Barciloneta de Vitròla

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, veire Barciloneta.
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Barciloneta de Vitròla
Barcillonnette

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Barcillonnette-vue.JPG
Vista de Barciloneta.
Blason Barcillonnette.svg
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 26′ 10″ N, 5° 55′ 11″ E
Superfícia 19,51 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 560 m
840 m
691 m
Geografia politica
País Daufinat Armas de Daufinat
Occitània Flag of Occitania (with star).svg
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença Aups e Còsta d'Azur
Departament
5
Auts Aups Armas del Departament de Auts Aups
Arrondiment
052
Gap
Canton
0504
Barciloneta
Intercom
240500314
de Tallard Barcillonnette
Cònsol Jean-Pierre Tilly
(2014-2020)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 05110
Còde INSEE 05013

Barciloneta de Vitròla[1] (oficialament en francés Barcillonnette) es una comuna d'Occitània en Daufinat dins lo departament dels Auts Aups.

Geografia[modificar | modificar la font]

Barciloneta es situat a 20 km de Vèina e a 25 km de Gap.

Istòria[modificar | modificar la font]

Partida eissida de l'article francés

Pendent la Revolucion, la municipalitat fa en principi partit Bassas-Alpes. Ven quitament cap de-luòc de costat l'an 1791, per démembrement del costat de Mison[2]. Aquel costat compren tres comunas : Barciloneta, Esparron e Vitrolles. Per seguir lo decrèt de la Convencion (An II), la municipalitat càmbia de nom contra Valcivique[3].

En genièr 1810, lo costat de Barciloneta a ligat a las Anautitas-Alpes.

Tèxte originau de l'article francés

Durant la Révolution, la commune fait d’abord partie des Basses-Alpes. Elle devient même chef-lieu de canton en 1791, par démembrement du canton de Mison[4]. Ce canton comprend trois communes : Barciloneta, Esparron et Vitrolles. Pour suivre le décret de la Convention (An II), la commune change de nom pour Valcivique[5].

En janvier 1810, le canton de Barciloneta est rattaché aux Hautes-Alpes.


Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2001 2008 Bruno Hemery    
2008 2014 Bruno Hemery    
2014 2020 Jean-Pierre Tilly    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
367 330 367 316 361 351 345 340 342
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
345 361 343 301 297 298 281 258 260
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
241 221 202 162 164 160 154 122 108
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
101
88
88
83
102
104
123
125
126
2009 2010
132
135
136
141
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Toponimia Occitana e Senhalizacion bilingüa. Actas del Congrés d'Aush, 2007, publicat pel CROM, mapa a la pagina 73
  2. Jean-Bernard Lacroix, « Naissença del departament », in La Revolucion en las Bassas-Alpes, Anals d'Anautita-Provence, bulletin de la societat scientifica e literària de las Alpes-de-Anautita-Provence, pas 307, 1er trimèstre 1989, 108en an, p 110
  3. Jean-Bernard Lacroix, op. cit. p 114
  4. Jean-Bernard Lacroix, « Naissance du département », in La Révolution dans les Basses-Alpes, Annales de Haute-Provence, bulletin de la société scientifique et littéraire des Alpes-de-Haute-Provence, no 307, 1er trimestre 1989, 108en année, p 110
  5. Jean-Bernard Lacroix, op. cit. p 114