Província d'Anvèrs

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


Infotaula d'entitat administrativaProvíncia d'Anvèrs
Antwerpen (nl) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialAntwerpen (nl) Modifica el valor a Wikidata
Entitatprovíncia de Belgica Modifica el valor a Wikidata
EponimAnvèrs Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatBelgica
RegionRegion flamenca Modifica el valor a Wikidata
CapitalaAnvèrs Modifica el valor a Wikidata
Politica
 • Governador Modifica el valor a WikidataCathy Berx (ca) Traduire (2008–) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas51° 13′ 00″ N, 4° 25′ 00″ E
Superfícia2 867,39 km²[1] Modifica el valor a Wikidata
Limitròf ambZelanda
Brabant Flamenc
Flandra Orientala
Brabant Septentrional
Província de Limborg Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana14 m[2] Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala1 688 493 ab. (1 de genièr de 2018 Modifica el valor a Wikidata)
Autras informacions
ISO 3166-2BE-VAN Modifica el valor a Wikidata

Sit webprovincieantwerpen.be Modifica el valor a Wikidata

La província d'Anvèrs, situada dins l'angle format per la bassa Escalda e la termièra neerlandesa, cobrís una superfícia de 2 867 km2 e sa populacion es de 1 600 000 abitants. Son mèstre‑luòc es Anvèrs (Antwerpen en neerlandés), sei vilas importantas son Leira e Malinas (respectivament Lier e Mechelen en neerlandés).

Lo territòri de la província d'Anvèrs es larjament dominat per la metropòli, que son complèxe portuari ocupa la part mai granda di polders anversés (lo pòrt d'Anvèrs e son complèxe industriau son l’emplegador caporau de la província); mas es atanben una region de transit dei merças, d'una banda per lo pòrt d'Anvèrs, d'autra banda per lei relacions entre Belgica e Païses Basses.

Vers l'èst s'espandís la Campina ambé sei landas de brugas sobre de dunas continentalas (a Kalmthòut, per exemple); l'orticultura i es estada desvolopada ambé de culturas especializadas (particularament de majofas e de tomatas a Hoogstraten); al sud‑oèst, la region de Malinas a la pus granda cridada de merchat legumièr del país (Sint‑Kateljine Waver). La província a tanben quauques industrias repartidas sus l'ensemble del territòri, coma l'industria quimica e la construccion automobila a Anvèrs, Malinas e Westerlo.

Las 70 comunas e vilas de la província d'Anvèrs[modificar | Modificar lo còdi]

1. Aartselaar
2. Anvèrs (Antwerpen) (vila)
3. Arendonk
4. Baerle-Duc (Baarle-Hertog)
5. Balen
6. Beerse
7. Berlaar
8. Boechout
9. Bonheiden
10. Boom
11. Bornem
12. Borsbeek
13. Brasschaat
14. Brecht
15. Dessel
16. Duffel
17. Edegem
18. Essen
19. Geel (vila)
20. Grobbendonk
21. Heist-op-den-Berg
22. Hemiksem
23. Herentals (vila)
24. Herenthout
25. Herselt
26. Hoogstraten (vila)
27. Hove
28. Hulshout
29. Kalmthout
30. Kappellen
31. Kasterlee
32. Kontich
33. Laakdal
34. Lierre (Lier) (vila)
35. Lille

36. Lint
37. Malle
38. Malines (Mechelen) (vila)
39. Meerhout
40. Merksplas
41. Mol (vila)
42. Mortsel (vila)
43. Niel
44. Nijlen
45. Olen
46. Oud-Turnhout
47. Putte
48. Puurs
49. Ranst
50. Ravels
51. Retie
52. Rijkevorsel
53. Rumst
54. Schelle
55. Schilde
56. Schoten
57. Sint-Amands
58. Sint-Katelijne-Waver
59. Stabroek
60. Turnhout (vila)
61. Vorselaar
62. Vosselaar
63. Westerlo
64. Wijnegem
65. Willebroek
66. Wommelgem
67. Wuustwezel
68. Zandhoven
69. Zoersel
70. Zwijndrecht

