Sent Mèrd la Bruelha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Sent Mèrd la Bruelha
Saint-Merd-la-Breuille

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Defautoc.png
Blason ville fr Saint Merd la Breuille (23).svg
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 45° 44′ 38″ N, 2° 25′ 53″ E
Superfícia 40,19 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
846 m
780 m
717 m
Geografia politica
Estat Bandièra de França França
Region
75
Nòva Aquitània BlasonNouvelleAquitaine.svg
Departament
23
Cruesa Armas deu Departament de Cruesa
Arrondiment
231
Lo Buçon
Canton
2312
La Courtine
Intercom
242320075
des Sources de la Creuse
Cònsol Guy Faugeron
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
190 ab.
Evolucion de la populacion

195 ab.
Densitat 4,73 ab./km²
Autras informacions
Còde INSEE 23221

Sent Mèrd la Bruelha (oficialament en francés Saint-Merd-la-Breuille) es una comuna occitana, situada dins lo departament de Cruesa e la region de Nòva Aquitània.

Geografia[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

Sent Mèrd (atestacion Sanctus Medardus, en latin, au segle XIV) es un agiotoponime : 'quò's un nom de luec que fa referéncia a un nom de sent. S'agís de Sanctus Medardus (456 - 8 de junh 545), avesque de Noyon en Picardia (França), dont lo nom ven dau germanic Math-hard[1]. En occitan, a part en Gasconha occidentala e meridionala que consèrva inalterat lo -d- intervocalic, Medard es una fòrma sabenta. Una de las fòrmas occitanas d'origina populara (per evolucion normala) es Mesard (-d- intervocalic > -z-, grafiat -s-), coma a Sent Mesard, mas pus au nòrd -z- intervocalica dispareis, çò que dona Meard e, per evitament de l'iatus, Merd, Mèrd, Miard, etc. En francés, la fòrma populara es normalament Mar(d) (grafiat Mard, Mars, Marc).

La Bruelha sembla la femenizacion (interpretacion personala) de Lo Bruelh, que seriá un pitit bòsc, (eventualament) environat d'un mur o d'una gòrça (un randau, un plais, una brò, una boissonada...); lo mot es d'origina celtica (*brogilu-), vengut bròlh en occitan ancian [2], puei diftongat en bruelh o bruèlh. Per interpretar 'quela feminizacion, i a lo cas de la comuna francesa de La Breille-les-Pins (Maine-et-Loire), atestada en latin en 1142-1146 jos la fòrma de silva Brolia, que Brolia i sembla un adjectiu.

NB. I a un maine nommat La Bruelha, a 2 o 3 km au nòrd-est dau borg. La fòrma corrècta dau nom de la comuna seriá pas Sent Mèrd e la Bruelha ?

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2001 2020 Guy Faugeron PS  
març de 1995 2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 190, totala: 195
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 235 1 087 824 1 276 1 235 1 266 1 163 1 284 1 249

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 232 1 087 1 104 1 077 1 080 1 033 1 046 1 077 1 128

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 135 1 035 1 051 905 813 740 719 648 538

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
461
416
330
271
238
238
215
212
208
212
2009 2010
205
209
204
209
{{{2 014}}}
{{{2 014tot}}}
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2013 : 190 abitants (4,7 ab/km²)

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, Paris, reedicion 1984
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, Paris, reedicion 1984