Furçac (Sent Peir)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Flag of Occitania.png Vilatge d’Occitània Blason Languedoc.svg

Furçac (Sent Peir)
Saint-Pierre-de-Fursac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
09m03-15 002.JPG
La glèisa de Furçac.
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 46° 08′ 56″ N 1° 30′ 47″ E / 46.1488888889, 1.51305555556 / 46.1488888889; 1.51305555556
Superfícia 27,33 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
431 m
322 m
315 m
Geografia politica
Estat França Flag of France.svg
Region
75
Nòva Aquitània
Departament
23
Cruesa Armas deu Departament de Cruesa
Arrondiment
232
Gairat
Canton
2318
Le Grand-Bourg
Intercom
242320000
de Bénévent Grand Bourg
Cònsol Thierry Dufour (2014-2020)
Geografia umana
Autras informacions
Còde INSEE 23231

Furçac (Sent Peir) (oficialament en francés Saint-Pierre-de-Fursac) es una comuna occitana, situada dins lo departament de Cruesa e la region de Aquitània Lemosin Peitau e Charantas.

Geografia[modificar | modificar la font]

{...}}

Toponimia[modificar | modificar la font]

Sent Peir es l'evolucion normala en occitan (de l'oèst : gascon, lemosin, agenés...) de Sanctus Petrus (l'apòstre). Pus a l'èst, se ditz Sent (sant) Peire (Pèire).

Per Furçac, l'exemple dau vilatge besson, Furçac (Sent Estefe) pòt servir.

I a divèrsas atestacions ancianas per Sent Estefe de Fursac :

  • Ferruciaco, Ferrucia, Firruciac (monedas, sègle VII);
  • Vicaria Firciacense (charta de l'an 960),
  • Ecclesia sancti Stephani de Furciaco (cartulari de Benavent, vèrs 1090);
  • Parrochia Sancti Stephani de Fursac (acte de 1250);
  • Parrochia Furciaci-inferioris (colleccion Gaignières, tòme 186, p. 123, 1264);
  • Ecclesia beati Stephani de Fursat (cartulari O. Domina, p. 70 vo, archius de la Nauta Vinhana, 1292);
  • Burgus de Fursaco (Pierre d'Hozier, registre III, genealogia de Chamboran(t), p. 42, 1457);
  • Fursac (registre de Guarin, 1539-1542).

Pendent la Revolucion, la comuna de (Sent Peir de) Furçac portèt oficialament, de nivôse de l'an II à vendémiaire de l'an V, lo nom de Fursac-Libre [1].

Las etimologias fantasiosas an pas mancat e an sistematicament negligit las atestacions pus ancianas, las del sègle VII. Segon l'abat Louis Dubreuil, Fursac tira son etimologia de Forum sacrum > Forsac > Fursac, es a dire luec sacrat, vila santa, çò qu'indicava que Furçac èra un centre de devocion. Una autra suggestion pretend que Fursac (fursa) ven de fur (« direccion » en germanic) e sa (« ciutat ») siá la ciutat de las direccions (7 direccions a Furçac)...

Es pus rasonable de creire qu'es coma los autres noms en -ac, format d'un nom de propietari gallo-roman e dau sufixe celtic -*ako, latinizat en -acum. Adara, demòra a trobar lo nom de persona.

Las tres atestacions dau sègle VII fan pensar aus divèrs Ferruçac : Ferruçac (Naut Léger), Ferruçac (Tarn e Garona), un autre près de Sent Maurin (Òut e Garona). Lo nom s'explica per Ferucius o Ferrucius segon Dauzat e Rostaing [2], a prepaus dau vilatge dau Naut Léger, per Ferrucius segon Paul Burgan e André Lafon [3], a prepaus del vilatge de la comuna de Recacòrn, per Ferruntius segon Ernèst Negre e los Féniés [4] per lo mesme vilatge. Lo passatge de *Ferruçac a Furçac se pòt explicar de doás faiçons :

  • *Ferruçac > *Firruçac > *Firçac > Furçac (veire las atestacions Firruciac e Vicaria Firciacense);
  • *Ferruçac > *Fruçac > Furçac (metatèsi de -r-); mas la prumièra explicacion es pus simpla e s'apieja sus las fòrmas ancianas.

La grafia Fursat de 1292 mòstra que la finala -ac fuguèt modificada en -at (t es una oclusiva sorda coma c), abans l'amudiment de la consonanta. I a plan de comunas lemosinas o auvernhassas que lor nom oficial es en -at, eretièr de -acum. Se tròba enquera d'exemples de noms en -ac prononciats -at en Gironda, Òlt e Garona, etc. Es pas impossible que l'usatge daus gentilicis formats dau nom del vilatge + s aja contribuït a la confusion de las oclusivas : un nom en -ac dona un gentilici en -acs articulat coma -ats, çò que fariá eventualament supausar que la finala del nom del vilatge es -at.

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2001 2008      
2008 2014 Thierry Dufour    
2014 2020 Thierry Dufour    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 Donadas
d · m
 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
Picto infobox character.png


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
808
810
813
839
2009 2010
807
832
794
822
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

La comuna de Furçac.

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Archives départementales de la Creuse, p.|10 à 52
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, p. 287, reedicion Librairie Guénégaud, 1984
  3. Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 237
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié et Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, p. 121, Edicions Sud-Ouest, novembre 2007