Swahili
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
| KiSwahili | |
|---|---|
| Parlat en | Tanzania, Kenya, Oganda, Rwanda, Burundi, Republica Democratica de Còngo, Somalia, Comòras, Maiòta, Moçambic, Malawi |
| Regions | Africa |
| Parlat per | 5 milions (1èra lenga), 40 milions (1èra e 2nda lenga) personas |
| Classament pel nombre de locutors | ??ena |
| Tipologia | SVO, Lenga aglutinanta |
| Familha lingüistica | grop Nigèr-Còngo Atlantic-Còngo |
| Estatut oficial | |
| Lenga oficiala de | Tanzania, Kenya |
| ISO 639-1 | sw |
| ISO 639-2 (B) | swa |
| ISO 639-2 (T) | swa, swh, swc |
| Mòstra | 1èr article de la Declaracion dels Dreches de l'Òme: Watu wote wamezaliwa huru, hadhi na haki zao ni sawa. Wote wamejaliwa akili na dhamiri, hivyo yapasa watendeane kindugu. |
Lo swahili o kiswahili (nom autoctòne: Kiswahili) qu'ei ua lenga parla per divèrs grops etnics qui s'estenen sus la còsta de l'Ocean Indian, deu sud de Somalia au nòrd de Moçambic. Qu'ei parlat com lenga mairana per 5 milions de locutors, com lenga segonda (lingua franca per mei de 35 milions d'autes, dens ua gran part d'Africa de l'Èst e de la Republica Democratica de Còngo, ocupant atau la plaça de lenga africana dab lo mei gran nombre de locutors. Qu'ei lenga oficiau o nacionau dens quate Estats, e la sola lenga africana qui hè partida de las lengas de tribalh de l'Union Africana.
Lo swahili qu'ei estat hèra influenciat per l'arabe, subertot au nivèu lexicau. Qu'a emprontat mots tanben au portugués, a l'alemand e a l'anglés. Au nivèu gramaticau, per venciva, qu'ei demorat ua lenga banto tipica dab un sistèma de classas nominaus hèra regular.
Lo swahili qu'ei ua lenga aglutinanta.
Somari |
[modificar] Grafia e prononciacion
Lo swahili que s'escrivó en prumèras dab l'alfabet arabe. A l'òra d'ara que s'escriu dab l'alfabet latin. Non i a guaire, lo sistèma d'escritura Mandombe qu'ei estat prepausat entà divèrsas lengas africanas, enter eras lo swahili, mes lo son usatge que demora minoritari.
Las letras de l'alfabet utilizadas en swahili que son: a, b, ch, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, ng', o, p, r, s, t, u, v, w, z.
La letra c qu'ei tostemps utilizada dab h. Lo swahili qu'utiliza tanben las combinasons de letras ny, sh, e entaus empronts a l'arabe, las combinasons dh, gh e th.
Las vocalas a, e, i, o, u que's pronóncian respectivament com en occitan a, è, i, ò, o.
La prononciacion de las consonantas qu'ei indicada dens lo tablèu qui s'ensèc:
| Consonanta | Prononciacion (aproximativa) |
| b | com en occitan |
| d | com en occitan |
| f | com en occitan |
| g | com en occitan |
| h | com en occitan gascon |
| j | com en occitan provençau |
| k | com la c de l'occitan causa |
| l | com en occitan |
| m | com en occitan |
| n | com en occitan |
| p | com en occitan |
| r | com en occitan gascon e lengadocian |
| s | com la ss de l'occitan sau |
| t | com en occitan |
| v | com en occitan provençau o lemosin |
| w | com la ww de l'anglés week |
| y | com la y de l'anglés yes |
| z | com la s de l'occitan ase |
L'accent tonic que's plaça quasi tostemps sus l'abansdarrèra sillaba.
[modificar] Gramatica
[modificar] Las classas nominaus
Lo swahili, com las autas lengas bantos, qu'a un ric sistèma de classas nominaus. Tot nom que hè partida d'ua classa, dont lo nombre ei de 14, en comptant separadament las classas de singular e las de plurau.
Los noms que hèn partida de tau o tau classa segon çò qui designan: per exemple, los noms de personas que hèn partida de las classas 1 e 2 (1: singular en m, mw davant vocala; 2: plurau en wa).
-
-
classa(s) camp semantic prefixes singular traduccion plurau traduccion 1, 2 personas m-/mw-, wa- mtu persona watu personas 3, 4 arbes, fòrças naturaus m-/mu-, mi- mti arbe miti arbe 5, 6 grops, aumentatiu Ø/ji-, ma- jicho uelh macho uelhs 7, 8 objèctes fabricats, diminutiu ki-, vi- kisu cotèth visu cotèths 9, 10 animaus, mots emprontats, autes Ø/n-, Ø/n- ndoto saunei ndoto sauneis 11, 10 extension u-, Ø/n- ua barrèra, casau nyua barrèras, casaus 12 noms abstrèits u- utu umanitat 13 infinitius verbaus ku- kupata préner, obtiéner 14 lòc pa- (entà l'acòrd) mahali (sol mot en aquera classa) lòc
-
Atau, los noms mchawi (broish), mfuata (adèpte d'ua religion), mkwao (parent), mwalimu (regent), que hèn partida de la classa 1-2.
Totun, l'evolucion de la lenga (e per ua gran partida los empronts a l'arabe e a las lengas europèas) qu'a hèit que la correspondéncia enter sens e classa nominau ne sia pas mei sistematica.
