Ermenonville

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Ermenonville
Ermenonville
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo castèl d'Ermenonville.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 07′ 36″ N, 2° 41′ 48″ E
Superfícia 16,49 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
123 m
71 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
60
Oise Armas del Departament d'Oise
Arrondiment Senlis
Canton Nanteuil-le-Haudouin
Intercom
246000871
du pays de Valois
Cònsol Alain Pétrement (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 60950
Còde INSEE 60213

Ermenonville es una comuna francesa, situada dins lo departament d'Oise e la region dels Nauts de França.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
ErmenonvilleErmenonville
Comuna amb 436 abitants (2000)Ève (4,1km)
Comuna amb 226 abitants (2000)Montlognon (4,4km)
Comuna amb 491 abitants (2000)Lagny (5,6km)
Comuna amb 1816 abitants (2000)Lagny-le-Sec (5,6km)
Comuna amb 6501 abitants (2000)Othis (5,9km)
Comuna amb 780 abitants (2000)Baron (6,0km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

La vila a viscut dempuèi lo neolític. Al Modèl:VIIe sègle, fa de partits domenis dels senhors de Chantilly, las Bouteiller.

En 987 a l'epòca de Hugues Capet, lo castèl de Ermenonville a bastit sus la villa de Irminon, la avesque de Senlis. En 1351 Robert de Lorris ne fa l'aquesiment. En 1402, Michel de Laillier es senhor de Ermenonville e del Vivier los Aubervilliers.

En 1590, Ermenonville aperten a Dominique de Vic, #que la vendrà a René Hatte, financièr del rei Louis XV, en 1754. Lo sieu gendre René-Louis de Girardin n'ereta en 1763. Condiciona lo parc, #qu'èra pas #qu'un marais[1], en seguent las idèas de Jean-Jacques Rousseau en La Notícia Héloïse #que la lectura la li aviá fòrtament marcat. L'escrivan ne residirà a Ermenonville las darrièras setmanas de la siá vida e serà inhumé en la Isla dels Àlbers en un cavòt diboishat per Hubert Robert. En 1794 un decrèt impausa lo traslat dels cendres de Rousseau al Panthéon. La preséncia de Rousseau a Ermenonville atrairà de toristas talas que la reina Marida-Antoinette, lo rei de Suècia Gustave III, Benjamin Franklin, Robespierre, Mirabeau, Danton, Sant-Just, Camille Desmoulins e fin finala Napoleon Bonaparte, alavetz primièr cònsol. Pendent la Revolucion, la municipalitat de Ermenonville es temporairement reputacion « Jean-Jacques Rousseau »[2].

En 1880, lo prince Radziwill aquerís Ermenonville. Fa desaparéisser/desaparéisser l'ostal de Rousseau aital coma lo torn Gabrielle ont Henri IV e Gabrielle de Estrées avián la costum de se trobar. Una granda part del domeni serà pel continuament crompat per Nélie Jacquemart-André #que ne farà don a la Institut de França l'an 1902. Lo castèl aperten un temps a Bugatti #que i efectua d'investigacions mecanicas.

En 1963, Jean Richard, inaugura lo primièr parc d'atraccions a tèma francés, La mar de sable, en aprofechant d'una zòna ont la tèrra de bruyère retirada per alimenter lo mercat parisenc a daissat luòc a una granda estenduda sablonneuse, #que lududes permet de crear a qualques passatges de París de las decoracions del Far West american.

Una vintena d'abitantas de Ermenonville trabalhan per Aire França (l'aeropòrt de Roissy-Charles de Gaulle es prèp) l'an 2009, e quand sobrevé la desaparicion del panatòri 447 Aire França lo 1er en junh 2009, tres membres del conselh municipal fasián partida de la équipage e dels passatgièrs de l'aparelh[3].

Tèxte originau de l'article francés

La ville est habitée depuis le néolithique. Au Modèl:VIIe siècle, elle fait partie des domaines des seigneurs de Chantilly, les Bouteiller.

En 987 à l'époque d’Hugues Capet, le château d'Ermenonville est construit sur la villa d’Irminon, l’évêque de Senlis. En 1351 Robert de Lorris en fait l'acquisition. En 1402, Michel de Laillier est seigneur d’Ermenonville et du Vivier les Aubervilliers.

En 1590, Ermenonville appartient à Dominique de Vic, qui la vendra à René Hatte, financier du roi Louis XV, en 1754. Son gendre René-Louis de Girardin en hérite en 1763. Il aménage le parc, qui n'était qu'un marais[4], en suivant les idées de Jean-Jacques Rousseau dans La Nouvelle Héloïse dont la lecture l'avait fortement marqué. L'écrivain résidera à Ermenonville les dernières semaines de sa vie et sera inhumé dans l'Île des Peupliers dans un tombeau dessiné par Hubert Robert. En 1794 un décret impose le transfert des cendres de Rousseau au Panthéon. La présence de Rousseau à Ermenonville attirera des touristes tels que la reine Marie-Antoinette, le roi de Suède Gustave III, Benjamin Franklin, Robespierre, Mirabeau, Danton, Saint-Just, Camille Desmoulins et enfin Napoléon Bonaparte, alors premier consul. Pendant la Révolution, la commune d'Ermenonville est temporairement renommée « Jean-Jacques Rousseau »[5].

En 1880, le prince Radziwill acquiert Ermenonville. Il fait disparaître la maison de Rousseau ainsi que la tour GabrielleHenri IV et Gabrielle d'Estrées avaient l'habitude de se rencontrer. Une grande partie du domaine sera par la suite achetée par Nélie Jacquemart-André qui en fera don à l'Institut de France en 1902. Le château appartient un temps à Bugatti qui y effectue des recherches mécaniques.

En 1963, Jean Richard, inaugure le premier parc d'attractions à thème français, La mer de sable, profitant d'une zone où la terre de bruyère retirée pour alimenter le marché parisien a laissé place à une grande étendue sablonneuse, qui lui permet de créer à quelques pas de Paris des décors du Far West américain.

Une vingtaine d'habitants d'Ermenonville travaillent pour Air France (l'aéroport de Roissy-Charles de Gaulle est proche) en 2009, et lorsque survient la disparition du vol 447 Air France le 1er juin 2009, trois membres du conseil municipal faisaient partie de l'équipage et des passagers de l'appareil[6].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Alain Pétrement    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
477 491 475 508 488 508 455 450 440

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
461 454 410 409 498 487 484 487 505

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
498 485 520 470 545 525 477 435 441

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
493
528
604
778
782
830
897
908
938
2009 2010
949
966
969
986
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Viatge pittoresque dels environs de París per M D*** 4e edition 1779
  2. Modèl:Labor
  3. Lo « vilatge d'Aire França » pèrd tres de los sieus elegits, Lo Parisenc, 3 de junh 2009
  4. Voyage pittoresque des environs de Paris par M D*** 4e edition 1779
  5.  {{{títol}}}. 
  6. Le « village d’Air France » perd trois de ses élus, Le Parisien, 3 juin 2009