Bernay (Eure)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Bernay
Bernay
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ancian abitatge abbatial (final de la sègle XVI).
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 05′ 22″ N, 0° 35′ 57″ E
Superfícia 24,03 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
173 m
87 m
Geografia politica
Region istorica Normandia Armas de Normandia
Estat França
Region
28
Normandia
Departament
27
EureBlason d'Eure
Arrondiment Bernay (Chef lieu)
Canton Canton de
Intercom
242700581
de Bernay et ses environs
Cònsol Hervé Maurey (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 27300
Còde INSEE 27056

Bernay es una comuna normanda, situada dins lo departament d'Eure e la region de la Nauta Normandia.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés
La Charentonne a Bernay

La municipalitat de Bernay se situa en l'oèst del departament de l'Eure, a una cinquantena de quilomètres de la prefectura Évreux.

La vila se tròba al limit del País de Ouche e del Lieuvin.

Sus lo sieu territòri flueixen la Charentonne, un afluent de la Risle, e lo Cosnier.

Tèxte originau de l'article francés
La Charentonne à Bernay

La commune de Bernay se situe dans l'ouest du département de l'Eure, à une cinquantaine de kilomètres de la préfecture Évreux.

La ville se trouve à la limite du Pays d'Ouche et du Lieuvin.

Sur son territoire coulent la Charentonne, un affluent de la Risle, et le Cosnier.

Partida eissida de l'article catalan

La comuna de Bernay se tròba a l'oèst del departament de l'Eure, a una cinquantena de quilomètres de la prefactura de Évreux.

La vila se tròba al limit del País de Ouche e de Lieuvin.

Sus lo sieu territòri discorren la Charentonne, un afluent de la Risle, e lo Cosnier.

Tèxte originau de l'article catalan

La comuna de Bernay es troba a l'oest del departament de l'Eure, a una cinquantena de quilòmetres de la prefactura d'Évreux.

La vila es troba al límit del País d'Ouche i de Lieuvin.

Sobre el seu territori discorren la Charentonne, un afluent de la Risle, i el Cosnier.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés
Fichièr:Abbatiale La nòstra-Madama de Bernay (Eure), la nef 1.jpg
La nef de la glèisa abbatiale La nòstra-Madama de Bernay

Dintre 996 e 1008, lo pòrti de Normandie, Richard II, ofrís aquela region en dot a la siá esposa, Judith de Bretanha, #que fonda sulpic una abbaye bénédictine : lo abbaye La nòstra-Madama. Los fraires condicionan lo luòc per trabalhs hydrauliques importants : assainissement, molins, pêcheries… e lo bastiment d'una abbatiale #que demòra un joyau del estructura romane normande. Per cobrir los còstes e assegurar la siá defensa, cedisson una part de la siá proprietat en 1048.

L'activitat comerciala testificada dempuèi 1198 pren lo sieu essor sus l'ais principal de la vila. L'indústria del llençol es réputée[1], los fièras son nombrosas (la Fièra Fleurie al moment dels Rameaux n'es un remembre), en rason de la diversité e de l'abondància dels produchs agricòlas de la region. Bernay Ven d'en un autre luòc un immens mercat cada dissabte. La vénération de La nòstra-Madama de la Cosedura dempuèi lo sègle xiii, es a l'origina de pelegrinatges importanta #qu'atrason las multituds de tota la Normandie ; lo pelegrinatge marial diocésain a totjorn luòc cada Diluns de Pentecôte.

Al cors del sègle xix, d'importantas disposicions de voirie modernizan la vila, e l'evolucion de l'estructura industriala s'orienta cap al pourtour de la vila. Aquel desvolopament contunharà al cors del sègle darrièr, amb l'arribada de nòvas indústrias e l'estenduda considerabla de Bernay sus las coteaux surplombant lo centre tradicional, #lo que a sabut demorar fisèl a las siás originas.

En lo moment de la Segonda Guèrra mondiala, la vila escapa a las bombardements canadiens d'agost 1944 en rason d'una épaisse rusca nuageuse, en preservant aital lo centre istoric. Mas per endavant, lo 24 de julhet, divèrses ostals avoisinant l'estacion aguèron destruit en lo moment de las bombardements aliats, #que l'Otèl de la Crotz Blanca, la una de las mai ancianas auberges de la vila. Se dénombra de nombrosas victimas.

Tèxte originau de l'article francés
La nef de l'église abbatiale Notre-Dame de Bernay

Entre 996 et 1008, le duc de Normandie, Richard II, offre cette région en dot à son épouse, Judith de Bretagne, qui fonde aussitôt une abbaye bénédictine : l'abbaye Notre-Dame. Les moines aménagent le site par des travaux hydrauliques importants : assainissement, moulins, pêcheries… et la construction d'une abbatiale qui reste un joyau de l'architecture romane normande. Pour couvrir les frais et assurer leur défense, ils cèdent une partie de leur propriété en 1048.

L'activité commerciale attestée dès 1198 prend son essor sur l'axe principal de la ville. L'industrie du drap est réputée[2], les foires sont nombreuses (la Foire Fleurie au moment des Rameaux en est un souvenir), en raison de la diversité et de l'abondance des produits agricoles de la région. Bernay devient d'ailleurs un immense marché chaque samedi. La vénération de Notre-Dame de la Couture dès le sègle xiii, est à l'origine de pèlerinages importants qui attirent les foules de toute la Normandie ; le pèlerinage marial diocésain a toujours lieu chaque Lundi de Pentecôte.

Au cours du sègle xix, d'importants aménagements de voirie modernisent la ville, et l'évolution de la structure industrielle s'oriente vers le pourtour de la cité. Ce développement continuera au cours du siècle dernier, avec l'arrivée de nouvelles industries et l'extension considérable de Bernay sur les coteaux surplombant le centre traditionnel, lequel a su rester fidèle à ses origines.

Lors de la Seconde Guerre mondiale, la ville échappe aux bombardements canadiens d'août 1944 en raison d'une épaisse couche nuageuse, préservant ainsi le centre historique. Mais auparavant, le 24 juillet, plusieurs maisons avoisinant la gare furent détruites lors des bombardements alliés, dont l’Hôtel de la Croix Blanche, l'une des plus anciennes auberges de la ville. On dénombra de nombreuses victimes.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Hervé Maurey    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
5 705 6 271 6 521 6 332 6 605 7 244 6 871 7 512 7 362

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
7 237 7 566 7 510 7 281 7 643 7 989 8 310 8 016 7 966

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
8 159 8 115 7 883 7 440 7 587 7 700 7 783 8 174 8 798

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
9 349
10 009
10 539
10 548
10 582
11 024
10 635
10 434
10 480
2009 2010
10 285
10 857
10 449
11 000
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. http://books.google.fr/books?id=J3kUAQAAMAAJ&pg=PAN512 Cartas brevets de Louis XI, Tors, lo 11 de novembre de 1479, Cartas en relacion amb los vendeires drapiers
  2. http://books.google.fr/books?id=j3kUAQAAMAAJ&pg=PA512 Lettres patentes de Louis XI, Tours, le 11 novembre 1479, Lettres concernant les marchands drapiers