Bèucaire (Gard)

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Bèucaire
Beaucaire
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista de Bèucaire
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 48′ 29″ N, 4° 38′ 39″ E
Superfícia 86,52 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
156 m
10 m
1 m
Geografia politica
País  Provença
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon
Departament
30
Gard Armas deu Departament de Gard
Arrondiment
302
Arrondiment de Nimes
Canton
3009
Capluòc del
canton de Bèucaire, puèi burèu centralizator
Intercom
243000585
CC Bèucaire Tèrra d'Argença (residéncia) SIREN 243000585
Cònsol Julien Sanchez
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
15 718 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

15 857 ab.
Densitat 185,34 ab./km²
Autras informacions
Gentilici bèucairenc
Còde postal 30300
Còde INSEE 30032

Bèucaire (Beaucaire en francés) es una comuna occitana de Lengadòc, situada administrativament dins lo departament de Gard e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Es situada a la broa de Ròse, fàcia a la vila de Tarascon e forma amb ela una aglomeracion d'aperaquí 30 000 abitants.

La vila foguèt un centre important d'escambis dei païses mediterranèus, e mai europèus, gràcias a sa fiera de la Magdalena.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

La vila de Bèucaire se tròba a ras de Ròse e marca la termiera orientala de Lengadòc e a l'encòp dau departament de Gard. Se situa au centre d'un triangle format per Nimes a l'oèst, Avinhon au nordèst e Arle au sud. Es au crosament dei grandas regions naturalas de l'airau coma Provença, Camarga e lei Costieras. De l'autra mand dau flume, s'i acara la ciutat de Tarascon en Provença.

Bèucaire es una dei 79 comunas que son membres de l'esquema de Coeréncia Territoriala SCOT dau Sud dau departament de Gard. Es tanben demest lei 41 comunas dau País Garrigas Costieras.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo nom pus ancian de Bèucaire es Ougernon, segon Estrabon. Bèucaire es atestat en 1096, castrum Bellicadri. Lo nom de Bèucaire es format de bèu, vengut dau latin bellum, e de caire, vengut probablament dau latin quadrum, « cairat » (encara que d'uni fagan intervenir un pre-indoeuropèu *kar-). Caire a en occitan lo sens de « angle, canton, costat, pèira angulara, pèira de talha »; aqueu darrièr sens mena au sens de « mòta feudala » [1],[2], o de castèu, de fortificacions.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Bòlas miliàrias a Bèucaire

Probablament fondada a l'entorn dau sègle VII abans Crist, la vila d'Ugernum èra coneguda coma una deis etapas de la Via Domícia que ligava Roma a la peninsula Iberica devèrs 121 abans Crist. Formava una mena d'interseccion que la via s'i devesissiá en mantuna rota en direccion d'Arle, Nimes, Remolins o mai Sant Gèli. Aicí foguèt ont, après la conquesta de Roma per lei vandals, s'amassèt la noblesa galesa per tal d'elegir un emperador novèu: Avitus.

Edat Mejana[modificar | Modificar lo còdi]

A l'Edat Mejana la vila coneguèt una creissença mendra que se veguèt agarrida per divèrseis invasions. D'en primièr aguèt de patir leis atacas dei burgonds, puèi dei gòts e mai tard dei sarrasins. Foguèt en aquela epòca que se construsiguèt la primièra muralha e que se faguèt l'agrandiment dau castèu. Es a partir d'aqueu temps que la vila recebèt son nom actual de Bèucaire.

La vila dependiá originalament del comtat de Provença. Foguèt lo comte Ramon Berenguièr que, lo 15 de decembre de 1125, la cediguèt al comte de Tolosa, Anfós Jordan.

En 1216 Simon de Montfòrt ensagèt d'assetjar Bèucaire, mas leis occitans resistiguèron e foguèt una dei desfachas mai importantas de l'invasor francés.

Durant lo sègle XIII, lo rei de França Loís IX visitèt mantun còp la vila que començava una expansion considerabla en conéisser una aumentacion importanta de sa populacion.

Maugrat la Guèrra de Cent Ans e lei guèrras de religion ulterioras (durant lei sègles XIV e XVI), l'arquitectura de Bèucaire coneguèt de melhoraments significatius dau mai èra a créisser la fortuna dei mercadièrs dau país.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dei cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
e 2014 2020 Julian Sanchez FN, RN  
2008 2014 Jacques Bourbousson PR, puèi UDI  
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra dau canton de Bèucaire (capluòc), i demorèt (burèu centralizator)

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 16036, totala: 16245

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
8 510 7 943 8 671 9 825 9 967 9 601 9 795 9 725 11 045

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
12 713 9 544 9 395 8 804 8 777 9 724 9 824 8 947 9 020

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
9 143 8 764 8 488 7 916 8 479 9 701 10 059 9 343 10 197

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
11 061
12 740
12 829
12 840
13 400
13 748
15 099
15 274
15 505
15 730
2009 2010
15 857
16 089
15 946
16 183
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats liadas ambé la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

  • Pèire Bonet (1786-1858), escrivan occitan burlesc
  • Antòni Bertièr (1878-1953), escrivan occitan
  • Ròsa Artaud, mai coneguda sota l'escais Artaleta de Bèucaire (1857-1943), escrivana felibrenca occitana

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Liames extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 61
  2. Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 165, per Bèlcaire, comuna de Lausèrta