Democracia parlamentària
La democracia parlementària es una forma de democracia modèrna, va sovent de par amb la democracia representativa (dicha tanben democracia inderècta) per opsicion a la democracia dirècta. Aquesta forma de democracia se pièja coma l’indica son nom sus una institucion màgrer, lo parlament, compausat de representants elegits del pòble, es a dire dels ciutadans. Lo parlament fa la lei (poder legislatius) e a vegada pòt elegir lo govèrn (poder executiu). Es lo tipe de democracia mai espandit dins lo mond ara.
Uèi, se dich tanben regim parlementari, es dire un regim democratic ont lo parlament domina (Alemanha, Reialme Unit, Serbia, Itàlia, Espanha, Israè), per oposicion al semipresidencial (França), ont lo president de l'executiu domina, o loregim presidencial (EUA) ont los poders suprèms, legislatius, executiu e judiciaris son estrictament destriats per la Constitucion de 1789, sens pas qu'un d’aquestes tres poders domine l’autre, segon lo principi fondamental de separacion dels poders dins una democracia liberala.
La democracia parlamentària es pas necessàriament en oposicion amb la democracia deirècta: atal, en Soïssa, los ciutadans pòdon votar d’espreles sovent sus diferents subjèctes, pendent de votacions. Démocracia parlementària indirècta e democracia dirècta se combinana dins la via de la democracia participativa. Fòrça mai rare, lo procediment del referendum, en França, es similar.
Vejatz tanben
[modificar | Modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]- Bernard Manin, Principes du gouvernement représentatif (1re éd. 1995) [détail des éditions] (présentation en ligne).