Vejatz lo contengut

Furçac (Sent Peir)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Furçac (Sent Peir)
Saint-Pierre-de-Fursac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Sent Pèir de Furçac.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 46° 08′ 56″ N, 1° 30′ 47″ E
Superfícia 27,33 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
431 m
322 m
315 m
Geografia politica
País  Lemosin
Parçan País de La Sostrana[1]
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novela Aquitània
Departament
23
Cruesa Armas deu Departament de Cruesa
Arrondiment
232
Garait
Canton
2318
Le Grand-Bourg
Intercom
242320000
de Bénévent Grand Bourg
Cònsol Thierry Dufour
(2014-2020)
Geografia umana
Densitat 28,1 ab./km²
Autras informacions
Còde INSEE 23231
Pels articles omonims, vejatz Furçac (omonimia).

Furçac (Sent Peir) (Saint-Pierre-de-Fursac en francés) es una anciana comuna occitana de Marcha, en Lemosin, situada dins lo departament de Cruesa e la region de Novela Aquitània, ancianament de Lemosin. Dempuei lo 1er de genier 2017, es comuna delegada de la comuna novela de Furçac.

Los borgs de Sent Peir de Furçac e de Sent Estefe de Furçac fòrman una sola aglomeracion. Dempuei 2017, las doas comunas son fusionadas.

Las atestcions ancianas son, per luec:

  • Furçac (Sent Peir) - Ecclesia sancti Petri de Furciaco vers 1125; Vicus qui dicitur Fursacus au segle XII; Ad mansuram de Vader (pour Brider) … in tota decima sua parrochia de Furssac en 1253; Capellanus sancti Petri de Fursac au segle XIV; La parr. de S. Pierre de Furssac en 1346; Sur les mas de Trepschassou de la paroche de Saint Pierre de Fursac … sur les tenues et biens de Nic… en 1403; Burgus de Fursaco en 1457; Saint-Pierre-de-Fursac en 1539; Pierre de Fursac (St) en 1844; Saint-Pierre-de-Fursac en 1882[2].

Sent Peir o -Pèir es l'evolucion normala en occitan de l'oèst (gascon, lemosin, agenés...) de Sanctus Petrus (l'apòstre). Pus a l'èst, se ditz Sent (sant) Peire (Pèire).

Per Furçac, l'exemple dau vilatge besson, Furçac (Sent Estefe) pòt servir.

I a divèrsas atestacions ancianas per Sent Estefe de Fursac :

  • Ferruciaco, Ferrucia, Firruciac (monedas, sègle VII);
  • Vicaria Firciacense (charta de l'an 960),
  • Ecclesia sancti Stephani de Furciaco (cartulari de Benavent, vèrs 1090);
  • Parrochia Sancti Stephani de Fursac (acte de 1250);
  • Parrochia Furciaci-inferioris (colleccion Gaignières, tòme 186, p. 123, 1264);
  • Ecclesia beati Stephani de Fursat (cartulari O. Domina, p. 70 vo, archius de la Nauta Vinhana, 1292);
  • Burgus de Fursaco (Pierre d'Hozier, registre III, genealogia de Chamboran(t), p. 42, 1457);
  • Fursac (registre de Guarin, 1539-1542).

Pendent la Revolucion, la comuna de (Sent Peir de) Furçac portèt oficialament, de nivôse de l'an II à vendémiaire de l'an V, lo nom de Fursac-Libre [3].

Las etimologias fantasiosas an pas mancat e an sistematicament negligit las atestacions pus ancianas, las del sègle VII. Segon l'abat Louis Dubreuil, Fursac tira son etimologia de Forum sacrum > Forsac > Fursac, es a dire luec sacrat, vila santa, çò qu'indicava que Furçac èra un centre de devocion. Una autra suggestion pretend que Fursac (fursa) ven de fur (« direccion » en germanic) e sa (« ciutat ») siá la ciutat de las direccions (7 direccions a Furçac)...

Es pus rasonable de creire qu'es coma los autres noms en -ac, format d'un nom de propietari gallo-roman e dau sufixe celtic -*ako, latinizat en -acum. Adara, demòra a trobar lo nom de persona.

Las tres atestacions dau sègle VII fan pensar aus divèrs Ferruçac : Ferruçac (Naut Léger), Ferruçac (Tarn e Garona), un autre près de Sent Maurin (Òut e Garona). Lo nom s'explica per Ferucius o Ferrucius segon Dauzat e Rostaing [4], a prepaus dau vilatge dau Naut Léger, per Ferrucius segon Paul Burgan e André Lafon [5], a prepaus del vilatge de la comuna de Recacòrn, per Ferruntius segon Ernèst Negre e los Féniés [6] per lo mesme vilatge. Lo passatge de *Ferruçac a Furçac se pòt explicar de doás faiçons :

  • *Ferruçac > *Firruçac > *Firçac > Furçac (veire las atestacions Firruciac e Vicaria Firciacense);
  • *Ferruçac > *Fruçac > Furçac (metatèsi de -r-); mas la prumièra explicacion es pus simpla e s'apieja sus las fòrmas ancianas.

La grafia Fursat de 1292 mòstra que la finala -ac fuguèt modificada en -at (t es una oclusiva sorda coma c), abans l'amudiment de la consonanta. I a plan de comunas lemosinas o auvernhassas que lor nom oficial es en -at, eretièr de -acum. Se tròba enquera d'exemples de noms en -ac prononciats -at en Gironda, Òut e Garona, etc.

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus maires

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista daus maires successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2014 31 de decembre 2016 Thierry Dufour PCF agent tecnic
març 1983 2001 Gaston Peyretout aparentat PCF portaire
març 1959 1983 Marc Geoffre   menusier
  1959      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Intercomunalitat

[modificar | Modificar lo còdi]
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 768, totala: 796


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
808
810
813
839
2009 2010
807
832
794
822
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de abitants.

Luecs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]
Las mairarias de Furçac.

Personalitats liadas a la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Liams connexes

[modificar | Modificar lo còdi]

Liams externes

[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. https://www.jornalet.com/editorial/7560/lo-trabalh-de-recuperacion-de-las-encontradas-doccitania-contunha
  2. https://dicotopo.cths.fr/places/P49467370
  3. Archives départementales de la Creuse, p.|10 à 52
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, p. 287, reedicion Librairie Guénégaud, 1984
  5. Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 237
  6. Bénédicte Boyrie-Fénié et Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, p. 121, Edicions Sud-Ouest, novembre 2007