de Sant Anh es un parlar vivaroaupenc de tipe mentonasc, de l’evolucion fonetica plan particulara.[2] [3] [4]

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats liadas ambé la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Liames extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Comunas dei Aups Maritims - Sit de Laurenç Revest
  2. Jean-Philippe Dalbera. "Polymorphisme et innovation dans l'aire occitane alpine : le parler de St Agnès (A-Mmes)", Travaux du Cercle Linguistique de Nice, n° 17, 1995, p. 3-27
  3. Michèle Olivieri. "Aperçu sur le système verbal du parler de Sainte-Agnès (A-Mmes)", Travaux du Cercle Linguistique de Nice, n° 17, 1995, p. 37-64
  4. Jean-Philippe Dalbera, Michèle Olivieri. Reconstruction et modélisation. Les systèmes vocaliques des dialectes de l’aire mentonnaise.


Error de citacion : La balisa <ref> existís per un grop nomenat « notes », mas cap de balisa <references group="notes"/> correspondenta pas trobada