Dieulofet
![]() |
Vila d'Occitània | ![]() |
Dieulofet | ||
---|---|---|
Tor dau relòtge | ||
| ||
| ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 44° 31′ 27″ N, 5° 03′ 59″ E | |
Superfícia | 27,42 km² | |
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
969 m 379 m 323 m | |
Geografia politica | ||
País | Daufinat ![]() ![]() | |
Estat | ![]() | |
Region 84 |
Auvèrnhe Ròse Aups | |
Departament 26 |
Droma ![]() | |
Arrondiment 262 |
Niom | |
Canton 2610 |
Dieulofet (Capluòc) | |
Intercom 242600492 |
du Pays de Dieulefit | |
Cònsol | Christine Priotto (2008-2014) | |
Geografia umana | ||
Populacion Populacion totala (2019) |
3 239 ab. 3 375 ab. | |
Densitat | 111,09 ab./km² | |
Autras informacions | ||
Còde postal | 26220 | |
Còde INSEE | 26114 |
Dieulofet (Dieulefit en francés) es una comuna occitana dau Daufinat, situaa dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe Ròse Aups.
Geografia[modificar | modificar la font]
Dieulofet es situat a aperaquí 30 quilomètres de Montelaimar, 70 quilomètres de Valença e 170 quilomètres de Lion, Grenòble, Marselha e Montpelhièr.
Istòria[modificar | modificar la font]
- Sègle VIIIen: razzias daus sarrasins.
- Sègle XIIIen: fèu daus comtes de Valentinés.
- Sègle XVen: desvolopament de l'indústria dau textil.
- Sègle XIXen: Dieulofet e Vauriàs an pas pas l'electricitat en 1888. Per facilitar l'artesanat e l'indústria locala (terralha e cartonariá), aquelas doas vilas decidisson l'implantacion d'una fabrica electrica. Foguèt Les, un riu que raja a 5 quilomètres de Dieulofet, que foguèt causit per porgir la fòrça idrolica. En abril de la meteissa annada, la societat Lombard-Gerin e Cie, de Lion, foguèt encargada de l'esclairatge de las doas vilas. Per aquò far, crompèt un ancian molin a Becòna per fin d'implantar una fabrica.
La fabrica de Becòna aviá utilizat l'infrastructura del molin que lo canal de derivacion drenava l'aiga dins una sèrva de 13000 m3 , en crear aital una casuda d'una nautor de 25 mètres. çò que permetiá d' accionar doas turbinas d'una poténcia de 45 kW que viravan a 180 tr/min. Èran connectatadas a una linha electrica, una per Dieulofet, l'autre per Vauriàs.
- Sègle XXen: Entre 1940 e 1944 gaireben 1 500 josieus (mainats e adultas) trobèron refugi a Dieulofet a l'iniciativa de Marguerite Soubeyran e Catherine Krafft (fondatrises de l'escòla de Beauvallon). A partir de genièr de 1943, Marguerite Soubeyran organiza la resisténcia armada en acampant los refractaris au STO que Jeanne Barnier, secretària de Comuna, dotava de fals papièrs[1]Set de sos abitants son reconeguts coma Justs entre las nacions.
Administracion[modificar | modificar la font]
Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]
Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]
- Ernèst Chalamèl, terralhièr de Dieulofet, felibre e mestre en gai saber. Escriguèt "ma Glena" publicat en 1925