Vejatz lo contengut

Vallan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vallan
Vallan
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 47° 44′ 44″ N, 3° 32′ 22″ E
Superfícia 11,7 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
226 m
133 m
Geografia politica
Estat França
Region
27
Borgonha Franca Comtat
Departament
89
Iona Armas deu Departament d'Iona
Arrondiment Auxerre
Canton Auxerre-Sud
Intercom
248900532
de l'Auxerrois
Cònsol (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 89580
Còde INSEE 89427

Vallan es una comuna francesa, situada dins lo departament d'Iona e la region de Borgonha.

Partida eissida de l'article francés

Vallan Fa partida de la aglomeracion de Aussèrra, es una municipalitat membre de la Comunitat de la Auxerrois.Situada a mens d'unitat|7|km al sud d'Aussèrra en la vallée del ru de Vallan, sus la rota d'Aussèrra a Nivèrns.

Tèxte originau de l'article francés

Vallan fait partie de l'agglomération d'Auxerre, c'est une commune membre de la Communauté de l’Auxerrois.Située à moins de 7 km au sud d'Auxerre dans la vallée du ru de Vallan, sur la route d'Auxerre à Nevers.

Comunas vesinas

[modificar | modificar lo còdi]
Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
VallanVallan
Comuna amb 2154 abitants (2000)Chevannes (3,5km)
Comuna amb 444 abitants (2000)Jussy (4,3km)
Comuna amb 840 abitants (2000)Villefargeau (4,8km)
Comuna amb 804 abitants (2000)Escamps (5,3km)
Comuna amb 1084 abitants (2000)Augy (5,9km)
Partida eissida de l'article francés

Citada a Modèl:La s- jol nom de "Valens"

Pendent tot la Mièja Edat, las abbayes Sant-Julien e Sant-Germain d'Aussèrra aital coma los sires de Nogueres e la maréchaussée del riu de Beaulche possedissián de tèrras a Valens.

Es cap al mièg de la sègle XIII #que vesèm las Templiers començar a aquerir de bens a Vallan. Se pòt citar, dintre d'autras, las cartas del mes de febrièr 1275 de Jean comte de Joigny[1], #que #far cession d'un ostal environat de fossés, una saussaie e de las vinhas a Fontenelles, en lo Val-Constan, sus la còsta de Val, aital coma dins tèrras situadas a la nautor de Tournan, e a Serain.

A la supression d'aquel òrdre, en 1311, #passar entre las mans de las chevaliers de Sants-Texans de Jerusalem.

Vallan #èsser fòrça convoitée per las siás fonts. N'efièch dempuèi 1495, amb l'acòrdi del senhor de Vallan[2] (fraire Antoine de Bourneil) las aigas de la font de Vallan (la fontaine Naudin) #èsser concédées dins la vila d'Aussèrra e lor caliá alimenter, per conduchas sosterranhas, aquela vila fins en 1882.

Ela dépendit de contunh de Gy-lo Evêque fins a la Revolucion de contunh #venir comuna l'an 1790 e parròquia l'an 1803.

Los nòus captages empreses l'an 1903 a la font de la Douaie alimentent encara partiellement l'aglomeracion auxerroise.

Tèxte originau de l'article francés

Citée au sègle IX sous le nom de "Valens"

Durant tout le Moyen Âge, les abbayes Saint-Julien et Saint-Germain d'Auxerre ainsi que les sires de Noyers et la maréchaussée de la rivière de Beaulche possédaient des terres à Valens.

C'est vers le milieu du sègle XIII que nous voyons les Templiers commencer à acquérir des biens à Vallan. On peut citer, entre autres, les lettres du mois de février 1275 de Jean comte de Joigny[3], qui fit cession d’une maison entourée de fossés, une saussaie et des vignes à Fontenelles, dans le Val-Constan, sur la côte de Vaux, ainsi qu'en terres situées au haut de Tournan, et à Serain.

A la suppression de cet ordre, en 1311, elle passa entre les mains des chevaliers de Saint-Jean de Jérusalem.

Vallan fut très convoitée pour ses sources. En effet dès 1495, avec l'accord du seigneur de Vallan[4] (frère Antoine de Bourneil) les eaux de la source de Vallan (la fontaine Naudin) furent concédées à la ville d'Auxerre et devaient alimenter, par des conduites souterraines, cette ville jusqu'en 1882.

Elle dépendit ensuite de Gy-l'Evêque jusqu'à la Révolution puis devint commune en 1790 et paroisse en 1803.

Les nouveaux captages entrepris en 1903 à la source de la Douaie alimentent encore partiellement l'agglomération auxerroise.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014      
març de 2001 2008      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
179318001806182118311836184118461851
415 538 521 603 626 623 638 660 690
185618611866187218761881188618911896
705 709 719 695 691 676 658 647 613
190119061911192119261931193619461954
593 578 550 499 490 517 466 468 485
196219681975198219901999200620072008
465
510
535
672
694
727
715
713
714
20092010
718
732
708
727
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Luòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Articles connèxes

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]