Furçac (Sent Peir)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Furçac (Sent Peir)
Saint-Pierre-de-Fursac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
09m03-15 002.JPG
La glèisa de Furçac.
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 46° 08′ 56″ N, 1° 30′ 47″ E
Superfícia 27,33 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
431 m
322 m
315 m
Geografia politica
Estat Bandièra de França França
Region
75
Nòva Aquitània BlasonNouvelleAquitaine.svg
Departament
23
Cruesa Armas deu Departament de Cruesa
Arrondiment
232
Garait
Canton
2318
Le Grand-Bourg
Intercom
242320000
de Bénévent Grand Bourg
Cònsol Thierry Dufour
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
768 ab.
Evolucion de la populacion

796 ab.
Densitat 28,1 ab./km²
Autras informacions
Còde INSEE 23231

Furçac (Sent Peir) (oficialament en francés Saint-Pierre-de-Fursac) es una comuna occitana, situada dins lo departament de Cruesa e la region de Aquitània Lemosin Peitau e Charantas.

Geografia[modificar | modificar la font]

{...}}

Toponimia[modificar | modificar la font]

Sent Peir es l'evolucion normala en occitan (de l'oèst : gascon, lemosin, agenés...) de Sanctus Petrus (l'apòstre). Pus a l'èst, se ditz Sent (sant) Peire (Pèire).

Per Furçac, l'exemple dau vilatge besson, Furçac (Sent Estefe) pòt servir.

I a divèrsas atestacions ancianas per Sent Estefe de Fursac :

  • Ferruciaco, Ferrucia, Firruciac (monedas, sègle VII);
  • Vicaria Firciacense (charta de l'an 960),
  • Ecclesia sancti Stephani de Furciaco (cartulari de Benavent, vèrs 1090);
  • Parrochia Sancti Stephani de Fursac (acte de 1250);
  • Parrochia Furciaci-inferioris (colleccion Gaignières, tòme 186, p. 123, 1264);
  • Ecclesia beati Stephani de Fursat (cartulari O. Domina, p. 70 vo, archius de la Nauta Vinhana, 1292);
  • Burgus de Fursaco (Pierre d'Hozier, registre III, genealogia de Chamboran(t), p. 42, 1457);
  • Fursac (registre de Guarin, 1539-1542).

Pendent la Revolucion, la comuna de (Sent Peir de) Furçac portèt oficialament, de nivôse de l'an II à vendémiaire de l'an V, lo nom de Fursac-Libre [1].

Las etimologias fantasiosas an pas mancat e an sistematicament negligit las atestacions pus ancianas, las del sègle VII. Segon l'abat Louis Dubreuil, Fursac tira son etimologia de Forum sacrum > Forsac > Fursac, es a dire luec sacrat, vila santa, çò qu'indicava que Furçac èra un centre de devocion. Una autra suggestion pretend que Fursac (fursa) ven de fur (« direccion » en germanic) e sa (« ciutat ») siá la ciutat de las direccions (7 direccions a Furçac)...

Es pus rasonable de creire qu'es coma los autres noms en -ac, format d'un nom de propietari gallo-roman e dau sufixe celtic -*ako, latinizat en -acum. Adara, demòra a trobar lo nom de persona.

Las tres atestacions dau sègle VII fan pensar aus divèrs Ferruçac : Ferruçac (Naut Léger), Ferruçac (Tarn e Garona), un autre près de Sent Maurin (Òut e Garona). Lo nom s'explica per Ferucius o Ferrucius segon Dauzat e Rostaing [2], a prepaus dau vilatge dau Naut Léger, per Ferrucius segon Paul Burgan e André Lafon [3], a prepaus del vilatge de la comuna de Recacòrn, per Ferruntius segon Ernèst Negre e los Féniés [4] per lo mesme vilatge. Lo passatge de *Ferruçac a Furçac se pòt explicar de doás faiçons :

  • *Ferruçac > *Firruçac > *Firçac > Furçac (veire las atestacions Firruciac e Vicaria Firciacense);
  • *Ferruçac > *Fruçac > Furçac (metatèsi de -r-); mas la prumièra explicacion es pus simpla e s'apieja sus las fòrmas ancianas.

La grafia Fursat de 1292 mòstra que la finala -ac fuguèt modificada en -at (t es una oclusiva sorda coma c), abans l'amudiment de la consonanta. I a plan de comunas lemosinas o auvernhassas que lor nom oficial es en -at, eretièr de -acum. Se tròba enquera d'exemples de noms en -ac prononciats -at en Gironda, Òlt e Garona, etc. Es pas impossible que l'usatge daus gentilicis formats dau nom del vilatge + s aja contribuït a la confusion de las oclusivas : un nom en -ac dona un gentilici en -acs articulat coma -ats, çò que fariá eventualament supausar que la finala del nom del vilatge es -at.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2001 2008      
2008 2014 Thierry Dufour    
2014 2020 Thierry Dufour    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 768, totala: 796
Picto infobox character.png


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
808
810
813
839
2009 2010
807
832
794
822
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

La comuna de Furçac.

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Archives départementales de la Creuse, p.|10 à 52
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, p. 287, reedicion Librairie Guénégaud, 1984
  3. Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 237
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié et Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, p. 121, Edicions Sud-Ouest, novembre 2007