Ròchaforchaa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Ròchaforchaa
Rochefourchat

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Rochefourchat.jpg
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 35′ 58″ N, 5° 14′ 53″ E
Superfícia 12,74 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 513 m
844 m
600 m
Geografia politica
País Daufinat Armas de Daufinat
Occitània Flag of Occitania (with star).svg
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment
261
Die
Canton
2617
La Motte-Chalancon
Intercom
242600534
du Diois
Cònsol Jean-Baptiste Le Moyne de Martigny
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
1 ab.
Evolucion de la populacion

1 ab.
Densitat 0,08 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Rochefourchartiens (en francés)
Còde postal 26340
Còde INSEE 26274

Ròchaforchaa (Rochefourchat en francés) es una comuna occitana dau Daufinat, situada dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe Ròse Aups.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas vesinas[modificar | modificar la font]

Distanças e posicion relativa
Map pointer black.svgRochefourchat
Comuna amb 18 abitants (2000)Pradelle (3,7km)
Comuna amb 18 abitants (2000)Les Tonils (4,1km)
Comuna amb 31 abitants (2000)Brette (5,2km)
Comuna amb 93 abitants (2000)Crupies (7,6km)


Toponimia[modificar | modificar la font]

Las atestacions ancianas son Rocha Forcha en 1178 (en occitan), Rochaforchat en 1199 (en occitan), Roca acuta en 1236 (en latin), Castrum de rupe acuta en 1284 (en latin), Rupe Turcana en 1389, en latin (cacografia : legir Rupe Furcata), Roche fourcha en 1619 (en francés) [1].

Ròchaforchaa se compausa dau prelatin *rocca, vengut ròcha en nòrd-occitan, sovent traduït rupes en latin, qu'a lo sens de « montanha » o de « puèg », puèi de « chastèu bastit sus aqueu puèg », puèi de « chastèu » en general, e de l'adjectiu forchaa, varianta vivaroalpenca de forchada/forcada, del latin furcata, « brancharua, que se despartís en doás branchas » [2],[3].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2020 Jean-Baptiste Le Moyne de Martigny sense etiqueta avocat
1983 2008 Jeanne Isoard divèrs esquèrra  
2008        
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1, totala: 1
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
220 178 221 180 159 196 187 179 145
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
159 149 170 150 151 128 125 112 92
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
89 94 64 52 40 38 36 31 22
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
14
6
2
3
2
1
1
1
1
1
2009 2010
1
1
1
1
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2013 : 1 abitant (0,08 ab/km²)

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Justin Brun-Durand, Dictionnaire topographique de la France, département de la Drôme : comprenant les noms de lieux anciens et modernes, rédigé sous les auspices de la société d'archéologie et de statistique de la Drôme, publié par ordre du ministre de l'Instruction publique et sous la direction du comité des travaux historiques, Paris, editor Imprimerie nationale, 1891, format in-4°, 502 paginas, pagina 311, legir en linha =http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392934/f397.image}}
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984
  3. Ernèst Negre, Toponymie générale de la France lire en ligne