Nissa d'Ausseruna

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Nissa d'Ausseruna
Nissan-lez-Enserune
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Sant Saturnin.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 17′ 21″ N, 3° 07′ 46″ E
Superfícia 29,74 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
122 m
20 m
0 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Arrondiment de Besièrs
Canton
3406
Besiers-1 (Cabestanh abans 2015)
Intercom
243400488
CC de la Domícia
Cònsol Pierre Cros
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
4 007 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

4 068 ab.
Densitat 131,37 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34440
Còde INSEE 34183

Nissa d'Ausseruna[1] o correntament Nissa (Nissan-lez-Ensérune en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nissa es un vilatge nisat dins un terrador de puèges terciaris entre las vals d'Òrb a l'èst e d'Aude a l'oèst. Fa partida del canton de Cabestanh dins Erau, e se situa a la bòrna del departament d'Aude.

Los puèges, sovent incultes del temps que sèm, son propicis a la cultura de la vinha que los coloniza tornamai (contradiccion). La diminucion de l'elevatge de moton a permés lo reboscament d'una partida del puèges, ofrissent aital de luòcs de passejadas vastes.

La cultura de la vinha a marcat fòrça lo territòri. A l'epòca romana, la vinha s'espandiguèt al còp en plana e suls travèrses. Mas lo desvolopament massis d'aquela monocultura data de la fin del sègle XIX, las cartas anterioras e la toponimia atèstan l'espandiment de las autras culturas, particularament de las cerealas dins las zònas de planas pendent los periòdes mai ancians. La viticultura a marcat l'abitat tanben. Los ostals ancians al centre del vilatge, coma dins totes los vilatges lengadocians, an sovent lor cava e lor remesa que lotjavan un còp èra las pipas en fust e lo caval.

Pendent la primièra mitat del sègle XX, lo movement de las cooperativas viticòlas ajudèt a manténer en activitat plan de pichons proprietaris de vinhas. D'ara enlà, la cooperativa de Nissa fa partida de l'un dels agropaments de cavas mai vastes e mai actius del departament, los Vinhairons del Pais d'Ausseruna (Vignerons du Pays d'Ensérune en francés).

Nissa beneficièt tre l'installacion del camin de fèrre d'una gara situada prèp del vilatge que a l'entorn d'ela se desvolopèt una pichona zòna d'activitat, particularament una usina de condicionament e d'expedicion de chuc de fruch que trabalhèt sus Euròpa tota. La preséncia de la "rota reiala", un grand axe desvolopat a l'epòca de Loís XIV a fin de facilitar las communicacions entre Besièrs e Narbona, e lo traucament del canal del Miègjorn ajudèron a faire viure lo vilatge, e mai se sonque los vilatges long del canal (coma Colombièrs, Pòlhas o Cabestanh per exemple) profitan de son atrach toristic a l'ora d'ara.

Dempuèi 1970, lo vilatge s'es desvolopat fòrça vèrs lo sud amb l'apparicion de lotejaments nòvels e l'installacion d'una populacion de trabalhaires urbans (Besièrs se situa a 10kms, e Narbona a 15kms). Lo nombre d'abitants concernits directament per la viticultura a plan diminuit. Mas qualques proprietats relevan lo desfís de la produccion de vins de qualitat e participan a l'expansion nòvela de la viticultura meridionala.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de Niça d'Ausseruna
Pòlhas Montadin
Colombièrs
Cabestanh
Montelhs quintipunt
Niça d'Ausseruna Lespinhan
Cucçac d'Aude
(Aude) quintipunt
Corçan
(Aude)
Salas d'Aude
(Aude)
Fluris
(Aude) quadripunt

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Niça[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es ['nisso] cap a 1900 e [ni'san] en occitan en 1979. Las fòrmas ancianas, segon Frank R. Hamlin, son : Aniciano en 782, apud castrum de Nissan ecclesiam S. Saturnini, en 1099, Bernardus de Aniciano, abans 1105, ecclesiam S. Saturnini de Anitiano en 1117, B. de Anizano en 1169 e 1169-1170, burgo de Aniciano en 1211, de Aviciano [legir: Aniciano] en 1229, 1287, de Anissano en 1344, 1347-1375, al sègle XIV, Nisse en 1570, 1622, 1708, Nissa en 1643, Nissan en 1771, 1771-1772 (mapa de Cassini)[2].

