Aingeray

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Aingeray
Aingeray
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 44′ 23″ N, 6° 00′ 09″ E
Superfícia 12,79 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
289 m
192 m
Geografia politica
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
54
Meurthe e Mosèla Armas de Meurthe e Mosèla
Arrondiment Toul
Canton Toul-Nord
Intercom
245400858
du Massif de Haye
Cònsol André Fontaine (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 54460
Còde INSEE 54007

Aingeray es una comuna francesa, situada dins lo departament de Meurthe e Mosèla e la region de Lorena.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
AingerayAingeray
Comuna amb 361 abitants (2000)Jaillon (3,2km)
Comuna amb 5864 abitants (2000)Liverdun (4,8km)
Comuna amb 287 abitants (2000)Francheville (5,2km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Origina del nom : Angeriacum, d'Angerios (nom de persona gauloise) + suffixe -iacum (en designant la appartenance d'un domeni a un òme). L'existéncia d'una granja mérovingienne es cèrta.

  • Los noms successius de la comuna :

Angeriaca villa (923) Ecclesia in Angeliaco (965) Angery (976) Angeriacum (1050) Engerey (1492) Angerey (1516) Aingerey-lez-Gondreville (1565) Angeray (1594) Aingery (1719)

  • Per actes de sorcellerie, tres personas aguèron executat, una femna nomenada Claudon Oudenot e un pâtre Nicolas Gengoulphe en 1608 e una autra femna Méline, veusa de Nicolas Gérard, en 1615.
  • En 1630, la peste regnava als environs de Nancy e en los environs. La peste pena tanben pendent sièis mes a Aingeray (e probablament a Malzey) e i #far morir 32 personas[1].

Situat a una llegua un tèrç a l'èst de Toul

Tèxte originau de l'article francés

Origine du nom : Angeriacum, d'Angerios (nom de personne gauloise) + suffixe -iacum (désignant l'appartenance d'un domaine à un homme). L'existence d'une ferme mérovingienne est certaine.

  • Les noms successifs de la commune :

Angeriaca villa (923) Ecclesia in Angeliaco (965) Angery (976) Angeriacum (1050) Engerey (1492) Angerey (1516) Aingerey-lez-Gondreville (1565) Angeray (1594) Aingery (1719)

  • Pour actes de sorcellerie, trois personnes furent exécutées, une femme nommée Claudon Oudenot et un pâtre Nicolas Gengoulphe en 1608 et une autre femme Méline, veuve de Nicolas Gérard, en 1615.
  • En 1630, la peste régnait aux environs de Nancy et dans les environs. La peste sévit aussi durant six mois à Aingeray (et probablement à Malzey) et y fit mourir 32 personnes[2].
  • Situé à une lieue un tiers à l'est de Toul
  • Graves dommages au cours de la Seconde Guerre mondiale.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 André Fontaine    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
365 365 383 399 446 429 440 480 690

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
518 482 - 488 484 466 466 461 405

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
382 364 441 520 657 451 414 321 370

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
389
397
398
417
585
638
600
587
573
2009 2010
559
569
544
553
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Bulletin de Societat de geografia de l'Èst (1894), pagina 8.
  2. Bulletin de Société de géographie de l'Est (1894), page 8.