V-Èstelh

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Estelh)
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

v-Èstelh
Esteil

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Esteil 63.JPG
Blason ville fr Esteil (Puy-de-Dôme).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 45° 27′ 12″ N, 3° 22′ 02″ E
Superfícia 4,55 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
813 m
680 m
515 m
Geografia politica
País Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
63
Puèi Domat Armas dau Departament dau Puèi Domat
Arrondiment
633
Issoire
Canton
6320
Jumeaux
Intercom
246301139
du Bassin Minier Montagne
Cònsol Serge Hercegfi
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
61 ab.
Evolucion de la populacion

61 ab.
Densitat 14,29 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 63570
Còde INSEE 63156

v-Èstelh [ˈvestə][1] (Esteil en francés) z-es una comuna auvernhata dau departament dau Puèi de Doma e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Geografia[modificar | modificar la font]

Le borg, a l'entorn de 690 m, tresplomba la ribèira d'Alèir de 300 m. Le chamin departamentau 75 mena a Gimiaus, d'un latz, e a La Chapèla, de l'autre. I a ren-mas un chamin dins los bòscs per anar a pè a l'ancian borg d'Ausat.

Perimèstre dau territòri[modificar | modificar la font]

Perimèstre dau territòri

Luòcs, vialatges e maisons[modificar | modificar la font]

  • Las Narças (fr. Les Narces), [laˈnaʁsa], literalament "les marécages".
  • Comba de l'Aiga (fr. Combe d'Oche), [lakɔ̃baˈdlɛga].
  • Le Codèrc (fr. Le Coudert), [ləkuˈdɛʁ].
  • Le Chauç Forn (fr. Le Chauffour), [lətsœɥˈfuʁ].
  • Las Padonas (fr. Les Pedonnes), [lapaˈdyna].
  • Las Pèdas (fr. Les Piédes), [laˈpeda].
  • Los Grands Prats (fr. Les Grands Près), [løgʁɑ̃ˈpʁa].
  • La Crotz d'Ausat (fr. Croix d'Auzat), [lakʁudyˈza].
  • Le Bòsc de Barnat (fr. Bois de Brenat), [ləbœɥdəbaʁˈna].
  • La Matèva (fr. La Matève), [lamaˈteva].
  • La Còsta de l'Archèir (fr. Côte de l'Archet), [lakœɥtadəlaʁˈtsej].
  • Las Janestèiras (fr. Les Genetières), [ladzaneˈtejʁa].
  • Le Chastèl (fr. Le Château), [lətsaˈte].
  • Las Cavas (fr. Les Caves), [laˈkava].
  • La Ròcha Cavada (fr. La Roche Cavade), [laʁɔtsakaˈvada].
  • La Bòria (fr. La Borie), [laˈbɔʁja].
  • Los Fauchants (fr. Les Fauchants), [løføˈtsɑ̃].
  • Los Fossats (fr. Les Faussats), [løfuˈsa].
  • Pachèir dau Bòsc (fr. Pachet du Bois), [ləpatsejdøˈbœɥ].
  • Los Favens (fr. Les Favins), [løfaˈvɛ̃].
  • La Grifolèira (fr. La Grifouillière), [lagʁifuˈlejʁa].
  • Le Suc (fr. Les Sucs), [ləˈsyk].
  • Le Bòsc de vès le Jaç (fr. Bois de Jas), [ləbœɥdəveləˈdza].
  • La Pinatèla (fr. Les Pinatelles), [lapjinaˈtela].
  • L'Estanh (fr. L'Étang), [liˈtɑ̃].
  • Los Combats (fr. Les Combats), [løkɔ̃ˈba].
  • Le Bòsc de la Granja (fr. Bois de la Grange), [ləbœɥdəlaˈgʁɑ̃dza].
  • Las Bujas (fr. Les Bughes), [laˈbydza].
  • La Cordonèira (fr. La Cordonnière), [lakuʁdyˈnejʁa].
  • Las Rasadas (fr. Les Rasades), [laʁaˈzada].
  • Le Suc de Las Chabonas (fr. Suc des Charbonnes), [ləsykdəlatsaˈbuna].
  • La Comba de Vauion (fr. Combe de Vagaud), [lakɔ̃badəvoˈju].
  • La Ròng (fr. La Range), [laˈʁɔ̃].
  • Champs Gras (fr. Champs Gras), [tsɑ̃ˈgʁa].
  • Comba Mouton (fr. Combe Mouton), [kɔ̃bamœɥˈtu].
  • La Comba de l'Aiga (fr. Combe de l'Aigue), [lakɔ̃baˈdlɛga].
  • Le Plantèir (fr. Le Plantier), [ləplɑ̃ˈtej].
  • Le Bèç (fr. Le Bet), [ləˈbe].
  • La Concha (fr. La Conche), [laˈkɔ̃tsa].
  • Los Matevons (fr. Les Matevaux), [lømatəˈvu].
  • Le Bargeiron (fr. Bergeroux), [ləbaʁdzejˈʁy].
  • Le Folhós (fr. Foulhoux), [ləfuˈjy].
  • Ròle (fr. Rôle), [ˈʁɔlə].[2]

Toponimia[modificar | modificar la font]

Le vialatge z-es sobre una montanha. Son nom, atestat en 1245 sotz la fòrma Estel, seriá format d'un radical est-, probablament un oronime (nom que correspond a un relèu) o eventualament un nom de riu, d'origina prelatina e a botar a costat d'Estavar, d'Estòs, d'Estèrra, d'Esterri d'Àneu, d'Ezterenzubi, d'Estenòs e d'Estença [3]; mas son de noms basques.

Istòria[modificar | modificar la font]

Un monestèir lai se fondèt en 1151 [3].

Comuna creada en 1873, a partir d'Ausat e la Combèla [4].

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista daus cònses successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
genièr 2013 2020 Serge Hercegfi    
març 2001 decembre 2012 Guy Trilleaud    
? 2001 Arthur Arnodo    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 65, totala: 66
Picto infobox character.png


1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 290 269 289 292 284

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
235 231 200 171 147 134 117 94 88

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
76
78
70
66
61
58
72
78
75
76
2009 2010
72
73
69
70
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • comuna creada en 1873, donc pas de donadas abans.

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats liadas a la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Liams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Albert Dauzat, ːGlossaire étymologique du Patois de Vinzellesː, Montpellier Société des langues romanes, 1915, p. 431
  2. Karl Heinz-Reichel, ːNotre Patois du Livradoisː, éditions inconnues, 1987, p. 143, 144 et 145
  3. 3,0 et 3,1 Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 273
  4. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=13120