Cap Verd

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


v · d · m
República de Cabo Verde
bandièra blason
(Detalhs) (Detalhs)
Devisa nacionala : Unidade, Trabalho, Progresso
LocationCapeVerde.svg


Lenga oficiala
Lenga mai parlada
portugués
creòl de Cap Verd
capitala
populacion (an)
Praia
107 045 abitants (est. 2003)
Forma de govèrn Republica
President Pedro Verona Rodrigues Pires
Primièr ministre José Maria Neves
Superfícia 4 033 km²
Populacion
Densitat
426 998 (est. 2008)[1]
126
Independéncia
- Jorn
(de Portugal)
5 de julhet de 1975
Moneda Escut de Cap Verd
Ora
Ora d'estiu
UTC-1
cap
Imne nacional Cântico da Liberdade
ISO-3166 (Internet) .cv
Còde telefonic + 238


Cap Verd es una republica insulara situada dins un archipèla de l'ocean Atlantic Nòrd, al delà de las còstas occidentalas d'Africa. La capitala e ciutat principala es Praia. Una autra vila importanta es Mindelo.

Lo gentilici es capverdian - a.

Somari

[modificar] Istòria

Las illas, inicialament inabitadas e plaçadas entre Africa, America e Euròpa, èran d'un grand interès estrategic pels portugueses. Durant lo sègle XVI, Cap Verd foguèt escala de vaissèls que cargavan esclaus a America (l'esclavatge foguèt abolit en 1876).

L'assalt reïterat de piratas angleses, neerlandeses e de franceses obliguèt als portugueses a trasladar de colons d'agricultors del Alentejo (al sud-èst de Portugal) a l'archipèla: a causa d'una agricultura pauc avienta, aquestes acabèron amb lo solèr fértil, çò que provoquèt dempuèi lo sègle XVIII de secadas periodicas que contunhan en lo present.

La reduccion de l'activitat agricòla – famosa entre los sègles XVII e XIX per lo sieu coton - provoquèt l'emigracion massiva de personas: la majoritat cap a Guinèa-Bissau (èx-colònia portuguesa fòrça ligada a l'archipèla), e pus tard cap a Angòla, Moçambic, Senegal, Brasil e, principalament, als Estats Units. Durant lo sègle XIX, la prosperitat de las illas demeniguèt pauc a pauc per la fauta de neurituds e la fam, la marrida administracion e la corrupcion del govèrn colonial.

[modificar] Politica

En 1975, las illas obtenguèron l'independéncia, en partida gràcias al trabalh del Partit African per l'Independéncia de Guinèa Bissau e Cap Verd (PAIGC). Un còp obtenguda l'independéncia, lo PAIGC voliá unir Cap Verd e Guinèa Bissau en un sol Estat, mas un còp d'Estat dins aquel darrièr país en 1980 entravèt aqueles plans.

[modificar] Geografia

Mapa de l'archipèla de Cap Verd.

L'archipèla de Cap Verd es format per dètz illas, que nòu son abitadas e que se despartisson en dos gropes principals:

Son totas d'illas d'origina volcanica, pichonas e montanhosas amb una altitud maximala de 2829 m al volcan Fogo sus l'illa del meteis nom.

[modificar] Clima

Condicions climaticas annalas Temperatura (°C) Precipitacions
Genièr
24 °C
5,3 mm
Febrièr
24 °C
3,8 mm
Març
25 °C
1,3 mm
Abril
25 °C
0,0 mm
Mai
25 °C
0,0 mm
Junh
26 °C
0,0 mm
Julhet
27 °C
0,8 mm
Agost
29 °C
14,1 mm
Setembre
29 °C
33,6 mm
Octobre
29 °C
6,5 mm
Novembre
27 °C
2,5 mm
Decembre
25 ºC
1,6 mm

[modificar] Economia

De veire: Economia de Cap Verd

La siá posicion geografica es fòrça bona pel comèrci, e mai se lo país sofrís la fauta de ressorsas e la siá economia se vei perjudiciada per las fòrtas inondacions e de secadas qu'a patit.

L'agricultura es viabla durant tot l'an sonque dins quatre illas. Granda part del PIB proven de l'industria e del sector dels servicis, principalament lo torisme. E tanben dels capverdians repartits per tot lo mond qu'amb las siás remessas de devisas ajudan a melhorar l'economia del país.

[modificar] Cultura

[modificar] Bibliografia

[modificar] Vejatz tanben

Commons-logo.svg
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia sus Cap Verd.

[modificar] Ligams extèrnes


[modificar] Nòtas & referéncias

  1. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cv.html
Aisinas personalas
Espacis de noms

Variantas
Accions
Navigacion
Contribuir
Bóstia d'aisinas
Autras lengas