Dauzat e Rostaing citan una atestacion de 1199, en latin, Anicianum, probablament tirada de l'ancian (e marrit) diccionari topografic d'Eugène Thomas. Son nom ven d'un nom latin d'òme Anicius, amb lo sufixe latin -anum [3],[2]. Las atestacions daissan percebre una fòrma occitana *Aniça(n), puèi lo nom a conegut d'un biais definitiu (aviá començat abans, segon la fòrma de 1099[2]) l'aferèsi de l'iniciala (*Aniçan > Niçan) e lo reculament de l'accent tonic, fenomèn frequent a l'èst del lengadocian (Niça(n) > Níça(n), grafiat Niça.

Ausseruna[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [αusè'rœnos]. Las fòrmas ancianas son : episcopi Ansedunensis, cap a 400 ap. J-C (identificacion fòrça dobtosa), oco ubi vocant Anseduna, en 899-900, in loco Amseduna (varianta -duma) en 958, bastidam tuam de Anseruna en 1216, de Anseruna en 1226, 1271, 1296, bastida vocata de Amsuzena en 1298, de Bastida Ansudene en 1344, la bastide de Amsuzena en 1346, terminali de Ausedima [legir: -duna] en 1347-1375, Ensérune en 1585, Enserune en 1691, Ansérune (cadastre de Colombièrs)[2].

Segon Frank R. Hamlin, cal escartar l'ipotèsi d'Enric Guiter (Fédération Historique du Languedoc Méditerranéen et du Roussillon, 1971, pp. 99-101), que pensa que lo nom s'explicariá per la finala -sarYi o -saruni atestada dins d'inscripcions ibericas que venon d'Ausseruna, perqué -r- intervocalica es tardiva. Seriá, segon Carles Rostaing, puslèu un derivat, amb un prefixe -an, del mot gallic o pregallic *seduna, basat sus *set-, « nautor »; cf. Seta[2].

Los Féniés descompausan tanben lo nom en un prefixe an- e un element *set/seduna, qu'auriá lo sens de « nautor » e que qualifican de preceltic[4]. Xavier Delamarre, especialista del gallic, supausa, amb prudéncia, un *Antia-duna, de anto-, « limit, bòla », e (implicitament) dunon, « fortalesa ». Seriá donc benlèu un « fòrt del cap » e Saüna , Anseduna en 1284, seriá lo meteis nom [5]. Dins un libre posterior, Delamarre postula puslèu Antio-duna, « fòrt del cap » o « proprietat d'Antios »[6].

Ausseruna e Saüna son pas los sols cases que se rencontran dunon (o sa latinizacion, pus coneguda, dunum) amb una finala en -a e doncas, se supausa, al femenin. I a per exemple Dunas, en Tarn e Garona. Siá la fòrma en -a èra dejà gallica (acòrdi amb l'element *Antia-, s'es pas al revèrs), siá es una femenizacion posteriora jos l'influéncia de villa agropat al nom (mas perqué un tal accident, puslèu rar, justament dins los dos Anseduna ?). L'evolucion de Ausseruna mòstra autres dos accidents : la rotacizacion de -d- intervocalic ([-ð]), que faguèt passar lo nom d'Anseduna a Anseruna, e la vocalizacion, pus tardiva, de -n- davant -s-, frequenta en Albigés e Besierés (cf. Confolèuç < *Confolenç), que donèt Ausseruna d'una fòrma Anseruna precedenta. La metatèsi vocalica, perceptibla dins las atestacions de 1298 e 1346, s'es pas mantenguda.

La grafia del nom[modificar | Modificar lo còdi]

Lo CLO escriu : « Se manten las grafias d’Alibèrt quand son confòrmas a l’etimologia: Niça amb ç (< lat. Nicæa < gr. Nikaia, fr. “Nice”)... Se desconselha las grafias non etimologicas coma Nissa*... S’accèpta una grafia non etimologica solament quand s’es socializada de manièra indefugibla: ... Nissa d’Ausseruna (fr.“Nissan-lez-Ensérune”)» [1]. Lo tèxte explica pas que la grafia Nissa d’Ausseruna s’es mai socializada que la de Nissa (Aups Maritims) o, fòra d'aquel punt, de tot autre toponime qu'a -ss- en francés e -ç/c- en occitan. Es una question de fe.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Nissa d'Ausseruna se desvolopèt progressivament a comptar del despòblament de l'oppidum d'Ausseruna, luòc principal d'abitacion fins al sègle I abans JC. A l'origina del vilatge se troba probablament una granda villa romana que son proprietari s'apelava benlèu "Anicius". L'origina gallo-romana del nom del vilatge seriá (Villa d')Anicius. De villas coma aquò son frequentas a l'entorn e fórman un abitat dispersat caracteristic de l'Empèri roman. Per exemple an mes al clar sul territòri de la comuna una villa granda al sud, long de l'estanh de Vèndres (rèstas de murs, estucs penches) e tanben un pichon establiment termal dins la campanha a l'entorn.

