Aigurande

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Aigurande
Aigurande

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Eglise Notre-Dame d'Aigurande.jpg
La glèisa Notre-Dame.
Blason de la ville d'Aigurande (36).svg
Geografia fisica
France location map-Regions and departements-2016.svg
geolocalizacion
Coordenadas 46° 26′ 05″ N, 1° 49′ 47″ E
Superfícia 27,77 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
442 m
284 m
Geografia politica
Estat Bandièra de França França
Region
24
Centre e Vau de Léger
Departament
36
Indre Armas del Departament d'Indre
Arrondiment La Châtre
Canton de Neuvy-Saint-Sépulchre, ancianament d'Aigurande
Intercom
200007052
de la Marche Berrichonne
Cònsol Jean-Michel Degay (2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
1 504 ab.
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 54,16 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Aigurandais (en francés)
Còde postal 36140
Còde INSEE 36001
aigurande.fr

Aigurande es una comuna francesa, situada dins lo departament d'Indre e la region dau Centre e Vau de Léger.

Geografia[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

Lo nom es atestat Agurandia, en 1087 [la finala -andia es una falsa latinizacion de -anda, -andia auriá donat -*anja]. L'origina es supausada èsser *Equo-randa, « limita d'aiga », o « limita justa » [1]. Es un toponime que correspond vertadièrament a una limita entre pòbles galleses, mas la reconstruccion de l'etime ten pas compte de la fonetica gallesa [2], ni de l'evolucion posteriora en Ai-. La grafia Aiguranda, bastida sus *Equo-randa, es la sola corrècta fàcia a las cacografias dau tipe d'Eiguranda, bastidas sus *Equo-randa (inatestat), e ten compte de l'atestacion istorica, e de las fòrmas ancianas de las autras comunas de mesma origina. Dins una granda meitat nòrd e èst de l'occitan ai- pretonic s'afeblís en [ɛj], escrit ai-, mas Aiguranda, que parla pas mai occitan, a gardat a l'escrit la vocala atestada istoricament. Veire Lo toponime « Aiguranda ».

Istòria[modificar | modificar la font]

Anne-Marie- Louise d' Orléans, la Granda-Mademoiselle, per eiretatge dels Borbon;-Montpensier, foguèt Dòna d'A(i)gurande. Aquò explica las armas municipalas, que son las armas dels Borbon;.

La senhoriá d'Aigurande foguèt eiretada per "Monsieur", fraire de Loís XIV de França. Es venduda amb las distincions de Cluis-Dessous e de Sainte-Sévère-sur-Indre l'an 1697 a Nicolas Léonor de Flexelles, Marques de Brégy, Ambaissador en Polonha e en Suèda[3],[4].

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2020 Jean-Michel Degay divèrs dreita  
junh 1995 2014 Pascal Courtaud PS economista
  1995      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra canton; es aura dau canton de Neuvy-Saint-Sépulchre.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1504, totala:
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 573 1 691 1 514 1 687 1 859 1 945 2 005 2 087 2 330
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 232 2 146 2 169 2 321 2 292 2 301 2 472 2 403 2 366
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 462 2 527 2 552 2 316 2 279 2 204 2 257 2 387 2 343
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 381
2 315
2 284
2 180
1 932
1 668
1 658
1 643
1 633
1 659
2009 2010
1 600
1 625
1 567
1 591
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 5
  2. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2003, p. 163-164
  3. François-Alexandre Aubert de la Chesnaye des bois, Dictionnaire de la noblesse, 1773, Volum 6, PAN415&lpg=PAN415&dq=marquisat+de+Br%C3%A9gy&font=bl&ots=p8cMH8Gqh7&sig=b8emATZtNyoFeoX8QQJ9i_lrbXE&hl=fr&ei=egReTt6FHc-YhQeU8LX5Aw&la siá=X&vertat=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CEUQ6AEwBw#v=onepage&q&f=false p415.
  4. Œuvres posthumes de Louis d'Hericourt, avocat au Parlement, Volume 3 contenant la suite de ses mémoires sur des questions de droits civils, p 416, "Mémoire XXXII" (à p. de page 411).