Angòla

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Angòla
República de Angola
País
Bandièra d'Angòla Blason d'Angòla
(Detalhs) (Detalhs)
Devisa nacionala : Virtus Unita Fortior
Angola (orthographic projection).svg


Lengas oficialas portugués
Capitala
populacion (an)
Luanda
4,5 milions d'abitants (2004)
President José Eduardo dos Santos
Primièr ministre Paulo Kassoma
Superfícia 1 246 700 km2
Populacion
Densitat
15 941 000 (2005)
13 ab/km2
Independéncia
- Jorn
(de Portugal)
11 de novembre de 1975
Moneda Kwanza
Ora UTC+1
Imne nacional Angola Avante!
ISO-3166 (Internet) .ao
Còde telefonic +244

Angòla es un país d'Africa que confronta a nòrd la Republica Democratica de Còngo, a l'èst Zambia e al sud Namibia. A l'oèst es bordat per l'Ocean Atlantic. Sa capitala es Luanda.

L'exclava de Cabinda (7283 km2) confronta la Republica de Còngo al nòrd e la Republica Democratica de Còngo a l'èst e al sud. A l'oèst es bordada per l'Atlantic.

Lo gentilici es angolés -esa.

Somari

Istòria [modificar]

Los abitants originals de l'actual Angòla èran caçaires-culheires e parlavan las lengas khoisan. L'expansion dels pòbles bantos, en lo Millenni I, lor faguèron pèrdre la predominança dins la zòna. En grops redusits, los khoisans –bushmen pels europèus– abitan encara qualques zònas del sud del país.

Los bantos èran un pòble d'agricultors, culheires e de caçaires que probablement que comencèron las siás migracions dempuèi la selva umida, çò qu'es uèi la frontièra entre Nigèria e Cameron. La siá expansion se faguèt en grops pichons, que s'establiguèron en responsa a de circonstàncias politicas o economicas. A travèrs dels sègles XIV e XVII, establiguèron una seguida de reialmes, lo del Còngo essent lo principal. Aquel comprenguèt la franja qu'es a l'ora d'ara frontièra entre Angòla e la Republica Democratica de Còngo e son apogèu se debanèt durant los sègles XIII e XIV.

En 1482, a la desbocadura del riu Còngo arribèt una flòta portuguesa, comandada per Diogo Cão. Aquel foguèt lo primièr contacte amb los angolans –integrats en l'ancian reialme del Còngo– e lo començament del procèssus colonizador. Cão utilizèt d'en primièr las missions evangelizadoras, lo comèrci mai tard, e après d'expedicions militaras en contra los pòbles qu'abitavan l'interior del territòri.

Periòde colonial [modificar]

Portugal s'establiguèt pel territòri en 1483, sul riu Còngo, ont existiguèron los estats del Còngo, Ndongo e Lunda. L'estat del Còngo s'estendiá de l'actual Gabon al nòrd, fins al riu Kwanza al sud. Portugal establiguèt en 1575 una colònia portuguesa a Luanda basada subre la tracta d'esclaus. Los portugueses prenguèron gradualament lo contraròtle de la franja costièra al cors del sègle XVI e a travèrs d'una sèria de tractats e de guèrras formèron la colònia d'Angòla.

Los olandeses ocupèron Luanda dempuèi 1641 fins a 1648, en porgissent un impulsion als estats anti-portugueses. En 1648, Portugal tornèt prendre Luanda e inicièt un procès de conquista militara dels estats de Còngo e Ndongo que s'acabèt amb la victòria portuguesa en 1671. Lo contraròtle administratiu total portugués de l'interior arribèt pas fins al començaments del sègle XX. En 1951, la colònia foguèt recategorizada coma una província d'otramar, nomenada tanben Africa Occidentala Portuguesa.

Après l'independéncia de Portugal lo 11 de novembre de 1975 comencèt la guèrra civila, que ne'n resultèt mai d'un milion de mòrts.

Politica [modificar]

Angòla es una republica.

Geografia [modificar]

Economia [modificar]

Exquisite-kfind.png Veire l'article: Economia d'Angòla.

Cultura [modificar]

Bibliografia [modificar]

Vejatz tanben [modificar]

Ligams extèrnes [modificar]



Nòtas & referéncias [modificar]