La Ròcha de Rama
![]() |
Vilatge d'Occitània | ![]() |
La Ròcha de Rama | ||
---|---|---|
La glèisa de Sant Laurenç de la Ròcha de Rama. | ||
| ||
| ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 44° 45′ 02″ N, 6° 34′ 52″ E | |
Superfícia | 40,53 km² | |
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
2 808 m 980 m 910 m | |
Geografia politica | ||
País | Daufinat ![]() Occitània ![]() | |
Estat | ![]() | |
Region 93 |
Provença Aups e Còsta d'Azur ![]() | |
Departament 5 |
Auts Aups ![]() | |
Arrondiment 051 |
Briançon | |
Canton 0502 |
L'Argentièra | |
Intercom 240500462 |
del País dels Escrinhs | |
Cònsol | Michel Frison (2008-2014) | |
Geografia umana | ||
Populacion Populacion totala (2018) |
813 ab. 840 ab. | |
Autras informacions | ||
Còde postal | 05310 | |
Còde INSEE | 05122 |
La Ròcha de Rama[1] (oficialament en francés La Roche-de-Rame) es una comuna d'Occitània, en Daufinat dins lo departament dels Auts Aups.
Geografia[modificar | modificar la font]
luòcs_SerCh_Gaulent_PHaute/Ròca_de_Voga.html Géologie
La municipalitat de la Ròca-de-Voga a situat en la vallée de la Durance, approximativement a ieu-camin entre Guillestre, cap al Sud e lo Argentière-la-Bessée, en direccion del Nòrd.
Lo vilatge de la Ròca-de-Voga a bastit sus una nautor en dominant lo riu.
Lo territòri communal compren de nombroses caserius, sustot Pra Reboul.
La commune de La Ròcha de Rama Roche-de-Rame est située dans la vallée de la Durance, approximativement à mi-chemin entre Guillestre, vers le Sud et l'Argentière-la-Bessée, en direction du Nord.
Le village de La Ròcha de Rama Roche-de-Rame est construit sur une hauteur dominant la rivière.
Le territoire communal comprend de nombreux hameaux, notamment Pra Reboul.
Istòria[modificar | modificar la font]
De sòus, al leon de sable, armat, lampassé e alugat de caras
Lo luòc a freqüentat dempuèi lo Antiquitat doncas que la station de #Vogar a citat en divèrses itineraris. A l'IVen sègle en l'Itinerari de Bordeaux a Jerusalem, a localizat als limits de la frontièra de las Alpes Cottiennes. La station existissiá encara a la XIIen sègle mas una crussa de la Durance la #emportar a la XIIIen sègle. Qualques testimoniatges archéologiques confirman una preséncia fòrça anciana (nécropole gallo-romaine amb urnas, fibules e bracelets).
Una part del territòri de Voga aperteniá als archevêques de Bruma dempuèi lo mièg del XlIen sègle. En 1321, la juridiction sul bourg de Voga (villa de #Vogar) a partejat entre lo archevêque Bertrand de Dos e los coseigneurs de Voga. Aquel acte a de besonh que lo coseigneur Jean de Voga fa alavetz bastir lo enceinte del bourg.
Al mièg de la XVen sègle, los archevêques de Bruma an pas mai cap de juridiction temporala a Voga. Lo luòc càmbia de foncion e, entre 1481 e 1503, lo senhor Fazy de Voga i empren de trabalhs. En mai de l'edificacion de lo sieu sojorn seigneuriale, refà la pòrta de la enceinte. En 1488, lo portail a realizat en pèiras de talha, coma #çò que Martin de la Villette farà bastir en 1506 dins lo castèl de Picomtal a Crots.
Aquel cambiament verificat a Voga entre la XIVen e la XVen sègle es tanben lo resultat d'una evolucion en la trame de l'abitat vesin, doncas que los pòbles de Champcella e de la Ròca-de-Voga se desvolòpan al detriment del bourg de Voga. Lo enceinte villageoise ven alavetz aquela del domeni de Fazy de Voga #que i estada almens una part de l'an.
La vida de santa Thècle menciona l'existéncia de la localité #que sembla aver-i gaireben desaparegut totalament a la Mièja Edat probablament en rason d'una catastròfa naturala. Subsisteix A l'intrada del gouffre de Goufouran las ruïnes del castèl e de l'anciana capèla Sant-Laurent. Aquela bastissa al chœur voûté en cu forn seriá ancian. Un chapelain a conegut a la fin del XIVe sègle a «Rupe de #Vogar».
Le site est fréquenté depuis l’Antiquité puisque la station de Rama est citée dans plusieurs itinéraires. Au IVen siècle dans l'Itinéraire de Bordeaux à Jérusalem, elle est localisée aux limites de la frontière des Alpes Cottiennes. La station existait encore au XIIen siècle mais une crue de la Durance l'emporta au XIIIen siècle. Des témoignages archéologiques confirment une présence très ancienne (nécropole gallo-romaine avec urnes, fibules et bracelets).
Une partie du territoire de Rame appartenait aux archevêques d'Embrun depuis le milieu du XlIen siècle. En 1321, la juridiction sur le bourg de Rame (villa de Rama) est partagée entre l'archevêque Bertrand de Deux et les coseigneurs de Rame. Cet acte précise que le coseigneur Jean de Rame fait alors construire l'enceinte du bourg.
Au milieu du XVen siècle, les archevêques d'Embrun n'ont plus aucune juridiction temporelle à Rame. Le site change de fonction et, entre 1481 et 1503, le seigneur Fazy de Rame y entreprend des travaux. En plus de l'édification de sa demeure seigneuriale, il refait la porte de l'enceinte. En 1488, le portail est réalisé en pierres de taille, comme celui que Martin de La Villette fera construire en 1506 au château de Picomtal à Crots.
Ce changement constaté à Rame entre le XIVen et le XVen siècle est aussi le résultat d'une évolution dans la trame de l'habitat voisin, puisque les villages de Champcella et de La Ròcha de Rama Roche-de-Rame se développent au détriment du bourg de Rame. L'enceinte villageoise devient alors celle du domaine de Fazy de Rame qui y demeure au moins une partie de l'année.
La vie de sainte Thècle mentionne l'existence de la localité qui semble avoir disparu presque totalement au Moyen Âge probablement en raison d'une catastrophe naturelle. Il subsiste à l'entrée du gouffre de Goufouran les ruines du château et de l'ancienne chapelle Saint-Laurent. Cet édifice au chœur voûté en cul four serait ancien. Un chapelain est connu à la fin du XIVe siècle à «Rupe de Rama».
Administracion[modificar | modificar la font]
Demografia[modificar | modificar la font]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
623 | 440 | 520 | 674 | 777 | 831 | 845 | 826 | 809
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
818 | 764 | 705 | 692 | 718 | 893 | 811 | 731 | 728
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
664 | 630 | 644 | 539 | 516 | 522 | 511 | 510 | 554
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
596 |
601 |
653 |
726 |
702 |
678 |
788 |
805 |
823 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
830 852 |
839 865 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE |
Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]
Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]
Vejatz tanben[modificar | modificar la font]
Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]
Nòtas[modificar | modificar la font]
- ↑ Toponimia Occitana e Senhalizacion bilingüa. Actas del Congrés d'Aush, 2007, publicat pel CROM, mapa a la pagina 73