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Abans de venir lo departament francés de las Doas Nèthas, puèi una província bèlga en 1831, aquel territòri fasiá partida del ducat de Brabant. Una de sei vilas principalas, Malinas, celèbra per sas dentèlas e sas tapissariás, es, despuèi 1559, la residéncia del primat de Belgica. Malinas foguèt a l'epòca de Margarida d'Àustria la capitala di Païses Basses. Pas lònh de la vila se quilha lo fòrt de Breendonk, que, de 1940 a 1944, foguèt mudat per lis Alemands en camp de concentracion.

Presentacion pel viatjador[modificar | Modificar lo còdi]

La legenda ditz qu’un gigant se teniá al mièg d'Escalda (de Schelde) e que talhava la man di marinièrs que podián pas pagar lo peatge. Un jorn, un dròlle valent, Brabo, lo vencet per audàcia e per adreça, e li talhet a son torn la man, qu’escampèt dins lo flume. D’aquí vendriá lo nom de la vila « Hand werpen » (« man escampada »). Sobre lo feirau, un monument sobre la calada, regolant d’aiga, celèbra l’espet legendari.

Li saberuts aiman pas lei legendas e dison qu’en fait lo nom ven de « Werf » (« coltada »), e que n’i aviá una a l’emplaçament de l’actual « Steen ». Es aquí qu’acostèron al sègle VII li sants missionaris : Alòi, Amant e Willibròrd, que venián catequizar lei Flandras. Tot escàs nascuda, Anvèrs foguèt devastada per li Normands, e se trobèt pas mai res après lor passatge, sonque de roïnas, e, arrapada a la brincha d’un aubre, una estatua pichona de la Verge, la famosa « onze Lieve Vrouw op’t stockxen » (« nòsta chara Dòmna dei bròcas »), que venguèt la patrona de la vila, e en l’onor de quau bastiguèron puèi la glèisia-catedrala.

Plan situada sobre la melhora via navigabla per religar l’Empèri Alemand ais Illas Britanicas, Anvèrs veniá lèu un pòrt d’escala important. Dison que « la vila deu son flume a Dieu, e tot lo restant a Escalda ». Mas li chauguèt pasmens resistir a la concurréncia de Malinas e Bruja qu’avián la nalta proteccion di comtes de Flandras e de grands privilègis.

Anvèrs deu sa fortuna als Portugueses. Quand descobriguèron una niòva rota deis Índias, chambièron la cara del monde e desplacèron li corrents comerciaus. Anvèrs sabèt captar la favor di grands negociants en espécias e di joieliers portugués, que venguèron nombrós s’establir sobre lei ribas d'Escalda e qu’i faguèron fortuna. Anvèrs en Euròpa del Nòrd, Lisbona en Euròpa del Sud, venguèron li dos grands feiraus del pebre, de la canèla, de la giròfla. Un pauc aperabans un jove anversés, Luis Berken, en luòc d’anar estudiar lei Bèlas Letras a París, coma o desiravan si parents, se chautèt d’inventar d’esplechas per talhar las pèiras preciosas. Ganhèt la fisança de Carles lo Temerari que li fisèt tres gròs diamants. Li trabalhèt tant plan que lo grand duc d’Occident li donèt en prèmi tres mila ducats, porgiguèt un di diamants al papa, e n’aute al rèi de França Loís XI qu’èra inquèra son amic. Lo tresen, lo duc lo gardèt, e serviguèt per identificar son cadabre gelat, de la cara chapada per li lops dins li fossats de Nancí. Luis Berken transmetèt son saber a de discípols, e se fondèt lèu fòrça obradors de talha e de polissatge que farián d’Anvèrs lo grand centre de l’industria diamantària.

  1. URL de la referéncia: http://statbel.fgov.be/fr/statistiques/chiffres/environnement/geo/occupation_sol_cadastre/.
  2. Afirmat dins: GeoNames. Data de consulta: 9 de julhet de 2017. Lenga: anglés. Data de publicacion: 2005.