De vestigis dispersats de l'epòca son estats retrobats empr'aqui. Las capèlas e los oratòris mòstran l'expansion del cristianisme a comptar del sègle V. Lo periòde perilhós de la nauta Edat Mejana menèt probablament los abitants a se refugiar dins lo vilatge que naissiá a l'abric de muralhas fortificadas.

Aquel nòu vilatge es atestat al sègle XI. Imbert e Bernat de Nissa plaidejèron en 1105 per la possession d'una partida del castèl de Montadin. Bernat de Nissa engatgèt lo castèl de Nissa e son fièu de Lespinhan a Bernat Pons de Colombièrs per 2000 sòls (moneda de l'epòca). Lo 7 d'agost de 1178, Berenguièr e sos fraires Pèire e Bernat de Nissa vendèron de tèrras del temps de la profession religiosa de Berenguièr a l'abadiá de Fontcauda. Un autre Bernat de Nissa participèt activament a la defensa de las tèrras del Miègjorn contra los Crosats de Simon de Montfòrt del temps de la crosada contra los Albigeses. Aprèp la presa de Besièrs pels Crosats, los senhors d'aquels vilatges de plana, dificilament defensables, se retròban demest los defensors de Menèrba. Bernat de Nissa moriguèt en combatent prèp del castèl de Ventenac.

Los templièrs possedissián de bens al mas de Periès.

Al moment de las guèrras de religion, Enric II de Montmorency, nomenat governador de Lengadòc en 1563, faguèt mai d'un sejorn a Besièrs a partir de 1576, en ensajant de negociar amb los sòcis de la Liga Catolica del duc de Juèsa. Mantunas trèvas, en 1584, 1586, 1592 e 1595, seràn conclusas, lo mai sovent a Nissa.

Nissa es mencionat pendent un dels episòdis de la pèsta de la fin del sègle XVIII, per relatar que las autoritats prenon la decision de n'interdire l'accès als estrangièrs per tota la durada de l'epidèmia.

Mai recentament, per decret del 22 d'agost de 1950, Nissan cambièt son nom en Nissan-lez-Enserune.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Pierre Cros PRG  
març de 2001 2008 Jean-Claude Galan [7] divèrs esquèrra  
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3907, totala: 3979

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 100 1 077 1 248 1 415 1 537 1 639 1 644 1 658 1 740

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 651 1 862 2 019 1 901 2 216 2 572 2 296 2 540 2 764

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 855 2 608 2 547 2 705 2 541 2 649 2 569 2 507 2 525

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 570
2 450
2 251
2 519
2 835
2 907
3 278
3 327
3 410
3 458
2009 2010
3 526
3 592
3 652
3 720
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 4007 abitants e la densitat èra de 134,73 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Situat prèp de la Via Domitia, foguèt ocupat del sègle VI al sègle I abans JC. Fondat per de populacions celtibèras, es la pròva d'una activitat d'escambis intenses amb l'ensem del bacin mediterranèu. Aquò explica la riquesa de las ceramicas retrobadas dins las abitacions e la necròpoli, en particular de ceramicas estruscas e aticas excepcionalas que se pòdon veire al musèu creat sul site.

Dempuèi l'oppidum, la vista s'espandís dins totas las direccions fins a la mar, als contrafòrts de la Montanha Negra e las Pirenèus. Podèm observar al nòrd los vestígis de l'estanh de Montadin, assecat al sègle XII per un sistèma de canals radiants.

Enbàs del puèg, remarcam lo complèx de Malpàs ont lo Canal del Miègjorn, lo canal d'atèrrament de l'estanh de Montadin, lo tunèl del camin de fèrre e la rota se superpausan.

  • Capèla Nòstra-Dòna-de-la-Misericòrdia :

Pichon oratòri isolat dins una val luènh del vilatge. Data probablament del sègle V.

  • Capèla Sant-Cristòl :

Restaurada recentament, es la pròva d'un pichon establiment monastic actiu fins al sègle XVII. D'escavaments an permés de desencombrar lo bastiment que las partidas las mai ancianas datan del sègle V, e de rendre visible lo portal ornat de colomnas que podèm datar del sègle XVI.

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Preconizacions graficas unitàrias del C L O, pagina 42
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 et 2,4 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 143-144
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 497
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 119
  5. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2003, p. 50
  6. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 53
  7. http://www.annuaire-mairie.fr/ville-nissan-lez-enserune.html

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]