Belgica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Belgica
Koninkrijk België (nl)

Royaume de Belgique (fr)

Königreich Belgien (de)


Imne: La Brabançonne
Devisa: “Einigkeit macht stark”
“L'union fait la force”
“Eendracht maakt macht”
(en alemand, francés e neerlandés: « L'union fa la fòrça »)
mapa
Administracion
CapitalaBrussèlas
Forma de l'EstatMonarquia constitucionala
parlamentària
Rei
Primièr ministre
Felip de Belgica
Alexander De Croo
Lengas oficialasneerlandés
francés
alemand
Membre deONU : 27 de decembre de 1945[1]

OTAN : 4 d'abril de 1949

UE : 25 de març de 1957
Geografia
Vila principalaBrussèlas
SuperfíciaClassat 140en
• Totala30 688 km²
• Aiga (%)6,2 %
Punt culminantsignal de Botrange (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Demografia
PopulacionClassat 74en
• Totala11 584 008 ab. (2022)
Densitat374 ab./km²
Gentilicibèlga (masculin e feminin)
Istòria
Independénciadels Païses Basses
Revolucion Bèlgaen 1830
Economia
MonedaÈuro EUR
Autras informacions
Indicatiu telefonic32
ISO 3166BE
Fus orari+1 (estiu +2)
Domeni internet.be

Belgica, oficialament lo Reialme de Belgica (var. Reiaume de Belgica) (en neerlandés Koninkrijk België; en francés Royaume de Belgique; en alemand Königreich Belgien)[2] es un estat sobeiran del nòrd-oèst d'Euròpa que confronta los Païses Basses al nòrd, Alemanha a l'èst, Luxemborg al sud e França al sud. Es bordat per la Mar del Nòrd a l'oèst.

Sa capitala es Brussèlas e lo gentilici es bèlga.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Istòria de Belgica.

Fins au sègle XVI, lo territòri bèlga faguèt partida deis espacis gallic e flamand. Pasmens, ne foguèt separat a l'eissida de la Guèrra d'Uechanta Ans (1568-1648) que s'acabèt ambé l'independéncia dei Províncias Unidas.

Periòdes dels Païses Basses Espanhòls e Austrians[modificar | Modificar lo còdi]

Après la scission dei País Bas, Espanha gardèt lo contraròtle dau Sud onte menèt vigorosament la Contra-Reforma. Aquò entraïnèt l'abjuracion ò l'emigracion dei darriers protestants. Puei, Madrid deguèt far fàcia ais ambicions francesas. De 1648 a 1697, de guèrras quasi incessantas s'acabèron per la pèrda d'Artés, de l'oèst e dau sud de Flandra, de Cambrésis, de Valencianas e dau sud de Luxemborg.

Ocupats per França en 1701-1706 e per leis Angloolandés en 1706-1713, lei País Bas Espanhòus foguèron atribuits ais Austrians en 1714. La prosperitat de la region foguèt restablida après 1748 e la conclusion de la patz definitiva entre Borbons e Habsborgs. Lo regime austrian centralizèt l'administracion mai respectèt lei privilègis tradicionaus de cada província. A la fin dau sègle XVIII, Jousè II (1780-1790) menèt una importanta politica de modernizacion (edicte de tolerància en favor dei protestants, reorganizacion judiciària e administrativa...). Pasmens, se turtèt ai captaus locaus (clergat, noblesa, magistrats...) que se revoutèron en aost de 1789. Àustria deguèt esperar fins a la fin de 1790 per restablir l'òrdre.

Periòde revolucionari[modificar | Modificar lo còdi]

Reialme de Belgica[modificar | Modificar lo còdi]

Ünificacion e independéncia[modificar | Modificar lo còdi]

Definicion dei frontieras bèlgas[modificar | Modificar lo còdi]

Colonizacion de Còngo[modificar | Modificar lo còdi]

Primièra e Segonda Guèrras Mondialas[modificar | Modificar lo còdi]

Politica[modificar | Modificar lo còdi]

Belgica es una monarquia federala constitucionala e parlamentària, qu'après la Segonda Guèrra Mondiala evolucionèt d'un estat unitari a una federacion. Lo Parlament bicameral es format d'un Senat e d'una Cambra de Representants. La primièra es una barreja de politics màgers elegits dirèctament e de representants de las comunautats e de las regions; del temps que la darrièra representa totes los bèlgas qu'an almens dètz-e-uèch ans en un sistèma de representacion proporcionala.

