Cronologia de l'istòria de Bearn

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


Preïstòria[modificar | modificar la font]

Aquitània e Novempopulània[modificar | modificar la font]

  • -56 : lo generau roman Crassus que trauca Garona en tot afrontar e véncer la resisténcia aquitana ; los aquitans pirenencs (enter eths, los deu futur Bearn) que resisten quauques annadas mei en prohèitant deu lor mitan, propici au combat en embuscada. Establiment de la província romana de Novempopulània e latinizacion deus aquitans. Enter los nau pòbles, be i a los Ilurones (qui vienen de las tèrras au ras de la vila d'Iluro, futura Auloron) e los Venarni (deu territòri de Benearnum, la futura Lescar).

Envasions : Vandals, Visigòts, Francs, Vascons e Vikings[modificar | modificar la font]

La vescomtat de Bearn[modificar | modificar la font]

1099 : Gaston IV lo Crotzat que participa a la conquèsta de Jerusalèm : bastida de tors rollantas e emparament de las vitas deus civius mahometans.

Reiaume de Navarra[modificar | modificar la font]

Reiaume de França[modificar | modificar la font]

  • 1620 : Loís XIII de França e Ièr de Navarra e de Bearn en Bearn ; promulgacion de l'Edicte d'integracion de Bearn dens França  : Édit de Louis XIII de glorieuse mémoire du mois d'octobre 1620 par lequel il a uny le Royaume de Navarre et la souveraineté de Béarn à la couronne de France, avec réserve expresse de leurs fors droits franchises et immunités qui seront inviolablement gardés et observés ; restabliment deu catolicisme, practicat dens la clandestinitat per la màger part deu pòble bearnés.

Departament deus Baishs Pirenèus (Pirenèus Atlantics après 1969)[modificar | modificar la font]