Ginhac (de la Nerta)

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Ginhac de la Nerta)

Vila d'Occitània
Ginhac
Gignac-la-Nerthe
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 23′ 39″ N, 5° 14′ 12″ E
Superfícia 8,64 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
128 m
57 m
11 m
Geografia politica
País Provença
Contrada País Marselhés
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença-Aups-Còsta d'Azur
Departament
13
Bocas de Ròse
Arrondiment
134
Istre
Canton
1348
Castelnòu-Còsta Blu
Intercom
241300391
Communautat urbana Marselha Provença Metropòla
Cònsol Christian Amiraty (PS)
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
9 606 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

9 693 ab.
Densitat 1 053,13 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 13180
Còde INSEE 13043

Ginhac (en francés, Gignac e, dempuèi 1919, Gignac-la-Nerthe) es una comuna provençala situada dins lo departament dei Bocas de Ròse e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Ginhac es una comuna que si situa au nòrd de la cadena de la Nerta. De forma rectangulara, son territòri cuerbe una superficia de 8,64 km² dins una zòna palunosa au sud-èst de l'Estanh de Bèrra. Lo clima li es de tipe mediterranèu. L'abitat es constituït d'ensembles separats per de zònas agricòlas. Situada a proximitat d'un important nos rotier dei Bocas de Ròse, la vila es ben liada ai rets de transpòrts dau departament (Autorota A55, Departamentalas D9 e D568...). Demograficament, Ginhac foguèt un pichon vilatge de quauquei centenaus durant la totalitat dau sègle XIX. Conoissèt una creissença importanta durant leis ans 1970 dins lo quadre de la creacion de la zòna industriala de Fòs. Dempuei leis ans 1990, la populacion s'es estabilizada a l'entorn de 10 000 estatjants.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Durant l'Antiquitat, lo territòri de Ginhac foguèt dominat per una importanta villà romana que teniá d'obradors de produccion d'òli, d'entrepaus, un forn, una fabrega e de banhs privats. Lo domeni existèt de la fin dau sègle I avC fins au sègle VI. En 1350, lei Templiers establissèron una comandariá a Sant Michèu de Ginhac. Ginhac, Lo Rove e En Suá la Redona fasián alora partida d'una meteissa comunautat. Pasmens, demorèron de vilatges pichons e pauc poblats que foguèron estacats a la senhoriá de Marinhana.

Lo desvolopament de Ginhac comencèt après l'Edat Mejana gràcias a l'agricultura. En 1780, una glèisa novèla foguèt construcha. La Revolucion decidèt de crear una comuna de Ginhac integrant lei vilatges dau Rove, d'En Suá e de la Redona[1]. Aquò durèt fins a 1835 quand una ordonància decidèt de separar Ginhac dei dos vilatges. Aquò entraïnèt una importanta reduccion dau territòri de la comuna. Dins aquò, gràcias a la generalizacion de l'aigatge, Ginhac conoissèt un periòde de creissença e lei besonhs agricòlas necessitèron de demandar l'ajuda d'una man d'òbra estrangiera relativament importanta (6,5 % en 1891)[2].

Au començament dau sègle XX, l'industrializacion de l'Estanh de Bèrra entraïnèt l'arribada de populacions novèlas, sovent d'origina italiana e espanhòla. Dins lo cas de Ginhac, la construccion dau tunèu dau Rove foguèt l'eveniment decisiu que transformèt radicalament la comuna. Ansin, en 1926, la populacion aviá passat lo milier d'abitants amb 30 % d'estrangiers[3]. Durant la Segonda Guèrra Mondiala, quauquei soudats alemands isolats formèron brèvament una pòchi que foguèt reducha sensa dificultat per lei tropas colonialas francesa lo 22 d'aost de 1944[4]. Après la guèrra, l'acceleracion de l'industrializacion entraïnèt l'urbanizacion dau territòri e una creissença fòrta de la populacion que passèt de 1 500 estatjants en 1946 a 9 200 en 1999[5].

Cultura[modificar | Modificar lo còdi]

En causa de la reduccion de son territòri en 1835, de son desvolopament recent e de la natura periurbana de son abitat, lo territòri a un patrimòni arquitecturau e culturau fòrça reduch. Pasmens, si fau nòtar lei vestigis de la comandariá de Sant Michèu de Ginhac que son situats a proximitat de la vila sus lo territòri dau Rove.

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats liadas a la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Michel Métenier, De Gignac à Gignac-la-Nerthe : 1835-1995… c'était à peine hier, 1996.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr) Michel Métenier, De Gignac à Gignac-la-Nerthe : 1835-1995… c'était à peine hier, 1996, p. 12.
  2. (fr) Michel Métenier, De Gignac à Gignac-la-Nerthe : 1835-1995… c'était à peine hier, 1996, p. 58.
  3. (fr) Michel Métenier, De Gignac à Gignac-la-Nerthe : 1835-1995… c'était à peine hier, 1996, p. 39.
  4. (fr) Michel Métenier, De Gignac à Gignac-la-Nerthe : 1835-1995… c'était à peine hier, 1996, p. 43.
  5. (fr) Michel Métenier, De Gignac à Gignac-la-Nerthe : 1835-1995… c'était à peine hier, 1996, p. 54.