[modificar] Lo vèrbe
Los vèrbes swahilis qu'an ua estructura morfologica complèxa qui consisteishen en un radicau e divèrs afixes (prefixe(s), infixes e sufixes) qui indican lo subjècte, se i a lòc lo C.O.D.), lo mòde, lo temps, e divèrses nuanças (vèrbes preposicionaus (-andika, escríver, -andikia escríver a quauqu'un, '), vèrbes recipròcs (-andikiana, escrive's)...).
Que i a tanben fòrmas diferentas entà la conjugason afirmativa e la conjugason negativa.
- Ací que son los prefixes qui identifican la persona; que valen entà la classa 1-2 e entaus mots de las autas classas qui designan èstes animats, com paka, "gatto":
| ni- | prumèra persona singular |
| u- | segonda persona singular |
| a- | tresau persona singular |
| tu- | prumèra persona plurau |
| m- | segonda persona plurau |
| wa- | tresau- persona plurau |
Cada classa nominau qu'a los sons pròpis prefixes, definits sonque per la tresau persona deu singular e la tresau persona deu plurau. Per exemple, los noms de la classa 7-8 (qui indican en generau objèctes inanimats) qu'an entà prefixes verbaus ki- (au singular) e vi- (au plurau).
- Un vèrbe swahili qu'a tanben a l'acostumada un infixe temporau; per exemple -na- qu'indica ua accion au present, -li- qu'ei lo prefixe deu passat, e -ta- lo deu futur: wanasoma, "que legen"; walisoma, "que lejón"; watasoma, "que legeràn".
- Lo vèrbe swahili que pot contiéner tanben un infixe indicant lo C.O.D.: dens alituona ("que ns'a vists"), l'infixe -tu- qu'indica lo C.O.D. "nos"; ua fòrma com wanakisoma kitabu ("que legen lo libe") que's descompausa en -wa- (infixe = subjècte: tresau persona deu plurau, animat), -na-- (infixe deu present), ki (infixe = C.O.D. de la classa 7, kitabu), -soma- (radicau verbau). L'indicacion deu C.O.D. dens la fòrma verbau n'ei pas obligatòria, mes segon qu'ei presenta o non que carreja ua nuança de sens: wanakisoma kitabu, "que legen lo libe"; wanasoma kitabu, "que legen un libe".
[modificar] L'acòrd de classa
- Dens lo grop nominau, la classa deu nom qu'ei mercada tanben peus autes mots, adjectiu qualificatiu, adjectiu numerau, demonstratiu...
Ex.: - dab la classa 7-8: kitabu kizuri, "beròi libe"; vitabu vizuri, "beròis libes"; kitabu kimoja, "un (sol) libe"; vitabu viwili, "dus libes"; kitabu kile, "aqueth libe"; vitabu vile, "aqueths libes", vitabu vile vizuri, "aqueths beròis libes".
- dab la classa 1-2: watoto, watoto wadogo, watoto wadogo wale, respectivament "mainatges", "petits mainatges",
- Dens la frasa, lo vèrbe que repren las indicacions de classa deu grop nominau subjècte: watoto wazuri, watoto wazuri wawili, watoto wazuri wawili wanasoma; respectivament "beròis mainatges", "dus beròis mainatges", , "dus beròi mainatges que legen".
[modificar] Los pronoms relatius
Que i a dus tipes de pronoms relatius:
- lo prumèr qu'ei en fèit un simple afixe qui s'insereish dens la fòrma verbau qui introduseish la proposicion relativa. Aqueth afixe que compòrta la marca de classa de "l'antecedent" seguida d'ua o dita "de referéncia"; "l'antecedent" que pòt estar autanplan subjècte com C.O.D. deu vèrbe qui pòrta lo sufixe. La classa 1 qu'a un afixe relatiu irregular de fòrma ye.
-
-
classas afixes 1, 2 ye, o 3, 4 o, yo 5, 6 yo, zo 7, 8 cho, vyo 9, 10 lo, yo 11, 10 o, zo 12 o 14 po
-
Aqueth relatiu ne s'emplega pas dab tots lo temps, mes sonque dab lo present, lo futur e lo perfèit de l'indicatiu (infixes respectius: -na, -ta, -li-. ta que devien taka dens los vèrbes dab sufixe relatiu).
Ex. dab "antecedent" subjècte: Mtoto aliyesoma kitabu, "lo mainatge qui lejó", Watoto waliosoma, "los mainatges qui lejón"; barua iliyokuja jana, "la letra qui receboi ger".
Quan l'antecedent ei C.O.D., qu'ei tostemps determinat ("lo libe qui lejoi"), lo vèrbe que compren donc dejà un infixe qui marca la classa deu C.O.D.. Aqueth infixe que demora quan lo vèrbe e pren l'afixe "relatiu", aqueste que's plaça dirèctament davant l'infixe C.O.D.
Ex.: Mtoto alikisoma kitabu, "Lo mainatge que lejó un libe"; Kitabu alichokisoma mtoto, "Lo libe qui lejó lo mainatge".
[modificar] Istòria
[modificar] Dialèctes
Lo swahili estandard es basat sul kiunguja o dialècte de Zanzibar. Son espandida s'es facha mercés als comerçants arabis, puèi als missionaris e a las administracions colonialas que trobèron en el una aisina de comunicacion eficaça.
[modificar] Quauques mots
[modificar] Ligam extèrne
Un projècte de diccionaris e autas ressorças en linha en swahili
