Tenda

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Tenda
Tende
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista de Tenda.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 05′ 19″ N, 7° 35′ 39″ E
Superfícia 177,47 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
2 920 m
820 m
552 m
Geografia politica
País Val de Ròia‎
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença Aups e Còsta d'Azur
Departament
6
Aups Maritims Armas deu Departament deus Aups Maritims
Arrondiment
062
Niça
Canton
0631
Tenda
Cònsol Jean-Pierre Vassallo
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
2 166 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 228 ab.
Autras informacions
Gentilici Tendasques (en francés)
Còde postal 06430
Còde INSEE 06163

Tenda[1] (Tende en francés) es una comuna d'Occitània ont se parla l'occitan roiasc (occitan de transicion vèrs lo ligur), dins la Val de Ròia‎, dins lo departament dei Aups Maritims e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 Jean-Pierre Vassallo UDF-DL puèi UMP puèi divèrs dreta retirat de conselhier tecnic a la Cambre de Comèrci e d'Industria
març de 197 2001 José Balarello Democracia Liberala senator (1984-2008)
  1971      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Dialecte Tendasc[modificar | Modificar lo còdi]

Lo tendasc s'escritz emb una grafia itálica (que si lege un pauc coma l’italian).

La letra u si lege [u], la letra ü si lege [y] (coma lo u frances), la letra o si lege [o], la letra ö si lege [œ].

La letra j es una eccepcion perqué si lege coma en frances [ʒ] (coma dins jeu en frances).

La letra g si lege [g] plaçada davant li letra a, o, ö, u, ü, mas si lege [dʒ] davant le letra e, i, parier coma en occitan. Parier per lo c que fa [k] o [tʃ] segond la letra que segue.

Li es finda una consonanta particularia qu’es renduda per la sequela de tres letri : scc (o 4 : scci se plaçadi davant a, o, ö, u, ü). Lo sòn es [ʃtʃ]. Per exemple mesccia, mescciüm significan mescla, mesclum.

La letra r significa un r rotlat, mas rotlat embe la poncha de la lenga.

La letra ř es lo tresòr de la Auta-Roya. Es escasi una meig-consòna. Es un r que si fa en metent la lenga plegada vers la cima dau palat. Si poria dire una r retroflessa, a mieg-camin tra lo r e lo l. Un pauc coma lo r en ingles dins la paraula star (étoile).

L’accent tonic : es totjorn rapresentat, d’una maniera o d’una autra.

- Un accent greve o agut marca totjorn l’accent tonic ;

- Un trema (ö, o ü) marca totjorn l’accent tonic, fòra se li es un accent greve o tonic dins lo mòt (l’accent greve o agut l’empòrta sus lo trema) : sciübitu [‘ʃybitu] ; comünìsta [kumy’niʃta] ;

- Una silaba finala barrada (que finisse m’una consòna) es totjorn tonica (occiton), fòra quora li es un trema o un accent (greve/agut) dins lo mòt : fantetun (petit garçon) es un occiton, mas li màngian (ils mangent) o li brüijan (ils brûlent) son de paroccitons. Es a dire que l’accent (greve o agut) coma lo trema l’empòrtan sus la finala barrada ;

- e quora dins un mòt, n’i na i accent –greve o agut), ni trema, ni finala barrada, alora vòu dire que lo mòt es un parocciton, per dire que l’accent tonic ven sus la penúltima sillaba : fanti (enfants), fastidi (soucis), bicicleta (vélo), ecc…

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Comunas dei Aups Maritims - Sit de Laurenç Revest