Furçac (Sent Estefe)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Furçac
Saint-Étienne-de-Fursac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
05m03-20 247.JPG
La glèisa de Furçac.
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 46° 08′ 45″ N, 1° 30′ 48″ E
Superfícia 31,7 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
471 m
340 m
316 m
Geografia politica
Estat Bandièra de França França
Region
75
Nòva Aquitània BlasonNouvelleAquitaine.svg
Departament
23
Cruesa Armas deu Departament de Cruesa
Arrondiment
232
Garait
Canton
2318
Le Grand-Bourg
Intercom
242320000
de Bénévent Grand Bourg
Cònsol Michel Monnet
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
793 ab.
Evolucion de la populacion

814 ab.
Densitat 25,02 ab./km²
Autras informacions
Còde INSEE 23192

Furçac (Sent Estefe) (oficialament en francés Saint-Étienne-de-Fursac) es una comuna occitana situada dins lo departament de Cruesa e la region de Lemosin.

Geografia[modificar | modificar la font]

Toponimia[modificar | modificar la font]

I a divèrsas atestacions ancianas per Sent Estefe de Fursac :

  • Ferruciaco, Ferrucia, Firruciac (monedas, sègle VII);
  • Vicaria Firciacense (charta de l'an 960),
  • Ecclesia sancti Stephani de Furciaco (cartulari de Benavent, vèrs 1090);
  • Parrochia Sancti Stephani de Fursac (acte de 1250);
  • Parrochia Furciaci-inferioris (colleccion Gaignières, tòme 186, p. 123, 1264);
  • Ecclesia beati Stephani de Fursat (cartulari O. Domina, p. 70 vo, archius de la Nauta Vinhana, 1292);
  • Burgus de Fursaco (Pierre d'Hozier, registre III, genealogia de Chamboran(t), p. 42, 1457);
  • Fursac (registre de Guarin, 1539-1542).

Pendent la Revolucion, la comuna portèt, de prairial de l'an II à pluviôse de l'an IV, lo nom de Fursac-Libre [1] puei, de nivôse de l'an IV a fructidor de l'an IV, lo de Le Bas-Fursac [2].

Las etimologias fantasiosas an pas mancat e an sistematicament negligit las atestacions pus ancianas, las del sègle VII. Segon l'abat Louis Dubreuil, Fursac tira son etimologia de Forum sacrum > Forsac > Fursac, es a dire luec sacrat, vila santa, çò qu'indicava que Furçac èra un centre de devocion. Una autra suggestion pretend que Fursac (fursa) ven de fur (« direccion » en germanic) e sa (« ciutat ») siá la ciutat de las direccions (7 direccions a Furçac)...

Es pus rasonable de creire qu'es coma los autres noms en -ac, format d'un nom de propietari gallo-roman e dau sufixe celtic -*ako, latinizat en -acum. Adara, demòra a trobar lo nom de persona.

Las tres atestacions dau sègle VII fan pensar aus divèrs Ferruçac : Ferruçac (Naut Léger), Ferruçac (Tarn e Garona), un autre prèp de Sent Maurin (Òut e Garona). Lo nom s'explica per Ferucius o Ferrucius segon Dauzat e Rostaing [3], a prepaus dau vilatge dau Naut Léger, per Ferrucius segon Paul Burgan e André Lafon [4], a prepaus del vilatge de la comuna de Recacòrn, per Ferruntius segon Ernèst Negre e los Féniés [5] per lo mesme vilatge. Lo passatge de *Ferruçac a Furçac se pòt explicar de doás faiçons :

  • *Ferruçac > *Firruçac > *Firçac > Furçac (veire las atestacions Firruciac e Vicaria Firciacense);
  • *Ferruçac > *Fruçac > Furçac (metatèsi de -r-); mas la prumièra explicacion es pus simpla e s'apieja sus las fòrmas ancianas.

La grafia Fursat de 1292 mòstra que la finala -ac fuguèt modificada en -at (t es una oclusiva sorda coma c), abans l'amudiment de la consonanta. I a plan de comunas lemosinas o auvernhassas que lor nom oficial es en -at, eretièr de -acum. Se tròba enquera d'exemples de noms en -ac prononciats -at en Gironda, Òlt e Garona, etc. Es pas impossible que l'usatge daus gentilicis formats dau nom del vilatge + s aja contribuït a la confusion de las oclusivas : un nom en -ac dona un gentilici en -acs articulat coma -ats, çò que fariá eventualament supausar que la finala del nom del vilatge es -at.

Sent Estefe vòu dire que l'egleisa es dedicada a aqueu sent. La varianta Estefe o Estèfe es sabenta per çò qu'es de la transcripcion en -f- dau -ph- grèc, la varianta Esteve o Estève es d'evolucion populara. Logicament, Esteve se tròba dins los patronimes, eretiers de pitits noms, e Estefe puslèu dins los noms d'egleisa, e après, de vilatges.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1989 2001      
2001 2008 Elie Malty   retirat de la SNCF
2008 2020 Michel Monnet   retirat de la gendarmariá
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 793, totala: 814
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 528 1 576 1 540 1 647 1 843 1 950 1 945 2 015 2 051
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 998 2 029 2 140 2 117 2 170 2 294 2 380 2 339 2 343
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 227 2 067 1 968 1 789 1 630 1 577 1 528 1 416 1 295
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 248
1 084
882
904
843
816
842
845
849
862
2009 2010
848
861
847
862
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2013 : 793 abitants
  • en 1825, Sent Estefe absorbís la comuna de Paulhac.

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Archives départementales de la Creuse, p.24 à 45
  2. Archives départementales de la Creuse, p.45 à 50
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, p. 287, reedicion Librairie Guénégaud, 1984
  4. Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 237
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié et Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, p. 121, Edicions Sud-Ouest, novembre 2007