Belgica es un dels paucs païses onte votar es obligatòri, e per aiçò a un dels taus pus nauts de participacion electorala del mond[3].

Lo nombre de ministres francofòns e neerlandofòns es lo meteis, coma es prescrit dins la constitucion[4]. Lo Rei o la Reina de los Bèlgas[5] ─ actualament Felip ─ es lo cap d'Estat, mai se an prerrogativas limitadas. Lo poder veritable es fisat al primièr ministre e als diferents govèrns que govèrnan lo país. Lo primièr ministre actual es Alexander De Croo.

Lo sistèma judiciari es basat sus lo drech civil e proven del Còdi napoleonenc.

Estatut d'autonomia comunautària federal[modificar | Modificar lo còdi]

Tensions intèrnas[modificar | Modificar lo còdi]

Federalisme bèlga[modificar | Modificar lo còdi]

Las tres regions o entitats federalas bèlgas son:

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Belgica

Belgica ten de frontièras terrèstras amb França (620 km), Alemanha (167 km), Luxemborg (148 km) e los Païses Basses (450 km). Sa superfícia totala, en i incluent las massas d'aiga, es de 33.990 km², mentre que la superfícia terrèstra es de 30.528 km² (fòra las plajas). Belgica ten tres regions geograficas principalas:[6]

  • la Belgica Nauta: situada al sud-èst e constituïda pel massís de las Ardenas;
  • la Belgica Mejana: situada al nòrd de la linha Sambre-Mosa, territòri de transicion amb la Belgica bassa, amb d'altituds sempre inferiors als 200 m;
  • la Bèlgica Bassa, region que passa pas los 50 m d'altitud e que constituís un tròç de la granda planura europèa, qu'es pas separada per cap accident geografic natural dels Païses Basses.

Idrograficament, i a tres sectors:

  • lo bacin de Mòsa, amb son afluent principal, Sambre, que drena 43% del territòri belga;
  • lo bacin d'Escalda, que drena la Belgica mejana e la bassa;
  • l'extrèm nòrd-oèst del país, drenat per Ijzer, que desemboca dins la mar del Nòrd.

A mai, Belgica es traversada per maitas rius e canals navegables.

Lo clima del territòri es oceanic o maritim temperat, amb fòrça precipitacions dins totes las estacions. La temperatura metana atenh lo nivèl minimal en genièr (3°C) e lo nivèl maximal en julhet (18°C). La precipitacion mejana per mes varia entre 52 mm entre febrièr e abril e 78 mm en julhet[7].

Economia[modificar | Modificar lo còdi]

De veire: Economia de Belgica.

Lengas[modificar | Modificar lo còdi]

Las lengas oficialas de Belgica son lo neerlandés (55%), lo francés (45%) e l'alemand (1%)[8].

La Region de Brussèlas Capitala es bilingüa francés-neerlandés.

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Belgica.

  1. Site de l’ONU
  2. Dins las tres lengas oficialas de Belgica. en valon Royåme di Beldjike
  3. (en) Voter Turnout - Australian Parliamentary Library
  4. (en) « Constitución de Bélgica  » Art. 99
  5. L'apellacion « Rei de Belgica » es sovent utilizada mas incorrècta. L'apellacion de « rei dels Bèlgas » es dirèctament eretat de França amb l'amassada constituenta de 1789 e la monarquia de Juillet que designa lo rei coma rei dels franceses, deten lo poder del pòble e es responsable davant el, succedissent a la denominacion « rei de França », tenent son poder de Dieu.
  6. (ca)  Bèlgica. La geologia. Grand Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28/08/2008].
  7. (en)  Climate averages — Brussels. EuroWEATHER/EuroMETEO, Nautica Editrice Srl, Rome, Italy. [Consulta: 2007-05-27]
  8. (fr) https://web.archive.org/web/20221129074849/https://www.vivreenbelgique.be/11-vivre-ensemble/la-belgique-en-quelques-chiffres